Vés al contingut

Hepatitis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaHepatitis
Fotomicrografia d'una hepatitis alcohòlica, evident pels canvis de vacuolització greixosa, la necrosi cel·lular i els cossos de Mallory.
Virus de l'hepatitis A modifica
Tipushepatopatia, inflamació, liver symptom (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia, hepatologia, infectologia, medicina interna i medicina familiar Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesicterícia, anorèxia, dolor abdominal i hepatomegàlia Modifica el valor a Wikidata
Exàmensanàlisi de sang i biòpsia hepàtica Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
ledipasvir/sofosbuvir, Ribavirina, peginterferon alfa-2b (en) Tradueix, peginterferon alfa-2a (en) Tradueix i sofosbuvir Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Afectafetge Modifica el valor a Wikidata
Causat pervirus de l'hepatitis B, alcoholisme, intoxicació, autoimmunitat, Hepatitis delta virus, virus de l'hepatitis A, virus de l'hepatitis C i virus de l'hepatitis E Modifica el valor a Wikidata
Causa decirrosi hepàtica Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DB97 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K75.9
CIM-9573.3
CIAPD72 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0113857 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB20061 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001154 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006505 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0019158, C0149519, C0019189, C0001308 i C0019158 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2237 Modifica el valor a Wikidata

L'hepatitis és la inflamació del fetge caracteritzada per la presència de cèl·lules inflamatòries en el teixit de l'òrgan. El nom prové del grec hepar (ἧπαρ), l'arrel es hepato- (ἡπατ-), fetge, i el sufix -itis, que significa «inflamació». La condició pot ser autolimitada (curació per si mateixa) o pot progressar cap a la fibrosi (cicatrització reactiva) del fetge[1] i a la cirrosi hepàtica en casos crònics.[2]

L'hepatitis pot passar amb símptomes subclínics (mínims, inespecífics i de curta durada) o sense cap símptoma; però sovint causa icterícia, anorèxia (falta de gana) i malestar general. L'hepatitis és «aguda» si dura menys de sis mesos[3] i «crònica» quan persisteix més temps.[4] La forma «fulminant» és la que cursa amb necrosi massiva del fetge, greus trastorns de la coagulació i encefalopatia hepàtica[5] en pocs dies (de 0 a14, segons alguns autors), sense lesió hepàtica anterior.[6] El seu pronòstic és dolent[7] i pot requerir un trasplantament hepàtic.[8][9]

Els virus del grup conegut com a «virus de l'hepatitis» (hepatotròpics) són els que causen més casos d'hepatitis a tot el món.[10][11] També poden provocar hepatitis les toxines, les substàncies químiques (sobretot l'alcohol, alguns medicaments i compostos presents en algunes plantes),[12][13][14] altres infeccions i les malalties autoimmunitàries.[15]

Història

[modifica]

L'hepatitis és una malaltia coneguda des de fa mil·lennis per moltes cultures, amb diverses denominacions. Estudis sobre la filogènia del virus i de paleogenètica humana indiquen que l'hepatitis B ha afectat els humans des de fa uns 33.600 anys (datació que concorda amb l'origen dels primers humans no africans). Algunes soques del virus de l'hepatitis B (VHB) presents a goril·les i altres primats no humans podrien ser resultat de transmissions interespecífiques de fa uns 6.100 anys.[16] L'expansió d'aquest tipus d'hepatitis coincideix amb les migracions dels diferents grups d'humans al llarg de desenes de milers d'anys.[17] El VHB circulava per Europa fa 7.000 anys amb una estructura genòmica semblant a la dels moderns virus de l'hepatitis B humana.[18] S'ha identificat el VHB en mostres de diversos individus europeus, pertanyents a l'edat del bonze i l'edat mitjana.[19] Existeixen referències de casos d'icterícia a la Xina uns mil anys aC i a Babilònia cap el 500 aC.[20]

En el món occidental fou descrita per primera vegada en el Corpus Hippocraticum, com «icterícia epidèmica», cap a l'any 400 aC.[21] Es recomanava un tractament amb melikraton (hidromel).[22] Hipòcrates pensava que la seva causa era un excés de «bilis negra», que es presentava sovint a la tardor i que el dejuni millorava el curs de la malaltia abans de la «crisi» (fase de resolució del procés).[23] Al segle viii el Papa Zacaries en una carta a Bonifaci, arquebisbe de Magúncia, va ordenar la quarantena de les persones amb icterícia per tal d'evitar l'expansió de la malaltia a la ciutat, ja que era considerada d'origen infecciós.[24]

S'ha identificat el genoma de VHB, genotip C2, en una mòmia infantil coreana del segle xvi corresponent a la segona etapa de la dinastia Joseon.[25]

Durant molts anys, l'hepatitis infecciosa fou anomenada «icterícia catarral», a causa de les observacions de Bamberger (1855) i Virchow (1865), que van atribuir la seva etiologia a una obstrucció mucosa del colèdoc.[26]

S'estima que, durant la Segona Guerra Mundial, uns 15 milions de persones varen patir hepatitis aguda.[27]

El descobriment, l'any 1965, de l'antigen Austràlia (HBsAg) per Baruch Blumberg,[28] fou una fita clau en l'estudi de les hepatitis.[29] El 1970, David Dane (1923–1998) i el seu equip londinenc de viròlegs van descriure per primera vegada el virió de l'hepatitis B, i van aconseguir posteriorment grans avenços en el coneixement de la història natural del VHB i de les seves vies de transmissió.[30]

L'any 1973, mitjançant microscòpia electrònica de les femtes de pacients afectats d'hepatitis A en fase aguda, Feinstone i els seus col·laboradors hi identificaren unes partícules esfèriques de 27 nanòmetres de diàmetre.[31] L'estudi serològic va revelar que aquelles partícules eren específiques per a aquesta malaltia i en tots els pacients amb hepatitis A es va trobar la mateixa resposta antigènica. Aquells resultats indicaven que havien trobat l'agent causal de l'hepatitis A.[32] La descoberta del virus de l'hepatitis C (VHC) va fer-la, el 1988, un investigador de l'empresa californiana de biotecnologia Chiron, en col·laboració amb els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC, de l'anglès Centers for Disease Control and Prevention) dels Estats Units.[32]

Tipus

[modifica]

Hepatitis infeccioses

[modifica]

Hepatitis víriques

[modifica]
Article principal: Hepatitis vírica

Les hepatitis víriques són el tipus d'hepatitis més comú a tot el món, especialment a Àsia i Àfrica.[33] Les hepatitis víriques son causades per cinc virus diferents (hepatitis A, B, C, D i E). L'hepatitis A i l'hepatitis E es comporten de la mateixa manera: totes dues es transmeten per la via fecal-oral, són més freqüents als països en desenvolupament i són malalties autolimitades que no condueixen a una hepatitis crònica.[34][35][36]

L'hepatitis B, hepatitis C i hepatitis D es transmeten quan la sang o les membranes mucoses estan exposades a sang i fluids corporals infectats, com el semen i les secrecions vaginals.[34] També s'han trobat partícules víriques a la saliva i la llet materna. Els petons, compartir estris i la lactància materna no condueixen a la transmissió tret que aquests líquids s'introdueixin en llagues obertes o talls.[37] Moltes famílies que no tenen aigua potable o viuen en cases poc higièniques han contret hepatitis perquè la saliva i les gotes de sang són sovint transportades per l'aigua i les malalties transmeses per la sang es propaguen ràpidament en entorns insalubres.[38]

L'hepatitis B i C es poden presentar de manera aguda o crònica. L'hepatitis D és un virus defectuós que requereix l'hepatitis B per replicar-se i només es troba amb la coinfecció per hepatitis B.[34] En adults, la infecció per hepatitis B és més freqüent, generalment s'autolimita, amb menys d'un 5% de progressió a l'estat crònic, i del 20 al 30% dels infectats crònics desenvolupen cirrosi o càncer de fetge. La infecció en nadons i nens sovint condueix a una infecció crònica.[39]

A diferència de l'hepatitis B, la majoria dels casos d'hepatitis C condueixen a una infecció crònica.[40] L'hepatitis C és la segona causa més freqüent de cirrosi als EUA (seguint a l'hepatitis alcohòlica).[41] A les dècades de 1970 i 1980, les transfusions de sang van ser un factor important en la propagació del virus de l'hepatitis C.[40] Des que l'any 1992 es va iniciar el cribratge generalitzat de productes sanguinis per a l'hepatitis C, el risc d'adquirir l'hepatitis C a partir d'una transfusió de sang ha disminuït d'aproximadament un 10% a la dècada de 1970 a 1 de cada 2 milions actualment.[34]

Hepatitis parasitària

[modifica]

Certs paràsits, com Entamoeba histolytica, tenen un gran quimiotropisme pel fetge i provoquen la seva inflamació, alterant greument la funcionalitat hepàtica.[42] El protozou Toxoplasma gondii, transmès per aliments contaminats o la femta d'animals, també pot ocasionar hepatitis greus.[43] Nematodes, com els Toxocara provoquen en rares ocasions hepatitis.[44] Alguns trematodes, entre ells Clonorchis sinensis i Schistosoma mansoni, poden relacionar-se amb l'hepatitis.[45] Un altre trematode d'interès és Dicrocoelium dendriticum; comú en els remugants, excepcionalment ocasiona la dicrocoeliasi humana. Aquest paràsit presenta una gran afinitat per les vies biliars, fet que comporta símptomes poc específics d'inflamació hepàtica semblants als d'una hepatitis viral no aguda.[46] Els cestodes causants de l'equinococcosi, en especial l'Echinococcus granulosus i l'Echinococcus multilocularis, són els responsables de moltes hepatitis de gravetat variable i diagnòstic no sempre fàcil, ja que aquesta parasitosi acostuma a trigar mesos o anys en manifestar símptomes d'importància.[47] Han estat descrits alguns casos d'ascariosi vesicular associats a colecistitis (inflamació de la paret de la vesícula biliar) i hepatitis aguda.[48]

Hepatitis transmesa per via sexual

[modifica]
Vegeu també: Malaltia de transmissió sexual

Són diverses les hepatitis degudes a virus hepatotròpics.[49] La més comuna -fins i tot en països desenvolupats- és la produïda pel virus de l'hepatitis B.[50][51] Els virus C[52] i D (aquest gairebé sempre associat al virus B)[53] també poden emprar de vegades aquesta forma de transmissió, sobretot en certes conductes i pràctiques sexuals. La transmissió sexual del VHC en parelles heterosexuals monògames és infreqüent, però és possible.[54] A hores d'ara, es considera que el virus de l'hepatitis A pot causar hepatitis greus en persones coinfectades pel VIH.[55] En dones, les infeccions per clamidíes (clamidiosi) poden ocasionar perihepatitis agudes.[56] La sèpsia per Neisseria gonorrheae provoca diferents graus d'hepatitis i perihepatitis.[57] Sobre tot en dones, la gonocòccia pot desenvolupar una síndrome de Fitz-Hugh-Curtis (una perihepatitis aguda amb bandes fibrinoses adherents a l'espai subfrènic que causa manifestacions semblants a les de la malaltia inflamatòria pelviana),[58] amb coexistència d'una infecció clamidial o sense.[59]

Hepatitis alcohòlica

[modifica]
Article principal: Hepatitis alcohòlica

L'abús crònic d'alcohol provoca un dany inflamatori directe al fetge, amb la subseqüent mort dels hepatòcits, principalment per la producció metabòlica d'espècies reactives de l'oxigen (ROS, de l'anglès reactive oxidative species).[60] La coincidència d'un consum desmesurat d'alcohol i d'hepatitis vírica o metabòlica és el principal factor de risc per desenvolupar un carcinoma hepato-cel·lular.[61] A més a més, l'hepatitis alcohòlica altera el cicle de la urea, fet que empitjora la prognosi vital.[62]

Les formes d'hepatitis alcohòlica no tributàries de trasplantament es tracten amb prednisolona i pentoxifil·lina;[63] tot i que l'eficàcia d'aquest darrer fàrmac ha estat qüestionada[64] i la prednisolona no millora significativament la supervivència del malalt a mitjà o llarg termini.[65] L'hepatitis alcohòlica greu (sAH, de l'anglès severe alcoholic hepatitis) té una taxa de mortalitat alta. El tractament amb corticoesteroides comporta una immunodepressió que facilita les infeccions oportunístiques per bacteris, fongs o virus, les quals compliquen molt el procés hepàtic i acurten l'esperança de vida del malalt.[66] El tractament de primera línia de la sAH és l'abstinència total d'alcohol, tenint en compte que fàrmacs com el disulfiram o la naltrexona poden per se provocar danys hepatocel·lulars. Les noves opcions terapèutiques per la sAH inclouen modificadors de la microbiota intestinal, moduladors immunitaris, inhibidors de l'apoptosi, promotors de la regeneració hepatocitària o derivats de l'àcid quenodesoxicòlic.[67] S'ha emprat l'afèresi granulocitària per tractar aquest tipus d'hepatitis.[68]

Els models d'estudi murí in vivo i in vitro que utilitzen els investigadors d'aquest particular tipus d'hepatitis no sempre reflecteixen fidelment els processos patològics que tenen lloc en el fetge humà; un fet que complica diferents línies de recerca, en especial les relacionades amb les profundes disfuncions immunitàries que l'alcohol provoca en aquest òrgan.[69]

Fotomicrografia a baix augment d'una preparació histològica d'un teixit hepètic afectat d'hepatitis autoimmunitària, que mostra una gran infiltració del teixit hepàtic per limfòcits i plasmòcits. Peça de biòpsia per punció. Tinció d'HE.

Hepatitis induïda per fàrmacs

[modifica]

Molts fàrmacs poden, de vegades, provocar lesions inflamatòries hepatocitàries.[70] Per exemple: paracetamol,[71] amiodarona (un antiarrítmic), metotrexat, àcid valproic,[72] lamotrigina[73] o ramipril.[74] La sulfasalazina (un antiinflamatori derivat de la sulfonamida)[75] provoca hepatitis idiosincràtiques, per regla general autolimitades, però que poder ser extremadament serioses en malalts pediàtrics.[76] Adesiara, el carvedilol (un antagonista no selectiu dels receptors beta-adrenèrgics) origina hepatitis de patró mixt.[77] La carbamazepina és una causa poc usual d'hepatitis derivades de fenòmens d'hipersensibilitat o d'un esgotament de les reserves de glutatió per interferència amb els seus mecanismes metabòlics. Les formes colestàsiques acostumen a remetre pocs dies després d'aturar la presa del fàrmac, mentre que les que presenten un patró predominant de dany hepatocel·lular tenen un pronòstic dolent.[78]

S'ha descrit algun cas d'hepatitis greu, de caràcter autoimmunitari, a causa de antibiòtics (com l'amoxicil·lina/àcid clavulànic o el trimetoprim/sulfametoxazole).[79][80] Les cloxacil·lines (una classe de penicil·lines resistents a β-lactamases) poden ocasionar hepatitis quasi sempre colestàsiques.[81] L'aparició d'una hepatitis aguda a causa de la presa de fosfomicina[82] és un efecte secundari mot infreqüent d'aquest bactericida.[83] Entre un 0,5 per cent i un 1 per cent dels pacients tractats amb isoniazina[84] (un profàrmac antituberculós) presenten hepatitis agudes que poden arribar a ser letals.[85] La flutamida[86] (un medicament emprat en el tractament del càncer de pròstata i també de condicions hiperandrogèniques com l'acne i l'hirsutisme) ha estat la font d'hepatitis agudes i fulminants amb una alta taxa de mortalitat.[87] L'ornidazole (un antiprotozoari) és origen d'hepatitis de característiques autoimmunitàries, que rares vegades fan necessària una teràpia immunosupressora.[88] El letrozole (un inhibidor de l'aromatasa que es fa servir contra el càncer de mama en dones postmenopàusiques)[89] provoca hepatitis histològicament molt similars, però que acostumen a remetre sense complicacions amb la suspensió del fàrmac.[90] La nimesulida (un antiinflamatori no esteroidal) ha estat retirada del mercat a molts països per originar hepatitis fatals.[91] L'imatinib (un inhibidor de la tirosina-cinasa, emprat per tractar la leucèmia mieloide crònica), de vegades origina hepatitis que -en pocs casos- són fulminants.[92] Un efecte advers poc freqüent de la nifepidina[93] (un blocador dels canals de calci usat en pacients amb HTA i/o angina de pit) és la inducció d'hepatitis que milloren després de suspendre el medicament.[94]

Diverses substàncies presents en productes medicinals obtinguts de plantes o en suplements dietètics poden provocar hepatitis agudes.[95][96] L'ús «medicinal» de la Cimicifuga racemosa pot originar hepatitis per idiosincràsia, de vegades amb resultats molt greus.[97][98] Ephedra sinica, emprada en la medicina oriental per perdre pes, causa hepatitis serioses.[99] Les fulles de l'arbust Catha edulis (cat o khat), a banda de les seves suposades propietats medicinals, mastegades o en infusió tenen efectes estimulants i s'utilitzen sobretot amb finalitat recreativa. S'han descrit múltiples casos d'hepatitis relacionats amb aquest hàbit, en especial de tipus autoimmunitària, alguns tributaris de trasplantament hepàtic.[100][101] Els preparats de kava (arrel de la planta Piper methysticum, emprada com a narcòtic a les illes de l'oest del Pacífic), introduïts en el nostre entorn per alleujar l'ansietat o l'insomni, han estat la causa d'hepatitis greus, ocasionalment fatals.[102] Els motius de l'hepatotoxicitat de la kava encara no són del tot coneguts. Estudis in vitro indiquen que intrínsecament les kavalactones no tenen propietats citotòxiques; però inhibeixen diversos processos enzimàtics relacionats amb els citocroms p450 hepàtics.[103] Als EUA i Mèxic no són excepcionals les hepatitis agudes relacionades amb preparats fets amb la planta zigofil·làcia Larrea tridentata;[104] la qual formava part de la farmacopea dels nadius americans i que conté àcid nordihidroguaiarètic, substància hepatotòxica a partir d'una determinada dosi.[105] S'han publicat casos d'hepatitis tòxiques provocades per compostos fitoterapèutics amb Àloe vera.[106]

El consum immoderat de begudes anomenades energètiques també ocasiona hepatitis agudes, a causa del seu alt contingut en niacina (una vitamina del complex B, més o menys hepatotòxica segons sigui la seva forma d'alliberació),[107] ocasionalment acompanyades de necrosi hepatocitària i colèstasi.[108] Els estrets de Garcinia cambogia, una planta utilitzada com a suplement en dietes per aprimar-se, han provocat hepatitis agudes[109] i fallides hepàtiques tributàries de trasplantament.[110] Tinospora crispa, pertanyent a la família de les Menispermaceae i emprada tradicionalment per tractar diverses malalties, com ara la diabetis,[111] conté determinats diterpenoides que provoquen hepatitis tòxiques.[112] El Pegvisomant (un inhibidor de l'hormona del creixement emprat per tractar l'acromegàlia)[113] causa en certs malalts sota farmacoteràpies de llarga durada i amb genotips particulars, hepatitis agudes de presentació colestàsica.[114]

Entre els medicaments anestèsics, cal esmentar les hepatitis agudes idiosincràtiques causades per l'halotà, un producte retirat ja de quasi totes les sales d'operacions.[115] Durant un temps es creia que l'hepatitis per halotà era conseqüència d'un defecte autosòmic recessiu en la síntesi de glutatió, fins que a la dècada dels 80 es va acceptar que la predisposició al trastorn tenia el seu origen en una susceptibilitat cel·lular multifactorial.[116] Cal esmentar, en especial, les hepatitis relacionades amb les estatines.

La proporció d'hepatitis directament derivada de l'administració d'aquest grup de fàrmacs en conjunt és inferior a l'observada en altres grups terapèutics com els antibiòtics o els antiinflamatoris no esteroidals (AINE). És a dir, no és gaire freqüent, però no és excepcional. Segons la majoria de sèries de revisió, en el nostre entorn, l'atorvastatina és el compost més associat a problemes d'inflamació hepàtica.[117] La firma predominant de l'hepatotoxicitat per estatines té un fenotip autoimmunitari amb presència d'anticossos típics de la hepatitis autoinmune tipus I (ANA i ASMA). No s'ha descrit cap hepatitis crònica produïda per estatines; si bé han estat registrats casos de fallida hepàtica considerats idiosincràtics i lligats a un augment de la dosi prescrita.[118] Per contra, sembla demostrat que el tractament amb estatines té un efecte inhibidor significatiu en el desenvolupament de cirrosis en persones que pateixen hepatitis B o C.[119] Els patrons histopatològics observats en les hepatitis induïdes per fàrmacs són nombrosos i depenen de l'estat hepàtic previ a l'administració de cada substància en concret i de la dosi total, però els més habituals són els de la forma aguda (21 per cent) i de la crònica (14 per cent) i, especialment, els corresponents a la presentació colestàsica (29 per cent).[120] En pacients polimedicats, de vegades és difícil identificar el fàrmac causant de l'hepatitis, ja que poden existir fenòmens sinèrgics que desencadenin la lesió iatrogènica del fetge.[121]

Hepatitis induïda per toxines

[modifica]

Certes toxines, com les presents en alguns bolets —Amanita phalloides o Amanita virosa,[122] per exemple— i especialment les amatoxines,[123][124] les dels cianobacteris (microcistines),[125][126] o les d'alguns verins de serp,[127] provoquen inflamació, dany greu als hepatòcits i -moltes vegades- fallida hepàtica. Les aflatoxines secretades pels fongs Aspergillus flavus i Aspergillus parasiticus, presents a grans emmagatzemats en condicions precàries, han produït brots d'hepatitis agudes, ocasionalment mortals.[128] El bany en zones de marea roja causada per determinats dinoflagel·lats pot produir, especialment en nens petits, una hepatitis fulminant (síndrome de Caruaru) i la mort.[129] Les llavors de ricí ocasionen lesions hepàtiques diverses, sovint fatals, sobre tot per destrucció de les cèl·lules de Kupffer (uns fagòcits especialitzats que formen part del sistema reticuloendotelial del fetge).[130][131] El consum de mel feta amb plantes del gènere Rhododendron, pel seu contingut en grayanotoxines (que també tenen un cert efecte al·lucinogen), pot causar una hepatitis aguda.[132] S'han descrit alguns casos —-generalment entre persones d'origen asiàtic—- d'hepatitis aguda per ingestió de vesícules biliars de determinats ciprínids.[133]

Una de les causes més estranyes d'hepatitis d'aquesta etiologia és el verí de la granota Phyllomedusa bicolor, la qual secreta una substància mucoide emprada en els rituals xamànics Kambô.[134] Dita substància conté diversos compostos peptídics amb propietats psicoactives i altres d'efectes citotòxics o inductors de la toxicitat immunitària encara no ben coneguts.[135] El verí s'administra a través d'escarificacions a la pell i pot provocar hepatitis agudes amb problemes gastrointestinals concomitants.[136]

Hepatitis induïda per elements i composts químics

[modifica]

N'hi ha moltes, i són destacables: plom,[137] arsènic,[138] fòsfor blanc[139] o groc,[140] cloro/bromobenzè i altres derivats benzènics,[141] tetraclorur de carboni,[142] etc.[143] En general, i per la seva abundància en el nostre medi, moltíssims dissolvents orgànics poden —en potència— generar una hepatitis en les persones exposades laboralment.[144] S'han descrit casos d'hepatitis fulminants derivades de l'addicció als solvents volàtils.[145] Un d'ells, el tricloroetilè, pot ocasionar hepatitis agudes en la seva forma anictèrica, a més d'uveïtis.[146] El cloroform, inhalat o ingerit de forma voluntària o accidental, és causa d'hepatitis greus i necrosi hepatocitària de vegades amb curs fatal.[147][148] Els ftalats (èsters plastificadors) són substàncies especialment perilloses dintre d'aquest grup concret d`hepatitis.[149] L'exposició crònica a dosis altes als bifenils policlorats (un tipus de contaminants orgànics persistents prohibit al Conveni d'Estocolm) provoca esteatohepatitis d'importància variable.[150] El clorur de vinil ocasiona la mateixa lesió entre els treballadors de les fàbriques de PVC.[151] A més la concurrència d'hepatitis vírica i exposició al monòmer d'aquest producte té un efecte hepatotòxic sinèrgic que pot afavorir la gènesi d'un angiosarcoma hepàtic.[152] Excepcionalment, els trihalometans presents en l'aigua clorada potable generen hepatitis tòxiques en persones hipersensibles.[153]

Hepatitis d'origen metabòlic

[modifica]

Algunes malalties metabòliques poden debutar amb hepatitis, com la malaltia de Wilson (MW)[154] o l'hemocromatosi.[155] En el cas de la malaltia de Wilson, no sempre és fàcil diferenciar-la de la derivada d'una hepatitis autoimmunitària, ja que el metabolisme del coure es veu alterat en diverses hepatitis que cursen amb icterícia.[156] A més, algunes vegades els dos processos poden presentar-se de forma simultània.[157] És habitual que la MW sigui detectada durant la infància o l'adolescència i que cursi en forma d'una hepatitis crònica activa que amb el temps pot derivar en cirrosi o hepatoma.[158] Prop d'un 5 per cent dels malalts afectes (sobre tot joves, encara que també s'observa ocasionalment en ancians), però, la presentació inicial és aguda, amb hepatitis fulminants de mal pronòstic,[159][160] sovint associades a una anèmia hemolítica molt important.[161] S'ha descrit algun cas de bessons monozigòtics amb MW producte d'una mutació genètica idèntica, en el qual un d'ells va presentar una hepatitis fulminant tributària de trasplantament de fetge urgent i l'altre una lleu afectació hepàtica sense símptomes d'importància.[162] En l'hepatopatia glicogènica (una condició que apareix en persones amb diabetis no controlada, majoritàriament de tipus 1)[163] es poden produir hepatitis agudes i recidivants, que acostumen a solucionar-se una vegada normalitzat el nivell de glucèmia.[164] És una patologia que cursa de vegades amb una hepatomegàlia important i dolorosa que suggereix un quadre clínic d'abdomen agut.[165]

Hepatitis autoimmunitària

[modifica]
Article principal: Hepatitis autoimmunitària

L'hepatitis autoimmunitària (HAI) és una malaltia poc freqüent, descrita per primera vegada per Waldenström l'any 1950 i abans anomenada hepatitis lúpica.[166][167] Pot coexistir amb altres lesions autoimmunitàries del fetge,[168] com el lupus eritematós sistèmic, si bé aquesta superposició de patologies no és habitual.[169] En alguns d'aquests casos l'hepatitis deriva cap a una fallida hepàtica aguda, acompanyada de forma circumstancial per altres manifestacions clíniques poc freqüents.[170] L'HAI és una forma d'hepatitis que apareix de novo amb certa freqüència després d'un trasplantament hepàtic.[171] Es calcula que un 7 per cent dels malalts amb HAI desenvolupen un carcinoma hepatocel·lular.[172]

La subclassificació d'aquest tipus d'hepatitis és complexa, ja que pot fer-se segons la seva etiopatogènesi, els canvis histopatològics observables al teixit hepàtic o els resultats de les proves serològiques.[173][174] L'any 2008 es va definir un conjunt de criteris pel diagnòstic simplificat de l'HAI, consensuat per un grup d'experts.[175] Aquells criteris es van establir per ser aplicats en adults i la seva complexitat ha fet necessari ajustar-los a la diagnosi de l'HAI pediàtrica.[176] Inclús la clàssica tipificació serològica (HAIs I i II), fonamentada en la positivitat a determinats anticossos i autoanticossos, és encara motiu de revisió.[177] L'ús d'una combinació de nous marcadors d'autoanticossos sèrics i xips d'ADN pot ser una possibilitat diagnòstica valuosa.[178] Des del punt de vista histopatològic, no sempre és fàcil distingir-la d'altres afeccions hepàtiques.[179] Són valorables, en la biòpsia de fetge, la infiltració periportal per limfòcits (especialment de tipus T) i cèl·lules plasmàtiques, la distribució en roseta de grups d'hepatòcits i la necrosi "en trepant" periportal o periseptal.[180] El tret més característic de l'HAI clàssica és l'anomenada hepatitis d'interfase,[181] que presenta una clara afectació dels hepatòcits de la zona periportal.[182] Per contra, en l'HAI atípica, es veuen canvis necroinflamatoris confluents a la zona lobular central -zona 3- amb unes zones portals relativament ben preservades. La definició d'aquests canvis, però, no té una nomenclatura unificada i la seva importància clínica és difícil d'establir. En una única biòpsia hepàtica poden coexistir alteracions clàssiques i atípiques, un fet que complica la prognosi de la malaltia.[183] L'HAI predomina en dones (relació dona-home 3,6:1) de deu a cinquanta anys. La seva existència no implica especials riscos obstètrics durant l'embaràs i/o el part.[184] Una determinada proteïna que intervé en la regulació negativa de la immunitat, la TIPE2 (anomenada en anglès: Tumor necrosis factor, alpha-induced protein 8-like 2) sembla tenir un paper determinant en la patogènesi d'aquest tipus d'hepatitis.[185] Això concorda amb el fet, ja descrit des de fa uns anys, del desenvolupament d'hepatitis autoimmunitària en malalts afectes de psoriasi, lupus o artritis reumatoide tractats amb teràpies anti-TNF-α.[186] No és inusual que pacients amb patologies de naturalesa autoimmunitària que reben anticossos monoclonals presentin HAIs d'importància variable, una circumstància de difícil explicació ara per ara.[187] En determinats casos, l'HAI s'associa a una neutropènia d'origen autoimmunitari,[188]

El tractament clàssic de l'HAI, amb corticoides i azatioprina, pot ocasionar efectes secundaris seriosos. Per això, existeixen diverses alternatives farmacològiques: tacrolimús,[189] ciclosporina A, rituximab,[190] infliximab o derivats de l'àcid micofenòlic.[191] Hepatitis i portohepatitis d'aquesta naturalesa en alguna ocasió han estat descrites associades a una poliarteritis nodosa[192] o a la malaltia de Kikuchi-Fujimoto (una limfadenitis necrotitzant histiocitària d'etiologia incerta) i alhora un lupus eritematós sistèmic.[193] Les elevacions de transaminases, l'existència d'autoanticossos i les alteracions histopatològiques del fetge causades per la porfíria aguda intermitent (un tipus de trastorn metabòlic hereditari autosòmic dominant poc freqüent) es poden confondre fàcilment amb una hepatitis autoimmunitària.[194] Una entitat inusual com a manifestació antecedent o inicial d'aquesta hepatitis és l'eritema anular eosinofílic, una lesió cutània recurrent urticariforme d'etiologia dubtosa, encara que es creu producte d'una reacció d'hipersensibilitat davant un antígen no filiat.[195] Aproximadament un 9 per cent de les HAI té un origen medicamentós; un exemple característic és l'HAI provocada per liraglutida (un agonista del GLP-1 emprat per tractar la diabetis tipus II i l'obesitat).[196] S'ha identificat un nou subtipus d'hepatitis autoimmunitària que rep el nom d'HAI associada a l'IgG4, caracteritzat per una acumulació significativa de cèl·lules plasmàtiques que expressen aquesta immunoglobulina en el fetge de pacients que compleixen els criteris diagnòstics d'HAI clàssica.[197]

Esteatohepatitis no alcohòlica

[modifica]
Article principal: Malaltia per fetge gras no alcohòlic

L'hepatitis no alcohòlica es troba dins de l'espectre de la malaltia hepàtica no alcohòlica (MHNA), que varia en gravetat i reversibilitat des de la malaltia per fetge gras no alcohòlic (MFGNA) fins a l'esteatohepatitis no alcohòlica (EHNA) fins a la cirrosi al càncer de fetge, similar a l'espectre de la malaltia hepàtica alcohòlica.[198]

La malaltia hepàtica no alcohòlica es produeix en persones amb poc o cap antecedent de consum d'alcohol i, en canvi, està fortament associada amb la síndrome metabòlica, l'obesitat, la resistència a la insulina i diabetis, i hipertrigliceridèmia.[41] Amb el temps, la malaltia del fetge gras no alcohòlic pot avançar a esteatohepatitis no alcohòlica, que a més implica la mort de cèl·lules hepàtiques, inflamació del fetge i possible fibrosi.[41] Factors que acceleren la progressió de MFGNA a EHNA són obesitat, edat avançada, ètnia no afroamericana, gènere femení, diabetis mellitus, hipertensió, nivell més alt d'ALT o AST, proporció AST/ALT més alta, recompte de plaquetes baixes i una puntuació d'esteatosi a l'ecografia.[41]

En les primeres etapes (com amb MFGNA i EHNA precoç), la majoria dels pacients són asimptomàtics o tenen dolor lleu al quadrant superior dret, i se sospita que el diagnòstic es basa en proves de funció hepàtica anormals.[41] A mesura que la malaltia avança, es poden desenvolupar símptomes típics de l'hepatitis crònica.[199] Tot i que les imatges poden mostrar fetge gras, només la biòpsia hepàtica pot demostrar la inflamació i la fibrosi característiques de la EHNA.[200] Del 9 al 25% dels pacients amb EHNA desenvolupen cirrosi.[41] La EHNA és reconeguda com la tercera causa més freqüent de malaltia hepàtica als Estats Units.[199]

Hepatitis isquèmica

[modifica]
Article principal: Hepatitis isquèmica

L'hepatitis isquèmica és causada per un flux sanguini insuficient (i, òbviament, per la consegüent manca d'oxigen al fetge). Sovint apareix en un context de xoc, d'origen cardíac, hipovolèmic, anafilàctic o sèptic.[201] Aquesta complicació empitjora el pronòstic vital dels malalts xocats, amb independència de l'etiologia del xoc; tot i que la l'hepatitis isquèmica és més freqüent i més greu en els casos de xoc sèptic, en els quals destaca un gran augment de la proteïna C-reactiva que indica el grau de disfunció dels hepatòcits.[202] S'ha descrit com una infreqüent complicació de la cirurgia cardiopulmonar derivada de canvis hipotensionals, problemes anestèsics o anticoagulació poc adequada.[203] Eventualment, és una trombosi o un aneurisma de l'artèria hepàtica el fet que provoca el procés isquèmic.[204][205] De forma excepcional apareix com a conseqüència d'un tamponament cardíac, sent reversible si es tracta ràpidament la causa primària de la inestabilitat hemodinàmica.[206] No és rar que es presenti aquesta hepatitis en casos greus de cop de calor, dins del context de col·lapse vascular que caracteritza dita disfunció de la temperatura corporal.[207] La trombosi de l'aorta toràcica és una causa inusual, però catastròfica, d'hepatitis isquèmica d'aparició sobtada, ja que per sota de l'obstrucció de la seva llum provoca també la isquèmia conjunta de moltes estructures amb una greu rabdomiòlisi acompanyant i per sobre d'ella una marcada hipertensió dels òrgans i teixits proximals que comporta edema pulmonar i cerebral, sent el pronòstic quasi sempre funest.[208] La malaltia de Kawasaki (un tipus de vasculitis que origina petits aneurismes) pot debutar en forma d'hepatitis aguda.[209] Els trets de dita particular presentació acostumen a ser de tipus isquèmic, si bé -en certs casos de malaltia resistent a les immunoglobulines- predomina la colèstasi.[210] S'ha publicat algun cas d'hepatitis isquèmica secundària a l'apnea obstructiva del son.[211] L'anèmia greu[212] o la intoxicació per monòxid de carboni crònica també provoquen aquest tipus d'hepatitis.[213]

Hepatitis per dèficit d'alfa-1-antitripsina

[modifica]

La deficiència d'alfa-1-antitripsina (una malaltia genètica) altera els hepatòcits i les funcions del fetge,[214] especialment per l'acumulació intrahepatocitària de glicoproteïnes,[215] que fa augmentar la possibilitat de desenvolupar un hepatocarcinoma.[216][217] Aquesta malaltia es diagnostica per una baixa concentració sèrica de la proteïna d'alfa-1-antitripsina (la concentració normal és de 100 a 220 mg/dL i es considera que hi ha un dèficit quan la concentració és inferior 57 mg/dL)). En casos determinats el diagnòstic es fa segons mètodes de genètica molecular per buscar-hi variants patogèniques bial·lèliques en el gen SERPINA1. Determinats fenotips de la deficiència, associats a vasculitis de grans vasos originada per anticossos dirigits contra el citoplasma dels neutròfils, desencadenen hepatitis amb una ràpida evolució cap el fracàs hepàtic.[218] Sovint s'ha de fer un diagnòstic diferencial amb l'hepatitis viral crònica, l'hemocromatosi hereditària, la malaltia de Wilson o l'esteatohepatitis no-alcohòlica.[219] La concurrència de formes mutants del dèficit d'aquest inhibidor de la proteasa i consum de cannabinoides sintètics tipus spice o K2[220] pot provocar hepatitis fulminants.[221]

Hepatitis neonatal

[modifica]

D'entre les diferents formes d'hepatitis que afecten al fetus i al nounat (gairebé totes d'origen infecciós, sent prototípiques les produïdes pel rubivirus o la toxoplasmosi congènita),[222][223] cal destacar —per la seva gravetat i obscura etiologia— l'hepatitis neonatal idiopàtica, també anomenada hepatitis neonatal de cèl·lules gegants.[224][225][226] Alguna vegada, aquest tipus d'hepatitis ha estat relacionada amb determinats procediments de part (naixement lotus).[227] Ocasionalment, s'han descrit casos postinfantils d'hepatitis de cèl·lules gegants.[228] La seva causa és una resposta idiosincràtica o citopàtica envers diferents tipus d'agressions hepatocitàries.[229]

Una altra forma d'hepatitis neonatal/fetal greu és l'hepatitis al·loimmunitària fetal, que es presenta en casos d'hemocromatosi hereditària.[230][231] Una de les manifestacions perinatals de la malaltia de Niemann-Pick tipus C és l'hepatitis de trets colèstasics.[232] Les infeccions congènites per echovirus són una causa infreqüent, però no excepcional, d'hepatitis fulminants en nounats.[233]

Hepatitis anictèrica

[modifica]

Una forma particular de presentació de l'hepatitis és l'anictèrica (sense icterícia). Sovint s'observa en nens, especialment relacionada amb l'estada a certs llocs tancats.[234] S'han descrit casos d'hepatitis sense icterícia a regions tropicals en malalts afectes de febre tifoide, fenomen que complica el diagnòstic diferencial amb la malària o l'anèmia falciforme.[235] En determinades ocasions aquesta forma d'hepatitis és la primera manifestació neonatal d'una sífilis congènita.[236] Molt poc sovint, durant l'edat pediàtrica, una hepatitis anictèrica pel VHA cursa amb un embassament pleural.[237] Les enteritis greus per Shigella i Helicobàcter presenten freqüentment una hepatitis anictèrica concomitant que pot passar desapercebuda amb facilitat.[238] Algunes soques d'Helicobacter hepaticus provoquen hepatitis d'intensitat variable que poden cronificar-se encara que inicialment no es manifestin amb icterícia[239] i estudis experimentals en rosegadors demostren que també les infeccions per Helicobacter bilis[240] poden comportar hepatitis cròniques perilloses amb característiques histopatològiques força diferents.[241] Puntualment, ha estat descrita en adults infectats pel virus coxsackie B4.[242] Una rara causa d'hepatitis anictèrica aguda en persones immunodeprimides a causa dels fàrmacs que prenen com a tractament d'una malaltia autoimmunitària crònica és la infecció pel virus de l'herpes simple.[243]

Hepatitis colestàsica

[modifica]

En un 10-15 per cent d'hepatitis predominen els trets colestàsics: icterícia, colúria, acòlia (femta sense color) i pruïja.[244] Rarament, aquesta forma de presentació es veu en infeccions poc habituals, com la febre tifoide,[245] el dengue[246] o la fasciolosi.[247] Ha estat descrita en casos d'afectació extrapulmonar conseqüent a infecció per Mycoplasma pneumoniae.[248] Algunes rickettiosis cursen amb hepatitis agudes amb trets colestàsics moderats.[249] La sífilis, en la seva etapa secundària,[250] pot ocasionar una hepatitis aguda de patró colestàsic; amb freqüència, però, indueix a confusions diagnòstiques amb l'hepatitis autoimmunitària o la vírica.[251] L'hepatitis luètica té un curs subclínic en un 10 per cent dels casos (o fins al 38 per cent si la sífilis coexisteix amb infecció pel VIH) i es desenvolupa quan esdevé la disseminació hematògena del treponema pàl·lid, 1-3 mesos després de l'adquisició d'aquesta espiroqueta.[252] És una hepatitis que acostuma a remetre amb 1-3 dosis de penicil·lina G benzatina, normalitzant-se el perfil hepàtic entre les 4-16 setmanes posteriors a l'inici del tractament antibiòtic.[253] L'hepatitis colestàsica és una complicació infreqüent en trasplantaments de cèl·lules mare hematopoètiques, que apareix quan aquests coincideixen amb altres factors desencadenants.[254] En nounats, pot ser conseqüència d'una insuficiència adrenal central originada per un hipopituïtarisme congènit.[255] Hepatitis de trets colestàsics intensos i amb coagulopatia acompanyant han estat observades en casos de malaltia de Still d'inici tardà, derivades fonamentalment de la sobreproducció d'interleucina-8 (factor inductor de l'interferó gamma) lliure característica d'aquesta forma de la malaltia; les quals acostumen a presentar una bona resposta al tractament corticoesteroidal intensiu.[256] Com a part d'una reacció idiosincràtica, s'han descrit en pacients tractats amb carbamazepina[257] o amb fenitoïna (uns fàrmacs antiepilèptics),[258] amb clorpromazina,[259] amb candesartà (un antagonista dels receptors d'angiotensina II)[260] i amb terbinafina (un antifúngic).[261][262] Alguns antiagregants plaquetaris pertanyents al grup dels inhibidors del receptor d'adenosina difosfat, com ara el clopidogrel[263] o la ticlopidina,[264] han originat hepatitis d'aquesta mena greus. L'abús d'anabolitzants provoca hepatitis agudes, predominantment colestàsiques, la majoria de les quals són reversibles si s'abandona el consum d'aquests productes.[265][266] En algun cas, l'hepatitis produïda per aquestes substàncies s'ha acompanyat d'una anèmia aplàstica greu.[267] És una hepatitis que pot aparèixer en individus amb tirotoxicosi causada per la malaltia de Graves.[268] El desenvolupament d'una hepatitis colestàsica aguda associat a la presa de remeis contra el refredat elaborats amb plantes del gènere Echinacea[269] és una reacció adversa descrita molt poques vegades.[270]

Hepatitis granulomatosa

[modifica]
Article principal: Hepatitis granulomatosa

Es caracteritza per la presència de granulomes al parènquima hepàtic.[271]

Hepatitis emfisematosa

[modifica]

Aquesta rara forma d'hepatitis és una entitat infecciosa de ràpida progressió que pot causar xoc sèptic i la mort[272] en unes hores després de l'inici de la simptomatologia.[273] El diagnòstic de l'hepatitis emfisematosa requereix un alt grau de sospita clínica i l'ús de les tècniques d'imatge mèdica adequades.[274][275] Qualsevol estat d'immunodeficiència, com el provocat per la diabetis[276] o el càncer, pot afavorir la seva aparició. Els patògens més habituals que l'originen són Streptococcus mutans, Enterococcus faecalis, Enterobacter, Klebsiella, Escherichia coli, Pseudomonas i Proteus. Els canvis enfisematosos del fetge es caracteritzen per la formació de cavitats gasoses intraparenquimatoses, les quals apareixen en diferents escenaris clínics amb presència de microorganismes anaerobis, per exemple el d'un hematoma hepàtic sobreinfectat.[277]

Patogènesi

[modifica]
Infiltrat inflamatori periportal i moderada fibrosi en una esteatohepatitis alcohòlica. Microscopi òptic. 150X. Tinció: Tricròmic de Masson.

En circumstàncies normals, no hi ha constància que cap dels virus de l'hepatitis sigui directament citopàtic per als hepatòcits. Les dades disponibles suggereixen que les manifestacions clíniques i l'evolució que segueixen a la lesió hepàtica aguda pròpia d'una hepatitis vírica són determinades per les respostes immunitàries del pacient.[278]

Totes les infeccions per virus de l'hepatitis tenen un període d'incubació llarg:

  • Virus A i E: entre 15 i 40 dies.[279]
  • Virus B, C i D: pot arribar fins a 2 mesos.
  • Virus G: Poc conegut. Entre 14 i uns 20 dies.[280]

A banda de les hepatitis virals, la patogènesi dels altres tipus d'hepatitis depén -en cada cas- del mecanisme etiològic concret.

Diagnosi

[modifica]

A més de l'examen físic i la història mèdica, els procediments per diagnosticar i tipificar una hepatitis són molt diversos: ecografia abdominal, tomografia computada, marcadors hemàtics autoimmunitaris, serologies específiques, proves de funció hepàtica, biòpsia hepàtica, tècniques de PCR, etc.

L'estudi analític dels enzims hepàtics (transaminases ALT i AST) és un mètode simple i eficaç per l'avaluació etiopatogènica de l'hepatitis.[281][282] Per exemple, en una esteatohepatitis alcohòlica el ratio AST:ALT és >2:1 (AST>ALT), mentre que en una esteatohepatitis no alcohòlica el ratio ALT:AST és >1.5:1 (ALT>AST).[283]

Transaminases predominantment elevades Causa
ALT Hepatitis crònica B, C, i D
Esteatohepatitis no alcohòlica
Hepatitis vírica aguda
Fàrmacs/toxines
Hepatitis autoimmunitària
Malaltia de Wilson
Deficiència d'alfa-1-antitripsina
Hemocromatosi
Hepatitis isquèmica (elevacions molt importants)
AST Esteatopatia alcohòlica
Cirrosi

Grosso modo i sense especificar els trets particulars propis d'una etiologia concreta, des del punt de vista histopatològic es poden destacar dos grans patrons de canvis tissulars corresponents a l'hepatitis aguda[284] i a la crònica:[285]

  • Hepatitis aguda: Totes les formes agudes presenten alteracions dels lobulets hepàtics. Les troballes més comuns són la degeneració globulosa dels hepatòcits per edema, la hiperplàsia de les cèl·lules de Kupffer, la colèstasi dels canals biliars, els focus necròtics i cossos apoptòtics aïllats als lobulets, els cúmuls macrofàgics PAS-diastasa positius i un considerable infiltrat inflamatori sinusoidal i lobular per leucòcits mononuclears (agranulòcits) amb presència ocasional de neutròfils i eosinòfils.
  • Hepatitis crònica: Es veu inflamació als espais porta en grau variable, sent els limfòcits CD4+ T el seu principal component, encara que sovint també s'observen cèl·lules plasmàtiques.[286] Poden existir fol·licles limfoides, especialment en les hepatitis víriques. Moltes vegades s'aprecia una necrosi parcel·lària (necrosi d'interfase), que afecta els hepatòcits periportals, trenca la làmina limitant i s'acompanya d'un important infiltrat mononuclear en aquesta zona. Les alteracions necroinflamatòries afecten els lòbuls hepàtics de forma generalitzada i els cossos acidòfils resultants de la mort dels hepatòcits són nombrosos. Segons el grau d'evolució de l'hepatitis crònica els signes fibròtics poden ser més o menys greus, des d'una inicial extensió periportal "en estel" a la formació de nòduls cirròtics.[287]

S'han emprat xips d'ADN per estudiar la patogènesi de les hepatitis per virus E i C en primats no humans.[288] Ara per ara, l'ús de microarrays en el diagnòstic etiològic múltiple de les hepatitis infeccioses és una realitat molt prometedora, ràpida i eficaç, amb certes limitacions derivades de la quantitat de mostra necessària per fer les determinacions i del nombre total de microorganismes presents en ella.[289] És un procediment que pot servir de marcador diagnòstic/pronòstic dels hepatocarcinomes relacionats amb certes hepatitis víriques.[290] Microarrays especialment dissenyats per detectar determinats autoanticossos sèrics ajuden a diferenciar l'hepatitis autoimmunitària d'altres patologies específiques que comparteixen trets comuns amb aquesta malaltia hepàtica.[291] A hores d'ara, existeixen microarrays que fan possible la caracterització simultània en temps real dels virus de les hepatitis A-E i els VIH-1 i 2.[292] Les millores en aquesta tecnologia permeten avaluar en sèrum la resistència genotípica del VHB davant diversos fàrmacs, de forma més ràpida i menys costosa que els procediments de seqüenciació emprats fins ara.[293]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pinzani, M; Rombouts, K; Colagrande, S «Fibrosis in chronic liver diseases: diagnosis and management» (en anglès). J Hepatol, 2005; 42 (Supl 1), pp: S22-S36. DOI: 10.1016/j.jhep.2004.12.008. ISSN: 1600-0641. PMID: 15777570 [Consulta: 4 setembre 2021].
  2. ↑ Sherlock, S «Chronic Hepatitis and Cirrhosis» (en anglès). Hepatology, 1984 Gen-Feb; 4 (Supl 1), pp: 25S-28S. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2021. DOI: 10.1002/hep.1840040709. ISSN: 1527-3350. PMID: 6420307 [Consulta: 22 desembre 2021].
  3. ↑ Schaefer, TJ; John, JS «Acute Hepatitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Oct 27; NBK551570 (rev), pàgs: 11. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. PMID: 31855397 [Consulta: 2 agost 2021].
  4. ↑ Bradbear, RA «Chronic hepatitis: a review» (en anglès). J R Soc Med, 1985 Maig; 78 (5), pp: 391-396. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1177/014107688507800509. PMC: 1289721. PMID: 3921709 [Consulta: 2 agost 2021].
  5. ↑ Morabito, V; Adebayo, D «Fulminant Hepatitis: Definitions, Causes and Management» (en anglès). Health (Irvine Calif), 2014 Gen; 6 (10), pp: 44905. Arxivat de l'original el 17 d’agost 2021. DOI: 10.4236/health.2014.610130. ISSN: 1949-4998 [Consulta: 17 agost 2021].
  6. ↑ Ichai, P; Samuel, D «Etiology and prognosis of fulminant hepatitis in adults» (en anglès). Liver Transpl, 2008 Oct; 14 (Supl 2), pp: S67-S79. DOI: 10.1002/lt.21612. ISSN: 1527-6473. PMID: 18825677 [Consulta: 29 març 2016].
  7. ↑ Kumar, S «Fulminant Hepatitis» (en anglès). MSD Manual (Professional Version) Merck Sharp & Dohme Corp., 2020; Des (rev), pàgs: 3. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2021 [Consulta: 25 octubre 2021].
  8. ↑ Lu, A; Monge, H; Drazan, K; Millan, M; Esquivel, CO «Liver transplantation for fulminant hepatitis at Stanford University» (en anglès). J Gastroenterol, 2002; 37 (Supl 13), pp: 82-87. Arxivat de l'original el 17 d’agost 2021. DOI: 10.1007/BF02990106. ISSN: 1435-5922. PMID: 12109673 [Consulta: 17 agost 2021].
  9. ↑ Farmer, DG; Anselmo, DM; Ghobrial, RM; Yersiz, H; et al «Liver Transplantation for Fulminant Hepatic Failure» (en anglès). Ann Surg, 2003 Maig; 237 (5), pp: 666-675. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1097/01.SLA.0000064365.54197.9E. PMC: 1514517. PMID: 12724633 [Consulta: 25 octubre 2021].
  10. ↑ Ferreira, CT; Silveira, TR «Hepatites virais: atualização» (en portuguès). J Pediatr (Rio J), 1997 Nov-Dec; 73 (6), pp: 367-376. Arxivat de l'original el 2 de març 2016. ISSN: 1678-4782. PMID: 14685369 [Consulta: 14 gener 2016].
  11. ↑ Zarrin, A; Akhondi, H «Viral Hepatitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Ag 11; NBK556029 (rev), pàgs: 7. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2022. PMID: 32310489 [Consulta: 15 octubre 2021].
  12. ↑ Khoury, T; Rmeileh, AA; Yosha, L; Benson, AA; et al «Drug Induced Liver Injury: Review with a Focus on Genetic Factors, Tissue Diagnosis, and Treatment Options» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2015 Jun 28; 3 (2), pp: 99-108. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. DOI: 10.14218/JCTH.2015.00007. PMC: 4548351. PMID: 26356634 [Consulta: 14 gener 2016].
  13. ↑ Abdualmjid, RJ; Sergi, C «Hepatotoxic botanicals - an evidence-based systematic review» (en anglès). J Pharm Pharm Sci, 2013; 16 (3), pp: 376-404. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. DOI: 10.18433/j36g6x. ISSN: 1482-1826. PMID: 24021288 [Consulta: 14 gener 2016].
  14. ↑ Chan, AWH «Drug/toxin induced hepatitis (DILI) - general» (en anglès). PathologyOutlines.com, Inc, 2021; Jun 25 (rev), pàgs: 5. Arxivat de l'original el 22 d’agost 2017 [Consulta: 9 setembre 2017].
  15. ↑ Mehta; P; Reddivari, AKR «Hepatitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Gen 16; NBK554549 (rev), pàgs: 27. Arxivat de l'original el 10 de gener 2023. PMID: 32119436 [Consulta: 2 agost 2021].
  16. ↑ Lyons, S; Sharp, C; LeBreton, M; Djoko, CF; et al «Species association of hepatitis B virus (HBV) in non-human apes; evidence for recombination between gorilla and chimpanzee variants» (en anglès). PLoS One, 2012; 7 (3), pp: e33430. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2022. DOI: 10.1371/journal.pone.0033430. PMC: 3303819. PMID: 22432021 [Consulta: 5 octubre 2022].
  17. ↑ Paraskevis, D; Magiorkinis, G; Magiorkinis, E; Ho, SY; et al «Dating the Origin and Dispersal of Hepatitis B Virus Infection in Humans and Primates» (en anglès). Hepatology, 2013 Mar; 57 (3), pp: 908-916. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2017. DOI: 10.1002/hep.26079. ISSN: 1527-3350. PMID: 22987324 [Consulta: 14 abril 2017].
  18. ↑ Krause-Kyora B, Susat J, Key FM, Kühnert D, et al «Neolithic and medieval virus genomes reveal complex evolution of hepatitis B» (en anglès). Elife, 2018 Maig 10; 7, pii: e36666. Arxivat de l'original el 12 de març 2021. DOI: 10.7554/eLife.36666. PMC: 6008052. PMID: 29745896 [Consulta: 20 juliol 2018].
  19. ↑ Mühlemann, B; Jones, TC; de Barros Damgaard, P; Allentoft, ME; et al «Ancient hepatitis B viruses from the Bronze Age to the Medieval period» (en anglès). Nature, 2018 Maig 9; 557 (7705), pp: 418-423. ISSN 0028-0836. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2021. DOI: 10.1038/s41586-018-0097-z. PMID: 29743673 [Consulta: 24 setembre 2021].
  20. ↑ Mousa, OY; Kamamth, PS «A History of the Assessment of Liver Performance» (en anglès). Clin Liver Dis (Hoboken), 2021 Oct 29; 18 (Supl 1), pp: 28-48. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2022. DOI: 10.1002/cld.1100. PMC: 8555456. PMID: 34745582 [Consulta: 5 octubre 2022].
  21. ↑ Craxi, L «L'epatite: un compagno di lungo corso della storia umana» (en italià). Infez Med, 2012 Mar; 20 (1), pp: 52-57. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2018. ISSN: 1124-9390. PMID: 22475661 [Consulta: 1r maig 2016].
  22. ↑ Oon, GC «Viral hepatitis--the silent killer» (en anglès). Ann Acad Med Singapore, 2012 Jul; 41 (7), pp. 279-80. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2016. ISSN: 0304-4602. PMID: 22892603 [Consulta: 17 juny 2016].
  23. ↑ Mammas, IN; Spandidos, DA «Paediatric Virology in the Hippocratic Corpus» (en anglès). Exp Ther Med, 2016 Ag; 12 (2), pp: 541–549. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. DOI: 10.3892/etm.2016.3420. PMC: 4950906. PMID: 27446241 [Consulta: 14 abril 2017].
  24. ↑ Thomas, E; Yoneda, M; Schiff, ER «Viral Hepatitis: Past and Future of HBV and HDV» (en anglès). Cold Spring Harb Perspect Med, 2015 Feb; 5 (2), pp: a021345. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. DOI: 10.1101/cshperspect.a021345. PMC: 4315911. PMID: 25646383 [Consulta: 18 maig 2017].
  25. ↑ Bar-Gal, GK; Kim, MJ; Klein, A; Shin, DH; Oh, CS; Kim, JW; et al «Tracing hepatitis B virus to the 16th century in a Korean mummy» (en anglès). Hepatology, 2012 Nov; 56 (5), pp: 1671-1680. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2017. DOI: 10.1002/hep.25852. ISSN: 1527-3350. PMID: 22610996 [Consulta: 27 juliol 2017].
  26. ↑ Findlay, GM «Infective Hepatitis and Catarrhal Jaundice» (en anglès). Journal of the Royal Army Medical Corps, 1940; 74, pp: 72-79. Arxivat de l'original el 20 de març 2020. DOI: 10.1136/jramc-74-02-02. ISSN: 0035-8665 [Consulta: 18 maig 2017].
  27. ↑ Fonseca, JC «Histórico das hepatites virais» (en portuguès). Rev Soc Bras Med Trop, 2010 Maig-Jun; 43 (3), pp: 322-330. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. DOI: 10.1590/S0037-86822010000300022. ISSN: 0037-8682. PMID: 20563505 [Consulta: 17 juny 2016].
  28. ↑ Alter, HJ «The unexpected outcomes of medical research: serendipity and the Australia antigen: Blumberg BS, Alter HJ, Visnich S. A new antigen in leukemia sera [J Am Med Assoc 1965;191:541–546]» (en anglès). J Hepatol, 2003 Ag; 39 (2), pp: 149-152. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. DOI: 10.1016/S0168-8278(03)00157-0. PMID: 12873809 [Consulta: 1r agost 2016].
  29. ↑ Osborn, J «50 Years Ago in The Journal of Pediatrics: The Australia Antigen: A Path to Remarkable Discoveries» (en anglès). J Pediatr, 2021 Maig; 232, pàg: 37. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. DOI: 10.1016/j.jpeds.2021.01.033. ISSN: 1097-6833. PMID: 33896461 [Consulta: 1r agost 2021].
  30. ↑ Barbara, JAJ «David Surrey Dane, 1923–1998» (en anglès). Vox Sang, 1998; 75, pp: 177. Arxivat de l'original el 12 de gener 2018. ISSN: 1423-0410 [Consulta: 20 juliol 2018].
  31. ↑ Feinstone, SM «History of the Discovery of Hepatitis A Virus» (en anglès). Cold Spring Harb Perspect Med, 2019 Maig 1; 9 (5), pp: a031740. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2022. DOI: 10.1101/cshperspect.a031740. PMC: 6496330. PMID: 29712682 [Consulta: 5 octubre 2022].
  32. ↑ 32,0 32,1 Wong, DT; Mihm, MC; Boyer, JL; Jain, D «Historical path of discovery of viral hepatitis and the role of human experimentation» (en anglès). Harvard Medical Student Review, 2015; Set 3, pp: 18–36. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2017. DOI: 10.1097/01.PAT.0000454465.46581.10 [Consulta: 30 juliol 2017].
  33. ↑ World Health Organization. «Hepatitis». World Health Organization. Arxivat de l'original el 2 December 2013. [Consulta: 25 novembre 2013].
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 Dienstag, JL. «Chapter 360: Acute Viral Hepatitis». A: Harrison's Principles of Internal Medicine, 19e. New York, NY: McGraw-Hill, 2015. ISBN 978-0-07-180215-4. 
  35. ↑ «Hepatitis A Questions and Answers for the Public | Division of Viral Hepatitis | CDC». www.cdc.gov. Arxivat de l'original el 2016-03-12. [Consulta: 14 març 2016].
  36. ↑ «Hepatitis E» (en anglès britànic). World Health Organization. Arxivat de l'original el 2016-03-12. [Consulta: 14 març 2016].
  37. ↑ Centers for Disease Control & Prevention. «When Someone Close to You Has Hepatitis», 01-06-2010. Arxivat de l'original el March 6, 2016. [Consulta: 14 març 2016].
  38. ↑ «Hepatitis A» (en anglès). www.who.int. [Consulta: 7 maig 2023].
  39. ↑ «Hepatitis B» (en anglès britànic). World Health Organization. Arxivat de l'original el 2014-11-09. [Consulta: 9 març 2016].
  40. ↑ 40,0 40,1 «Hepatitis C FAQs for the Public | Division of Viral Hepatitis | CDC». www.cdc.gov. Arxivat de l'original el 2016-03-15. [Consulta: 14 març 2016].
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 Friedman, Lawrence S. «Chapter 16: Liver, Biliary Tract, & Pancreas Disorders». A: Current Medical Diagnosis & Treatment 2016 55e. McGraw Hill, 2015. ISBN 978-0071845090. 
  42. ↑ Petropolis, DB; Faust, DM; Jhingan, GD; Guillen, N «A new human 3D-liver model unravels the role of galectins in liver infection by the parasite Entamoeba histolytica» (en anglès). PLoS Pathog, 2014 Set 11; 10 (9), pp: e1004381. DOI: 10.1371/journal.ppat.1004381. PMID: 25211477 [Consulta: 28 febrer 2016].
  43. ↑ Atilla, A; Aydin, S; Demırdöven, AN; Kiliç, SS «Severe Toxoplasmic Hepatitis in an Immunocompetent Patient» (en anglès). Jpn J Infect Dis, 2015; 68 (5), pp: 407-9. DOI: 10.7883/yoken.JJID.2014.422. ISSN: 1884-2836. PMID: 25766609 [Consulta: 28 febrer 2016].
  44. ↑ Fan, CK; Lin, YH; Hung, CC; Chang, SF; Su, KE «Enhanced inducible nitric oxide synthase expression and nitrotyrosine accumulation in experimental granulomatous hepatitis caused by Toxocara canis in mice» (en anglès). Parasite Immunol, 2004 Jun-Jul; 26 (6-7), pp: 273-281. ISSN: 1365-3024. PMID: 15541031 [Consulta: 28 febrer 2016].
  45. ↑ Rebouças, G «Clinical aspects of hepatosplenic schistosomiasis: a contrast with cirrhosis» (en anglès). Yale J Biol Med, 1975 Nov; 48 (5), pp: 369-76. ISSN: 0044-0086. PMC: 2595267. PMID: 128911 [Consulta: 28 febrer 2016].
  46. ↑ Samaila, MO; Shehu, SM; Abubakar, N; Mohammed, U; Jabo, B «Human dicrocoeliasis presenting as a subcutaneous mass» (en anglès). BMJ Case Rep, 2009 Ag; 2009, pp: bcr022009162. DOI: 10.1136/bcr.02.2009.1622. PMC: 3027985. PMID: 21829430 [Consulta: 30 desembre 2016].
  47. ↑ Mihmanli, M; Idiz, U; Kaya, C; Demir, U; et al «Current status of diagnosis and treatment of hepatic echinococcosis» (en anglès). World J Hepatol, 2016 Oct 8; 8 (28), pp: 1169-1181. DOI: 10.4254/wjh.v8.i28.1169. PMC: 5055586. PMID: 27729953.
  48. ↑ Montiel-Jarquín, A; Carrillo-Ríos, C; Flores-Flores, J «Ascaridiasis vesicular asociada a hepatitis aguda. Manejo conservador» (en castellà). Cir Ciruj, 2003 Jul-Ag; 71 (4), pp: 314-318. ISSN: 0009-7411. PMID: 14558975 [Consulta: 15 octubre 2018].
  49. ↑ Brook, MG «Sexually acquired hepatitis» (en anglès). Sex Transm Infect, 2002 Ag; 78 (4), pp: 235-40. PMC: 1744490. PMID: 12181458 [Consulta: 21 març 2016].
  50. ↑ Moreno, D; Alegre, F; García-González, N «Virología, epidemiología y mecanismos de transmisión del VHB» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2004; 27 (Supl 2), pp: 7-16. ISSN: 1137-6627. PMID: 15381938 [Consulta: 21 març 2016].
  51. ↑ Inoue, T; Tanaka, Y «Hepatitis B virus and its sexually transmitted infection - an update» (en anglès). Microb Cell, 2016 Set 5; 3 (9), pp: 420-437. DOI: 10.15698/mic2016.09.527. PMC: 5354569. PMID: 28357379 [Consulta: 17 setembre 2021].
  52. ↑ Cavalheiro, N de P «Sexual transmission of hepatitis C» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2007 Set-Oct; 49 (5), pp: 271-277. DOI: 10.1590/S0036-46652007000500001. ISSN: 0036-4665. PMID: 18026632 [Consulta: 21 març 2016].
  53. ↑ Smith, HM; Alexander, GJ; et al «Hepatitis B and delta virus infection among "at risk" populations in south east London» (en anglès). J Epidemiol Community Health, 1992 Abr; 46 (2), pp: 144-147. ISSN: 0143-005X. PMID: 1583429 [Consulta: 21 març 2016].
  54. ↑ Terrault, NA; Dodge, JL; Murphy, EL; Tavis, JE; et al «Sexual transmission of hepatitis C virus among monogamous heterosexual couples: the HCV partners study» (en anglès). Hepatology, 2013 Mar; 57 (3), pp: 881-889. DOI: 10.1002/hep.26164. PMC: 4384338. PMID: 23175457 [Consulta: 27 novembre 2016].
  55. ↑ Dabrowska, MM; Nazzal, K; Wiercinska-Drapalo, A «Hepatitis A and hepatitis A virus/HIV coinfection in men who have sex with men, Warsaw, Poland, setembre 2008 to setembre 2009» (en anglès). Euro Surveill, 2011 Ag 25; 16 (34), pii: 19950. PMID: 21903035 [Consulta: 21 març 2016].
  56. ↑ Dalaker, K; Gjønnaess, H; Kvile, G; Urnes, A; et al «Chlamydia trachomatis as a cause of acute perihepatitis associated with pelvic inflammatory disease» (en anglès). Br J Vener Dis, 1981 Feb; 57 (1), pp: 41-43. PMC: 1045865. PMID: 7470834 [Consulta: 29 novembre 2016].
  57. ↑ Kaspar, RL; Drutz, DJ «Perihepatitis and hepatitis as complications of experimental endocarditis due to Neisseria gonorrhoeae in the rabbit» (en anglès). J Infect Dis, 1977 Jul; 136 (1) (Article de subscripció), pp: 37-42. ISSN: 0022-1899. PMID: 407313 [Consulta: 19 gener 2017].
  58. ↑ You, JS; Kim, MJ; Chung, HS; Chung, YE; et al «Clinical features of Fitz-Hugh-Curtis Syndrome in the emergency department» (en anglès). Yonsei Med J, 2012 Jul 1; 53 (4), pp: 753-758. DOI: 10.3349/ymj.2012.53.4.753. PMC: 3381477. PMID: 22665342 [Consulta: 17 setembre 2021].
  59. ↑ Peter, NG; Clark, LR; Jaeger, JR «Fitz-Hugh-Curtis syndrome: a diagnosis to consider in women with right upper quadrant pain» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2004 Mar; 71 (3), pp: 233-239. ISSN: 0891-1150. PMID: 15055246 [Consulta: 19 gener 2017].
  60. ↑ Ceni, E; Mello, T; Galli, A «Pathogenesis of alcoholic liver disease: role of oxidative metabolism» (en anglès). World J Gastroenterol, 2014 Des 21; 20 (47), pp: 17756-17772. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2020. DOI: 10.3748/wjg.v20.i47.17756. PMID: 25548474 [Consulta: 15 gener 2016].
  61. ↑ Joshi, K; Kohli, A; Manch, R; Gish, R «Alcoholic Liver Disease: High Risk or Low Risk for Developing Hepatocellular Carcinoma?» (en anglès). Clin Liver Dis, 2016 Ag; 20 (3), pp: 563-580. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2022. DOI: 10.1016/j.cld.2016.02.012. PMID: 27373617 [Consulta: 29 agost 2016].
  62. ↑ Glavind, E; Aagaard, NK; Grønbæk, H; Møller, HJ; et al «Alcoholic Hepatitis Markedly Decreases the Capacity for Urea Synthesis» (en anglès). PLoS One, 2016 Jul 5; 11 (7), pàg. e0158388. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1371/journal.pone.0158388. PMID: 27379798 [Consulta: 29 agost 2016].
  63. ↑ Casanova, J; Bataller, R «Alcoholic hepatitis: Prognosis and treatment» (en anglès). Gastroenterol Hepatol, 2014 Ab; 37 (4), pp: 262-268. Arxivat de l'original el 20 de març 2017. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2014.02.001. PMID: 24656653 [Consulta: 19 març 2017].
  64. ↑ Caballeria, J «¿Tiene algún papel la pentoxifilina en el tratamiento de la hepatitis alcohólica?» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2016 Oct; 39 (8), pp: 560-565. Arxivat de l'original el 20 de març 2017. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2015.10.004. PMID: 26589540 [Consulta: 19 març 2017].
  65. ↑ Thursz MR, Richardson P, Allison M, Austin A, et al «Prednisolone or pentoxifylline for alcoholic hepatitis» (en anglès). N Engl J Med, 2015 Abr 23; 372 (17), pp: 1619-1628. Arxivat de l'original el 16 de juny 2019. DOI: 10.1056/NEJMoa1412278. ISSN: 1533-4406. PMID: 25901427 [Consulta: 5 febrer 2018].
  66. ↑ Karakike, E; Moreno, C; Gustot, T «Infections in severe alcoholic hepatitis» (en anglès). Ann Gastroenterol, 2017; 30 (2), pp: 152-160. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.20524/aog.2016.0101. PMC: 5320027. PMID: 28243035 [Consulta: 20 abril 2017].
  67. ↑ Fung P, Pyrsopoulos N «Emerging concepts in alcoholic hepatitis» (en anglès). World J Hepatol, 2017 Abr 28; 9 (12), pp: 567–585. Arxivat de l'original el 24 de gener 2022. DOI: 10.4254/wjh.v9.i12.567. PMC: 5411952. PMID: 28515843 [Consulta: 5 febrer 2018].
  68. ↑ Morabito, V; Novelli, S; Poli, L; Ferretti, G; et al «Adacolumn Granulocyte-Apheresis for Alcoholic Hepatitis: Preliminary Study» (en anglès). Transplant Proc, 2016 Mar; 48 (2), pp: 352-358. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2021. DOI: 10.1016/j.transproceed.2015.12.055. PMID: 27109954 [Consulta: 20 abril 2017].
  69. ↑ Woolbright, BL; Jaeschke, H «Alcoholic Hepatitis: Lost in Translation» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2018 Mar 28; 6 (1), pp: 89-96. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. DOI: 10.14218/JCTH.2017.00054. PMC: 5863004. PMID: 29577035 [Consulta: 31 març 2018].
  70. ↑ Chen, M; Suzuki, A; Borlak, J; Andrade, RJ; Lucena, MI «Drug-induced liver injury: Interactions between drug properties and host factors» (en anglès). J Hepatol, 2015 Ag; 63 (2), pp: 503-514. Arxivat de l'original el 30 de novembre 2022. DOI: 10.1016/j.jhep.2015.04.016. ISSN: 1600-0641. PMID: 25912521 [Consulta: 9 setembre 2021].
  71. ↑ Jaeschke, H; Xie, Y; McGill, MR «Acetaminophen-induced Liver Injury: from Animal Models to Humans» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2014 Set; 2 (3), pp: 153-161. Arxivat de l'original el 24 de gener 2023. DOI: 10.14218/JCTH.2014.00014. PMC: 4521247. PMID: 26355817 [Consulta: 17 gener 2016].
  72. ↑ Rabinowich, L; Shibolet, O «Drug Induced Steatohepatitis: An Uncommon Culprit of a Common Disease» (en anglès). Biomed Res Int, 2015 Jul 26; 2015, pp: 168905. Arxivat de l'original el 15 de juny 2022. DOI: 10.1155/2015/168905. PMC: 4529891. PMID: 26273591 [Consulta: 17 gener 2016].
  73. ↑ Mecarelli, O; Pulitano, P; Mingoia, M; Ferretti, G; et al «Acute hepatitis associated with lamotrigine and managed with the molecular adsorbents recirculating system (Mars)» (en anglès). Epilepsia, 2005 Oct; 46 (10), pp: 1687-1689. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2017. DOI: 10.1111/j.1528-1167.2005.00269.x. PMID: 16190944 [Consulta: 25 gener 2017].
  74. ↑ Yeung, E; Wong, FS; Wanless, IR; Shiota, K; Guindi, M; et al «Ramipril-associated hepatotoxicity» (en anglès). Archives of Pathology & Laboratory Medicine, 2003 Nov; 127 (11), pp: 1493-1497. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2021. DOI: 10.5858/2003-127-1493-RH. ISSN: 1543-2165. PMID: 14567716 [Consulta: 9 setembre 2021].
  75. ↑ LiverTox «Sulfasalazine» (en anglès). NIDDK. US National Library of Medicine, 2018; Jul 5 (rev), pàgs: 3. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2018 [Consulta: 14 juliol 2018].
  76. ↑ Besnard, M; Debray, D; Durand, P; Cézard, JP; Navarro, J «Sulfasalazine-Induced Fulminant Hepatitis in Pediatric Crohn's Disease: Report of Two Cases» (en anglès). J Pediatr Gastroenterol Nutr, 1998 Gen; 26 (1), pp: 119-120. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2018. ISSN: 1536-4801. PMID: 9443132 [Consulta: 14 juliol 2018].
  77. ↑ Rua, J; Prata, AR; Marques, R; Silva, R; et al «Carvedilol-Induced Liver Injury, a Rare Cause of Mixed Hepatitis: A Clinical Case» (en anglès). GE Port J Gastroenterol, 2019 Maig; 26 (3), pp: 196-201. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1159/000490205. PMC: 6528078. PMID: 31192288 [Consulta: 26 juny 2019].
  78. ↑ Ganesh, S; Shukla, L; Kandasamy, A; Benegal, V «A Case of Carbamazepine-induced Severe Cholestatic Hepatitis: Case Report and Review of Literature» (en anglès). Indian J Psychol Med, 2017 Set-Oct; 39 (5), pp: 688-690. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.4103/IJPSYM.IJPSYM_19_17. PMC: 5688903. PMID: 29200572 [Consulta: 6 gener 2017].
  79. ↑ Bariş Kuzu, U; Öztaş, E; Kaplan, M; et al «Drug Induced Autoimmune Hepatitis by Amoxicillin-Clavulanate» (en anglès). Iran J Public Health, 2016 Abr; 45 (4), pp: 540-541. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. PMC: 4888184. PMID: 27252926 [Consulta: 10 juliol 2016].
  80. ↑ Licata A, Minissale MG, Calvaruso V, Craxì A «A focus on epidemiology of drug-induced liver injury: analysis of a prospective cohort» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2017 Mar; 21 (1 Supl), pp: 112-121. Arxivat de l'original el 16 de gener 2018. ISSN: 1128-3602. PMID: 28379588 [Consulta: 15 gener 2018].
  81. ↑ Sundaram, V; Björnsson, ES «Drug-induced cholestasis» (en anglès). Hepatol Commun, 2017 Set 11; 1 (8), pp: 726-735. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2018. DOI: 10.1002/hep4.1088. PMC: 5678916. PMID: 29404489 [Consulta: 31 maig 2018].
  82. ↑ Werth, BJ «Fosfomicina» (en castellà). Manual MSD (Versió professional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2022; Maig (rev), pàgs: 2. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2022 [Consulta: 5 octubre 2022].
  83. ↑ Ferreira, R; Torres, J; Raposo, J; Ferreira, M; Mendes, S; et al «Acute hepatitis induced by fosfomycin: A case report and review of the literature» (en anglès). GE J Port Gastroenterol, 2012 Set-Oct; 19 (5), pp: 263-266. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2022. DOI: 10.1016/j.jpg.2012.04.003. ISSN: 2341-4545 [Consulta: 5 octubre 2022].
  84. ↑ PubChem «Isoniazid» (en anglès). Compound Summary. NCBI, U.S. National Library of Medicine, 2018 Oct 6; CID 3767 (rev), pàgs: 86. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2018 [Consulta: 11 octubre 2018].
  85. ↑ Badrinath, M; John, S «Isoniazid Toxicity» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Oct 1; NBK531488 (rev), pàgs: 4. Arxivat de l'original el 12 de gener 2021. PMID: 30285383 [Consulta: 11 octubre 2018].
  86. ↑ PubChem «Flutamide» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Jul 21; CID 3397 (rev), pàgs: 44. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2018 [Consulta: 25 juliol 2018].
  87. ↑ Brahm J, Brahm M, Segovia R, Latorre R, et al «Acute and fulminant hepatitis induced by flutamide: case series report and review of the literature» (en anglès). Ann Hepatol, 2011 Gen-Mar; 10 (1), pp: 93-98. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2017. ISSN: 1665-2681. PMID: 21301018 [Consulta: 25 juliol 2018].
  88. ↑ Ersöz G, Vardar R, Akarca US, Tekın F, et al «Ornidazole-induced autoimmune hepatitis» (en anglès). Turk J Gastroenterol, 2011 Oct; 22 (5), pp: 494-499. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2021. DOI: 10.4318/tjg.2011.0245. ISSN: 1300-4948. PMID: 22234756 [Consulta: 7 gener 2017].
  89. ↑ PubChem «Letrozole» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Jul 7; CID 3902 (rev), pàgs: 74. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2018 [Consulta: 12 juliol 2018].
  90. ↑ Gharia B, Seegobin K, Maharaj S, Marji N, et al «Letrozole-induced hepatitis with autoimmune features: a rare adverse drug reaction with review of the relevant literature» (en anglès). Oxf Med Case Reports, 2017 Nov 13; 2017 (11), pp: omx074. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. DOI: 10.1093/omcr/omx074. PMC: 5691789. PMID: 29230302 [Consulta: 12 juliol 2018].
  91. ↑ Schattner, A; Sokolovskaya, N; Cohen, J «Fatal hepatitis and renal failure during treatment with nimesulide» (en anglès). J Intern Med, 2000 Gen; 247 (1), pp: 153-155. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2017. PMID: 10672143 [Consulta: 21 abril 2017].
  92. ↑ Fuster, F; Medina, L; Vallansot, R; Granell, M; Bruguera, M «Hepatitis tóxica por imatinib: descripción de dos casos y revisión de la literatura médica» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2007 Nov; 30 (9), pp: 525-530. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2017. PMID: 17980129 [Consulta: 21 abril 2017].
  93. ↑ PubChem «Nifedipine» (en anglès). Compound Summary. NCBI, U.S. National Library of Medicine, 2018 Jul 21; CID 4485 (rev), pàgs: 88. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2018 [Consulta: 25 juliol 2018].
  94. ↑ Yusuf D, Christy J, Owen D, Ho M, et al «A case report of nifedipine-induced hepatitis with jaundice» (en anglès). BMC Res Notes, 2018 Abr 3; 11 (1), pp: 228. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1186/s13104-018-3322-9. PMC: 5883361. PMID: 29615102 [Consulta: 25 juliol 2018].
  95. ↑ Ortega-Alonso, A; Stephens, C; Lucena, MI; Andrade, RJ «Case Characterization, Clinical Features and Risk Factors in Drug-Induced Liver Injury» (en anglès). Int J Mol Sci, 2016 Maig 12; 17 (5), pii: E714. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2016. DOI: 10.3390/ijms17050714. PMID: 27187363 [Consulta: 14 agost 2016].
  96. ↑ Fernández, J; Navascués, C; Albines, G; Franco, L; et al «Three cases of liver toxicity with a dietary supplement intended to stop hair los» (en anglès). Revista Española de Enfermedades Digestivas, 2014 Des; 106 (8), pp: 552-555. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2016. PMID: 25544415 [Consulta: 14 agost 2016].
  97. ↑ Guzman G, Kallwitz ER, Wojewoda C, Chennuri R, et al «Liver Injury with Features Mimicking Autoimmune Hepatitis following the Use of Black Cohosh» (en anglès). Case Rep Med, 2009; 2009, pp: 918156. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1155/2009/918156. PMC: 2814377. PMID: 20130783 [Consulta: 6 maig 2017].
  98. ↑ Lynch CR, Folkers ME, Hutson WR «Fulminant hepatic failure associated with the use of black cohosh: a case report» (en anglès). Liver Transpl, 2006 Jun; 12 (6), pp: 989-992. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2017. DOI: 10.1002/lt.20778. PMID: 16721764 [Consulta: 6 maig 2017].
  99. ↑ Haque T, Sasatomi E, Hayashi PH «Drug-Induced Liver Injury: Pattern Recognition and Future Directions» (en anglès). Gut Liver, 2016 Gen; 10 (1), pp: 27-36. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.5009/gnl15114. PMC: 4694731. PMID: 26696029 [Consulta: 29 agost 2017].
  100. ↑ Alkaff, HO; Alrabeei, JA; Al-kaf, AG «Trends of Khat- Related Autoimmune Hepatitis in Yemen» (en anglès). International Journal of Current Research, 2017 Jun; 9 (6), pp: 53084-53087. Arxivat de l'original el 21 de gener 2018. ISSN: 0975-833X [Consulta: 20 gener 2018].
  101. ↑ Samies, J; Slehriab, S; Chenc, XL; Vaidyac, S; Saleemc, N «Chronic Khat (Catha edulis) Ingestion as a Possible Triggering Agent in the Development of Autoimmune Hepatitis» (en anglès). J Med Cases, 2016; 7 (11), pp: 471-474. Arxivat de l'original el 21 de gener 2018. DOI: 10.14740/jmc2598w. ISSN: 1923-4163 [Consulta: 20 gener 2018].
  102. ↑ Christl SU, Seifert A, Seeler D «Toxic hepatitis after consumption of traditional kava preparation» (en anglès). J Travel Med, 2009 Gen-Feb; 16 (1), pp: 55-56. Arxivat de l'original el 24 de gener 2018. DOI: 10.1111/j.1708-8305.2008.00259.x. ISSN: 1708-8305. PMID: 19192130 [Consulta: 23 gener 2018].
  103. ↑ NIH «Kava Kava» (en anglès). LiverTox Drug Record. US National Library of Medicine, 2016; Oct 28 (rev), pàgs: 15. Arxivat de l'original el 6 de gener 2017 [Consulta: 24 gener 2018].
  104. ↑ NIDDK «Chaparral» (en anglès). LiverTox Drug Record, NIH. US National Library of Medicine, 2018; Jul 5 (rev), pàgs: 7. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2018 [Consulta: 14 juliol 2018].
  105. ↑ CDC «Chaparral-induced toxic hepatitis--California and Texas, 1992» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 1992 Oct 30; 41 (43), pàgs: 812-814. Arxivat de l'original el 25 de juny 2017. ISSN: 0149-2195. PMID: 1406577 [Consulta: 10 maig 2018].
  106. ↑ Lee, J; Lee, MS; Nam, KW «Acute toxic hepatitis caused by an aloe vera preparation in a young patient: a case report with a literature review» (en anglès). Korean J Gastroenterol, 2014 Jul; 64 (1), pp: 54-58. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2022. DOI: 10.4166/kjg.2014.64.1.54. ISSN: 1598-9992. PMID: 25073673 [Consulta: 5 octubre 2022].
  107. ↑ Gavilán, JC; Bermúdez, FJ; Belmonte, A; González-Santos, P «Hepatitis inducida por niacina» (en castellà). Med Clin (Barc), 2002 Abr 20; 118 (14), pp: 558. Arxivat de l'original el 16 de gener 2017. PMID: 11988158 [Consulta: 12 gener 2017].
  108. ↑ Harb, JN; Taylor, ZA; Khullar, V; Sattari, M «Rare cause of acute hepatitis: a common energy drink» (en anglès). BMJ Case Rep, 2016 Nov 1; 2016, pii: bcr2016216612. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1136/bcr-2016-216612. PMC: 5129143. PMID: 27803015 [Consulta: 12 gener 2017].
  109. ↑ Kothadia JP, Kaminski M, Samant H, Olivera-Martinez M «Hepatotoxicity Associated with Use of the Weight Loss Supplement Garcinia cambogia: A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Case Reports Hepatol, 2018 Mar 12; 2018, pp: 6483605. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1155/2018/6483605. PMC: 5867608. PMID: 29721342 [Consulta: 10 maig 2018].
  110. ↑ Lunsford KE, Bodzin AS, Reino DC, Wang HL, Busuttil RW «Dangerous dietary supplements: Garcinia cambogia-associated hepatic failure requiring transplantation» (en anglès). World J Gastroenterol, 2016 Des 7; 22 (45), pp: 10071-10076. Arxivat de l'original el 11 de maig 2018. DOI: 10.3748/wjg.v22.i45.10071. PMC: 5143754. PMID: 28018115 [Consulta: 10 maig 2018].
  111. ↑ Ahmad W, Jantan I, Bukhari SN «Tinospora crispa (L.) Hook. f. & Thomson: A Review of Its Ethnobotanical, Phytochemical, and Pharmacological Aspects» (en anglès). Front Pharmacol, 2016 Mar 21; 7, pp: 59. DOI: 10.3389/fphar.2016.00059. PMC: 4800188. PMID: 27047378 [Consulta: 13 setembre 2018].
  112. ↑ Cachet X, Langrand J, Riffault-Valois L, Bouzidi C, et al «Clerodane furanoditerpenoids as the probable cause of toxic hepatitis induced by Tinospora crispa» (en anglès). Sci Rep, 2018 Set 10; 8 (1), pp: 13520. DOI: 10.1038/s41598-018-31815-6. ISSN: 2045-2322. PMID: 30202067 [Consulta: 13 setembre 2018].
  113. ↑ Trainer, PJ; Drake, WM; Katznelson, L; Freda, PU; et al «Treatment of acromegaly with the growth hormone-receptor antagonist pegvisomant» (en anglès). N Engl J Med, 2000 Abr 20; 342 (16), pp: 1171-1177. DOI: 10.1056/NEJM200004203421604. PMID: 10770982 [Consulta: 13 setembre 2018].
  114. ↑ Mallea-Gil, MS; Bernabeu, I; Spiraquis, A; Avangina, A; et al «Pegvisomant-Induced Cholestatic Hepatitis in an Acromegalic Patient with UGT1A1 (⁎) 28 Mutation» (en anglès). Case Rep Endocrinol, 2016 Feb 9; 2016, pp: 2087102. DOI: 10.1155/2016/20871. PMC: 4763006. PMID: 26977326 [Consulta: 3 març 2017].
  115. ↑ Tejada Cifuentes, F «Hepatotoxicidad por Fármacos» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2010 Oct 1; 3 (3), pàgs: 18. ISSN: 1699-695X [Consulta: 29 agost 2017].
  116. ↑ McKusick, VA «Halothane Hepatitis» (en anglès). OMIM. Entry 234350, 2006; Set 7, pàgs: 3 [Consulta: 11 setembre 2017].
  117. ↑ Perdices EV, Medina-Cáliz I, Hernando S, Ortega A, et al «Hepatotoxicidad asociada al consumo de estatinas: análisis de los casos incluidos en el Registro Español de Hepatotoxicidad» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2014 Abr; 106 (4), pp: 246-254. ISSN: 1130-0108. PMID: 25075655 [Consulta: 13 gener 2018].
  118. ↑ Carrascosa MF, Salcines-Caviedes JR, Lucena MI, Andrade RJ «Acute liver failure following atorvastatin dose escalation: is there a threshold dose for idiosyncratic hepatotoxicity?» (en anglès). J Hepatol, 2015 Mar; 62 (3), pp: 751-752. DOI: 10.1016/j.jhep.2014.11.019. ISSN: 0168-8278. PMID: 25463547 [Consulta: 13 gener 2018].
  119. ↑ Wang, Y; Xiong, J; Niu, M; Chen, X; et al «Statins and the risk of cirrhosis in hepatitis B or C patients: a systematic review and dose-response meta-analysis of observational studies» (en anglès). Oncotarget, 2017 Jul 27; 8 (35), pp: 59666-59676. DOI: 10.18632/oncotarget.19611. PMC: 5601766. PMID: 28938670 [Consulta: 14 gener 2018].
  120. ↑ Kleiner DE, Chalasani NP, Lee WM, Fontana RJ, et al «Hepatic histological findings in suspected drug-induced liver injury: systematic evaluation and clinical associations» (en anglès). Hepatology, 2014 Feb; 59 (2), pp: 661-670. DOI: 10.1002/hep.26709. PMC: 3946736. PMID: 24037963 [Consulta: 11 desembre 2017].
  121. ↑ García-Aparicio, J; Herrero-Herrero, JI «Hepatitis tóxica tras tratamiento secuencial con cotrimoxazole, levofloxacino, doxiciclina y sertralina en paciente con infección respiratòria» (en castellà). Farm Hosp, 2010 Maig-Jun; 34 (3), pp: 152-154. DOI: 10.1016/j.farma.2009.10.005. ISSN: 2171-8695. PMID: 20471573 [Consulta: 16 abril 2018].
  122. ↑ Lim JG, Kim JH, Lee CY, Lee SI, Kim YS «Amanita virosa induced toxic hepatitis: report of three cases» (en anglès). Yonsei Med J, 2000 Jun; 41 (3), pp: 416-421. DOI: 10.3349/ymj.2000.41.3.416. ISSN: 0513-5796. PMID: 10957901 [Consulta: 14 juliol 2018].
  123. ↑ Magdalan, J; Ostrowska, A; et al «alpha-Amanitin induced apoptosis in primary cultured dog hepatocytes» (en anglès). Folia Histochem Cytobiol, 2010 Gen 1; 48 (1), pp: 58-62. DOI: 10.2478/v10042-010-0010-6. PMID: 20529816 [Consulta: 30 gener 2016].
  124. ↑ Erden, A; Esmeray, K; et al «Acute liver failure caused by mushroom poisoning: a case report and review of the literature» (en anglès). Int Med Case Rep J, 2013 Nov 22; 6, pp: 85-90. DOI: 10.2147/IMCRJ.S53773. PMID: 24294010 [Consulta: 30 gener 2016].
  125. ↑ Hawkins, PR; Runnegar, MT; et al «Severe hepatotoxicity caused by the tropical cyanobacterium (blue-green alga) Cylindrospermopsis raciborskii (Woloszynska) Seenaya and Subba Raju isolated from a domestic water supply reservoir» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 1985 Nov; 50 (5), pp: 1292-1295. PMID: 3937492 [Consulta: 30 gener 2016].
  126. ↑ Carmichael WW, Azevedo SM, An JS, Molica RJ, et al «Human fatalities from cyanobacteria: chemical and biological evidence for cyanotoxins» (en anglès). Environ Health Perspect, 2001 Jul; 109 (7), pp: 663-668. ISSN: 0091-6765. PMC: 1240368. PMID: 11485863 [Consulta: 11 octubre 2017].
  127. ↑ Al-Quraishy, S; Dkhil, MA; Abdel Moneim, AE «Hepatotoxicity and oxidative stress induced by Naja haje crude venom» (en anglès). J Venom Anim Toxins Incl Trop Dis, 2014 Set 15; 20 (1), pp: 42. DOI: 10.1186/1678-9199-20-42. PMC: 4174607. PMID: 25258623 [Consulta: 30 gener 2016].
  128. ↑ CDC «Outbreak of aflatoxin poisoning--eastern and central provinces, Kenya, January-July 2004» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2004 Set 3; 53 (34), pp: 790-793. ISSN: 0149-2195. PMID: 15343146 [Consulta: 3 gener 2018].
  129. ↑ Vidal F, Sedan D, D'Agostino D, Cavalieri ML, et al «Recreational Exposure during Algal Bloom in Carrasco Beach, Uruguay: A Liver Failure Case Report» (en anglès). Toxins (Basel), 2017 Set; 9 (9), pii: E267. DOI: 10.3390/toxins9090267. PMC: 5618200. PMID: 28858213 [Consulta: 11 octubre 2017].
  130. ↑ Roche, JK; Stone, MK; Gross, LK; Lindner, M; et al «Post-exposure targeting of specific epitopes on ricin toxin abrogates toxin-induced hypoglycemia, hepatic injury, and lethality in a mouse model» (en anglès). Lab Invest, 2008 Nov; 88 (11), pp: 1178-1191. DOI: 10.1038/labinvest.2008.83. PMID: 18779782 [Consulta: 8 agost 2016].
  131. ↑ Tsutsui, H; Nishiguchi, S «Importance of Kupffer Cells in the Development of Acute Liver Injuries in Mice» (en anglès). International Journal of Molecular Sciences, 2014 Maig 5; 15 (5), pp: 7711-7730. DOI: 10.3390/ijms15057711. PMC: 4057701. PMID: 24802875 [Consulta: 22 desembre 2016].
  132. ↑ Sari Dogan, F; Ozaydin, V; Incealtin, O; Guneysel, O; Demireller, M «A case of acute hepatitis following mad honey ingestion» (en anglès). Turk J Emerg Med, 2016 Mar 11; 15 (4), pp: 185-186. DOI: 10.1016/j.tjem.2014.09.003. PMC: 4882204. PMID: 27239626 [Consulta: 22 desembre 2016].
  133. ↑ Centers for Disease Control and Prevention (CDC) «Acute hepatitis and renal failure following ingestion of raw carp gallbladders--Maryland and Pennsylvania, 1991 and 1994» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 1995 Aug 4; 44 (30), pp: 565-566. PMID: 7616953 [Consulta: 22 desembre 2016].
  134. ↑ den Brave PS, Bruins E, Bronkhorst MW «Phyllomedusa bicolor skin secretion and the Kambô ritual» (en anglès). J Venom Anim Toxins Incl Trop Dis, 2014 Set 2; 20, pp: 40. DOI: 10.1186/1678-9199-20-40. PMC: 4582952. PMID: 26413084 [Consulta: 20 juliol 2018].
  135. ↑ Sacco, MA; Zibetti, A; Bonetta, CF; Scalise, C; Abenavoli, L; Guarna, F; et al «Kambo: Natural drug or potential toxic agent? A literature review of acute poisoning cases» (en anglès). Toxicol Rep, 2022 Abr 15; 9, pp: 905-913. DOI: 10.1016/j.toxrep.2022.04.005. PMC: 9061256. PMID: 35515815 [Consulta: 25 setembre 2022].
  136. ↑ Pogorzelska J, Łapiński TW «Toxic hepatitis caused by the excretions of the Phyllomedusa bicolor frog – a case report» (en anglès). Clin Exp Hepatol, 2017 Mar; 3 (1), pp: 33–34. DOI: 10.5114/ceh.2017.65228. PMC: 5497453. PMID: 28856288 [Consulta: 20 juliol 2018].
  137. ↑ Jeon, GJ; Park, JH; et al «A Case of Lead Poisoning with Drug-induced Liver Injury after Ingestion of Herbal Medicine» (en coreà). Korean J Gastroenterol, 2015 Jun; 65 (6), pp: 375-378. Arxivat de l'original el 2 de març 2016. DOI: 10.4166/kjg.2015.65.6.375. PMID: 26087694 [Consulta: 20 febrer 2016].
  138. ↑ Au, WY; Kwong, YL «Arsenic trioxide: safety issues and their management» (en anglès). Acta Pharmacol Sin, 2008 Mar; 29 (3), pp: 296-304. DOI: 10.1111/j.1745-7254.2008.00771.x. PMID: 18298894 [Consulta: 20 febrer 2016].
  139. ↑ Santos, O; Restrepo, JC; Velásquez, L; Castaño, J; et al «Acute liver failure due to white phosphorus ingestion» (en anglès). Ann Hepatol, 2009 Abr-Jun; 8 (2), pp: 162-165. ISSN: 1665-2681. PMID: 19502664 [Consulta: 1r novembre 2021].
  140. ↑ Lakshmi, CP; Goel, A; Basu, D «Cholestatic presentation of yellow phosphorus poisoning» (en anglès). J Pharmacol Pharmacother, 2014 Gen; 5 (1), pp: 67-69. DOI: 10.4103/0976-500X.124430. PMID: 24554916 [Consulta: 20 febrer 2016].
  141. ↑ D'Andrea, MA; Reddy, GK «Hematological and hepatic alterations in nonsmoking residents exposed to benzene following a flaring incident at the British petroleum plant in Texas City» (en anglès). Environ Health, 2014 Des 20; 14, pp: 115. DOI: 10.1186/1476-069X-13-115. PMID: 25526767 [Consulta: 20 febrer 2016].
  142. ↑ Akamatsu, K; Yamasaki, Y; Takakura, Y; Hasdida, M «Development of a hepatocyte-specific prostaglandin E(1) polymeric prodrug and its potential for preventing carbon tetrachloride-induced fulminant hepatitis in mice» (en anglès). J Pharmacol Exp Ther, 1999 Set; 290 (3), pp: 1242-12429. ISSN: 1521-0103. PMID: 10454500 [Consulta: 20 febrer 2016].
  143. ↑ Fuertes JJ; Martí, G; Sanz Gallén, P. Hepatopatías tóxicas laborales (en castellà). Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo, Escuela profesional de medicina del trabajo. Facultat de Medicina de la UB, 2011 Set; 80: 11, pàgs: 61. ISBN 978-84-7425-798-4 [Consulta: 20 febrer 2016]. 
  144. ↑ Malaguarnera, G; Cataudella, E; et al «Toxic hepatitis in occupational exposure to solvents» (en anglès). World J Gastroenterol, 2012 Jun 14; 18 (22), pp: 2756-2766. DOI: 10.3748/wjg.v18.i22.2756. PMID: 22719183 [Consulta: 22 febrer 2016].
  145. ↑ McIntyre, AS; Long, RG «Fatal fulminant hepatic failure in a 'solvent abuser'» (en anglès). Postgrad Med J, 1992 Gen; 68 (795), pp: 29-30. DOI: 10.1136/pgmj.68.795.29. PMC: 2399311. PMID: 1561185 [Consulta: 8 setembre 2016].
  146. ↑ Schattner, A; Malnick, SD «Anicteric hepatitis and uveitis in a worker exposed to trichloroethylene» (en anglès). Postgrad Med J, 1990 Set; 66 (779), pp: 730-731. ISSN 0032-5473. PMC: 2426900. PMID: 2235804 [Consulta: 22 febrer 2017].
  147. ↑ Kang YJ, Ahn J, Hwang YI «Acute liver injury in two workers exposed to chloroform in cleanrooms: a case report» (en anglès). Ann Occup Environ Med, 2014 Nov 4; 26 (1), pp: 49. DOI: 10.1186/s40557-014-0049-5. PMC: 4236418. PMID: 25411642 [Consulta: 15 gener 2018].
  148. ↑ Lionte, C «Lethal complications after poisoning with chloroform--case report and literature review» (en anglès). Hum Exp Toxicol, 2010 Jul; 29 (7), pp: 615-622. DOI: 10.1177/0960327109357142. ISSN: 0960-3271. PMID: 20051454 [Consulta: 15 gener 2018].
  149. ↑ Shiue, I; Bramley, G «Environmental chemicals mediated the effect of old housing on adult health problems: US NHANES, 2009-2010» (en anglès). Environ Sci Pollut Res Int, 2015 Gen; 22 (2), pp: 1299-308. DOI: 10.1007/s11356-014-3468-5. PMID: 25138559 [Consulta: 14 setembre 2016].
  150. ↑ Wahlang, B; Beier, J; Clair, HB; Bellis-Jones, HJ; et al «Toxicant-associated steatohepatitis» (en anglès). Toxicol Pathol, 2013 Feb; 41 (2), pp: 343-360. DOI: 10.1177/0192623312468517. PMC: 5114851. PMID: 23262638 [Consulta: 4 gener 2017].
  151. ↑ Cave, M; Falkner, KC; Ray, M; Joshi-Barve, S; et al «Toxicant-associated steatohepatitis in vinyl chloride workers» (en anglès). Hepatology, 2010 Feb; 51 (2), pp.: 474-481. DOI: 10.1002/hep.23321. PMC: 4019991. PMID: 19902480 [Consulta: 4 gener 2017].
  152. ↑ Hsieh, HI; Wang, JD; Chen, PC; Cheng, TJ «Synergistic effect of hepatitis virus infection and occupational exposures to vinyl chloride monomer and ethylene dichloride on serum aminotransferase activity» (en anglès). Occup Environ Med, 2003 Oct; 60 (10), pp: 774-778. ISSN: 1351-0711. PMC: 1740387. PMID: 14504367 [Consulta: 8 maig 2018].
  153. ↑ Martínez Amate, E; Rodríguez Manrique, MA; González Sánchez, M; Casado Martin, M «Hepatitis aguda tóxica por agua potable» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2010 Nov; 33 (9), pp: 629-632. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2010.06.004. ISSN: 0210-5705. PMID: 20850907 [Consulta: 7 gener 2018].
  154. ↑ Duvoux, C «Atteinte hépatique sévère au cours de la maladie de Wilson» (en francès). Gastroenterol Clin Biol, 2004 Maig; 28 (Supl 5), pp: D202-D205. DOI: 10.1016/s0399-8320(04)95005-1. ISSN: 0399-8320. PMID: 15213681 [Consulta: 28 febrer 2016].
  155. ↑ Fienberg, R «Perinatal idiopathic hemochromatosis: giant cell hepatitis interpreted as an inborn error of metabolism» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1960 Jun; 33, pp: 480-491. DOI: 10.1093/ajcp/33.6.480. ISSN: 1943-7722. PMID: 13822700 [Consulta: 28 febrer 2016].
  156. ↑ Deutsch, M; Emmanuel, T; Koskinas, J «Autoimmune Hepatitis or Wilson's Disease, a Clinical Dilemma» (en anglès). Hepat Mon, 2013 Maig 16; 13 (5), pp: e7872. DOI: 10.5812/hepatmon.7872. PMID: 23922560 [Consulta: 5 setembre 2016].
  157. ↑ Dara, N; Imanzadeh, F; Sayyari, AA; Nasri, P; Hosseini, AH «Simultaneous Presentation of Wilson's Disease and Autoimmune Hepatitis; A Case Report and Review of Literature» (en anglès). Hepat Mon, 2015 Jun 23; 15 (6), pp: e29043. DOI: 10.5812/hepatmon.29043. PMC: 4532869. PMID: 26288636 [Consulta: 13 febrer 2017].
  158. ↑ Kumagi T, Horiike N, Abe M, Kurose K, et al «Small hepatocellular carcinoma associated with Wilson's disease» (en anglès). Intern Med, 2005 Maig; 44 (5), pp: 439-443. DOI: 10.2169/internalmedicine.44.439 1349-7235. ISSN: 1349-7235. PMID: 15942090 [Consulta: 15 setembre 2018].
  159. ↑ Issa, ARA; Wright, DL; Tahboob, SAM; Teebi, AS «Fatal Fulminant Hepatitis in Wilson's Disease: Report of Two Cases» (en anglès). Ann Saudi Med, 1989; 9 (6), pp: 605-608. DOI: 10.5144/0256-4947.1989.605. ISSN: 0256-4947 [Consulta: 31 gener 2018].
  160. ↑ Amano T, Matsubara T, Nishida T, Shimakoshi H, et al «Clinically diagnosed late-onset fulminant Wilson's disease without cirrhosis: A case report» (en anglès). World J Gastroenterol, 2018 Gen 14; 24 (2), pp: 290-296. DOI: 10.3748/wjg.v24.i2.290. PMC: 5768947. PMID: 29375214 [Consulta: 31 gener 2018].
  161. ↑ Brake, S «Hemolytic Anemia Associated with Fulminant Hepatitis in Wilson's Disease: Diagnosis and Management» (en anglès). Blood, 2009; 114 (22), pp: 5088. ISSN: 1528-0020 [Consulta: 16 setembre 2018].
  162. ↑ Kegley KM, Sellers MA, Ferber MJ, Johnson MW, et al «Fulminant Wilson's disease requiring liver transplantation in one monozygotic twin despite identical genetic mutation» (en anglès). Am J Transplant, 2010 Maig; 10 (5), pp: 1325-1329. DOI: 10.1111/j.1600-6143.2010.03071.x. ISSN: 1600-6143. PMID: 20346064 [Consulta: 15 setembre 2018].
  163. ↑ Sherigar JM, Castro J, Yin YM, Guss D, Mohanty SR «Glycogenic hepatopathy: A narrative review» (en anglès). World J Hepatol, 2018 Feb 27; 10 (2), pp: 172–185. DOI: 10.4254/wjh.v10.i2.172. PMC: 5838438. PMID: 29527255 [Consulta: 15 octubre 2018].
  164. ↑ Shah ND, Sasatomi E, Baron TH «Acute and Relapsing Hepatitis Caused by Glycogenic Hepatopathy» (en anglès). Clin Gastroenterol Hepatol, 2017 Jun; 15 (6), pp: A23-A24. DOI: 10.1016/j.cgh.2017.02.004. ISSN: 1542-7714. PMID: 28189697 [Consulta: 15 octubre 2018].
  165. ↑ Abboud W, Abdulla S, Al Zaabi M, Moufarrej R «Young Man with Hepatomegaly: A Case of Glycogenic Hepatopathy». Case Reports Hepatol, 2018 Abr 15; 2018, pp: 6037530. DOI: 10.1155/2018/6037530. PMC: 5925151. PMID: 29850300 [Consulta: 15 octubre 2018].
  166. ↑ Liberal, R; Vergani, D; Mieli-Vergani, G «Update on Autoimmune Hepatitis» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2015 Mar; 3 (1), pp: 42-52. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. DOI: 10.14218/JCTH.2014.00032. PMID: 26357634 [Consulta: 15 gener 2016].
  167. ↑ Soza Ried, A «Hepatitis autoinmune» (en castellà). Gastr Latinoam, 2007; 18 (2), pp: 193-197. Arxivat de l'original el 6 de maig 2016. ISSN: 0716-8594 [Consulta: 23 juliol 2016].
  168. ↑ Aguilar-Nájera, O; Velasco-Zamora, JA; Torre, A «Diagnóstico y tratamiento de los síndromes de sobreposición de hepatitis autoinmune» (en castellà). Rev Gastroenterol Mex, 2015 Abr-Jun; 80 (2), pp: 150-159. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2015. DOI: 10.1016/j.rgmx.2015.04.001. PMID: 26091564 [Consulta: 17 gener 2016].
  169. ↑ Battagliotti, C; Rispolo Klubek, D; Karakachoff, M; Costaguta, A «Síndrome de superposición: lupus eritematoso sistémico y hepatitis autoinmune en una adolescente» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2016; 114 (3), pp: e155-e158. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2018. DOI: 10.5546/aap.2016.e155. ISSN: 1668-3501 [Consulta: 13 abril 2018].
  170. ↑ Bailey BM, Ramos KS, Johnson A, Mitchell C «Acute Hepatic Failure and Epididymitis in a Hispanic Patient With Active Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). J Clin Med Res, 2018 Set; 10 (9), pp: 722-724. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. DOI: 10.14740/jocmr3495w. PMC: 6089580. PMID: 30116443 [Consulta: 15 octubre 2018].
  171. ↑ Di Cocco, P; Orlando, G; Clemente, K; Corona, L; et al «Autoimmune Hepatitis After Liver Transplantation» (en anglès). A: Liver Transplantation - Technical Issues and Complications, Chap. 17 (Abdeldayem, H; Allam, N. Editors). InTechOpen, 2012; Feb 10, pp: 361-382 ISBN 978-953-51-0015-7. Arxivat de l'original el 2 de juny 2018. DOI: 10.5772/29902 [Consulta: 6 març 2018].
  172. ↑ Valean S, Acalovschi M, Dumitrascu DL, Ciobanu L, et al «Hepatocellular carcinoma in patients with autoimmune hepatitis - a systematic review of the literature published between 1989-2016» (en anglès). Med Pharm Rep, 2019 Abr; 92 (2), pp: 99-105. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. DOI: 10.15386/mpr-1228. PMC: 6510357. PMID: 31086834 [Consulta: 18 maig 2019].
  173. ↑ Gatselis, NK; Zachou, K; Koukoulis, GK; Dalekos, GN «Autoimmune hepatitis, one disease with many faces: etiopathogenetic, clinico-laboratory and histological characteristics» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Gen 7; 21 (1), pp: 60-83. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2023. DOI: 10.3748/wjg.v21.i1.60. PMID: 25574080 [Consulta: 7 agost 2016].
  174. ↑ Zachou, K; Muratori, P; Koukoulis, GK; et al «Review article: autoimmune hepatitis - current management and challenges» (en anglès). World J Gastroenterol, 2013 Oct; 38 (8), pp: 887-913. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2016. DOI: 10.1111/apt.12470. PMID: 24010812 [Consulta: 7 agost 2016].
  175. ↑ Hennes EM, Zeniya M, Czaja AJ, Parés A, et al «Simplified criteria for the diagnosis of autoimmune hepatitis» (en anglès). Hepatology, 2008 Jul; 48 (1), pp: 169-176. Arxivat de l'original el 4 de juny 2020. DOI: 10.1002/hep.22322. ISSN: 1527-3350. PMID: 18537184 [Consulta: 11 maig 2018].
  176. ↑ Arcos-Machancoses JV, Molera Busoms C, Julio Tatis E, Victoria Bovo M, et al «Accuracy of the 2008 Simplified Criteria for the Diagnosis of Autoimmune Hepatitis in Children» (en anglès). Pediatr Gastroenterol Hepatol Nutr, 2018 Abr; 21 (2), pp: 118–126. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.5223/pghn.2018.21.2.118. PMC: 5915689. PMID: 29713609 [Consulta: 11 maig 2018].
  177. ↑ Zeman, MV; Hirschfield, GM «Autoantibodies and liver disease: Uses and abuses» (en anglès). Can J Gastroenterol, 2010 Abr; 24 (4), pp: 225-231. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. ISSN: 0835-7900. PMC: 2864616. PMID: 20431809 [Consulta: 7 agost 2016].
  178. ↑ Mazzara, S; Sinisi, A; Cardaci, A; Rossi, RL; et al «Two of Them Do It Better: Novel Serum Biomarkers Improve Autoimmune Hepatitis Diagnosis» (en anglès). PLoS One, 2015 Set 16; 10 (9), pp: e0137927. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1371/journal.pone.0137927. PMC: 4573979. PMID: 26375394 [Consulta: 18 desembre 2016].
  179. ↑ Tiniakos, DG; Brain, JG; Bury, YA «Role of Histopathology in Autoimmune Hepatitis» (en anglès). Dig Dis, 2015; 33 (Supl 2), pp: 53-64. Arxivat de l'original el 14 de febrer 2023. DOI: 10.1159/000440747. ISSN: 1421-9875. PMID: 26642062 [Consulta: 18 octubre 2022].
  180. ↑ Orts Costa, JA; Zúñiga Cabrera, A; Alarcón Torres, I «Hepatitis autoinmune» (en castellà). An Med Interna (Madrid), 2004 Jul; 21 (7), pp: 340-354. ISSN: 0212-7199. PMID: 15347241 [Consulta: 21 agost 2016].[Enllaç no actiu]
  181. ↑ Chan, AWH «Autoimmune hepatitis» (en anglès). PathologyOutlines.com, Inc, 2021; Maig 20 (rev), pàgs: 6. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2021 [Consulta: 10 novembre 2021].
  182. ↑ Linzay, CD; Sharma, B; Pandit, S «Autoimmune Hepatitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jun 26; NBK459186 (rev), pàgs: 7. Arxivat de l'original el 20 de setembre 2021. PMID: 29083819 [Consulta: 2 agost 2021].
  183. ↑ Aizawa Y, Hokari A «Autoimmune hepatitis: current challenges and future prospects» (en anglès). Clin Exp Gastroenterol, 2017 Gen 19; 10, pp: 9—18. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2022. DOI: 10.2147/CEG.S101440. ISSN: 1178-7023. PMID: 28176894 [Consulta: 13 abril 2018].
  184. ↑ Danielsson Borssén, Å; Wallerstedt, S; Nyhlin, N; Bergquist, A; et al «Pregnancy and childbirth in women with autoimmune hepatitis is safe, even in compensated cirrhosis» (en anglès). Scand J Gastroenterol, 2016; 51 (4), pp: 479-485. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. DOI: 10.3109/00365521.2015.1115893. PMID: 26631429 [Consulta: 20 gener 2017].
  185. ↑ Qian J, Meng Z, Guan J, Zhang Z, Wang Y «Expression and roles of TIPE2 in autoimmune hepatitis» (en anglès). Exp Ther Med, 2017 Mar; 13 (3), pp: 942-946. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.3892/etm.2017.4050. PMC: 5403299. PMID: 28450923 [Consulta: 31 maig 2017].
  186. ↑ Rodrigues S, Lopes S, Magro F, Cardoso H, et al «Autoimmune hepatitis and anti-tumor necrosis factor alpha therapy: A single center report of 8 cases» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Jun 28; 21 (24), pp: 7584-7588. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.3748/wjg.v21.i24.7584. PMC: 4481456. PMID: 26140007 [Consulta: 31 maig 2017].
  187. ↑ Averbukh LD, Wu GY «Role of Biologics in the Development of Autoimmune Hepatitis: A Review» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2018 Des 28; 6 (4), pp: 402-409. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.14218/JCTH.2018.00039. PMC: 6328740. PMID: 30637218 [Consulta: 1r juliol 2019].
  188. ↑ Benítez Rodríguez B, Benítez Rodríguez RM, Maraver Zamora M, Pallarés Manrique H, Ramos Lora, M «Neutropenia autoinmune asociada a hepatitis autoinmune tipo I. A propósito de un caso» (en castellà). RAPD Online, 2014 Jul-Ag; 37 (4), pàgs: 3. Arxivat de l'original el 16 d’abril 2018. ISSN: 1988-317X [Consulta: 15 abril 2018].
  189. ↑ PubChem «Tacrolimus». Compound Summary. NCBI, U.S. National Library of Medicine, 2018 Set 8; CID 445643 (rev), pàgs: 81. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2018 [Consulta: 12 setembre 2018].
  190. ↑ DrugBank «Rituximab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Jun; DB00073 (rev), pàgs: 6. Arxivat de l'original el 16 de juny 2019 [Consulta: 16 juny 2019].
  191. ↑ Manns, MP; Taubert, R «Treatment of Autoimmune Hepatitis» (en anglès). Clinical Liver Disease (Hoboken), 2014 Gen; 3 (1), pp: 15-17. Arxivat de l'original el 9 d’agost 2017. DOI: 10.1002/cld.306. ISSN: 2046-2484. PMID: 30992882 [Consulta: 14 juliol 2017].
  192. ↑ Kennedy, F; Kapelow, R; Kalyon, BD; Roth, NC; Rishi, A; Barilla-LaBarca, M-L «A rare case of Polyarteritis Nodosa associated with autoimmune hepatitis: a case report» (en anglès). BMC Rheumatology, 2021 Maig 26; 5 (1), pp: 17. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1186/s41927-021-00188-1. PMC: 8152315. PMID: 34034829 [Consulta: 10 novembre 2021].
  193. ↑ Maheswaranathan, M; Cunningham, M «Kakuchi-Fujimoto Disease Associated with Autoimmune Hepatitis and Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Int J Case Rep, 2018; 2, pp: 25. Arxivat de l'original el 2024-05-16. DOI: 10.28933/ijcr-2018-05-2802. ISSN: 2572-8776 [Consulta: 2 agost 2021].
  194. ↑ González Estrada A, García-Morillo S, Gómez Morales L, Stiefel García-Junco P «Chronic elevation of liver enzymes in acute intermittent porphyria initially misdiagnosed as autoimmune hepatitis» (en anglès). Int J Hepatol, 2011 Gen 18; 2011, pp: 392049. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.4061/2011/392049. PMC: 3190104. PMID: 22007312 [Consulta: 31 gener 2018].
  195. ↑ Awosika O, Totoraitis K, Eleryan M, Rengifo-Pardo M, Ehrlich A «A case of eosinophilic annular erythema as a presenting sign for autoimmune hepatitis» (en anglès). JAAD Case Rep, 2017 Des 19; 4 (1), pp: 84-86. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. DOI: 10.1016/j.jdcr.2017.01.007. PMC: 5771725. PMID: 29387758 [Consulta: 3 febrer 2018].
  196. ↑ Kern E, VanWagner LB, Yang GY, Rinella ME «Liraglutide-induced autoimmune hepatitis» (en anglès). JAMA Intern Med, 2014 Jun; 174 (6), pp: 984-987. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.1001/jamainternmed.2014.674. PMC: 4423594. PMID: 24733687 [Consulta: 17 agost 2018].
  197. ↑ Minaga K, Watanabe T, Chung H, Kudo M «Autoimmune hepatitis and IgG4-related disease» (en anglès). World J Gastroenterol, 2019 Maig 21; 25 (19), pp: 2308-2314. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. DOI: 10.3748/wjg.v25.i19.2308. PMC: 6529891. PMID: 31148902 [Consulta: 29 juny 2019].
  198. ↑ Abdelmalek, MF. «Chapter 364: Nonalcoholic Liver Diseases and Nonalcoholic Steatohepatitis». A: Harrison's Principles of Internal Medicine 19e. McGraw-Hill, 2015. ISBN 978-0-07-180215-4. 
  199. ↑ 199,0 199,1 National Digestive Diseases Information Clearinghouse (NDDIC). «Nonalcoholic Steatohepatitis». National Digestive Diseases Information Clearinghouse (NDDIC). Arxivat de l'original el 2 December 2013. [Consulta: 27 novembre 2013].
  200. ↑ Masuoka, Howard C. «Nonalcoholic fatty liver disease: an emerging threat to obese and diabetic individuals». Annals of the New York Academy of Sciences, vol. 1281, 1, 4-2013, pàg. 106–122. Bibcode: 2013NYASA1281..106M. DOI: 10.1111/nyas.12016. PMC: 3646408. PMID: 23363012.
  201. ↑ Tapper, EB; Sengupta, N; Bonder, A «The Incidence and Outcomes of Ischemic Hepatitis: A Systematic Review with Meta-analysis» (en anglès). Am J Med, 2015 Des; 128 (12), pp: 1314-1321. DOI: 10.1016/j.amjmed.2015.07.033. ISSN: 1555-7162. PMID: 26299319 [Consulta: 19 gener 2016].
  202. ↑ Guo, G; Wu, XZ; Su, LJ; Yang, CQ «Clinical features of ischemic hepatitis caused by shock with four different types: a retrospective study of 328 cases» (en anglès). Int J Clin Exp Med, 2015; 8 (9), pp: 16670–16675. PMC: 4659089. PMID: 26629201 [Consulta: 20 febrer 2017].
  203. ↑ Damasceno TA, Scorzoni A Filho, Chahud F, Rodrigues AJ, et al «Cardiopulmonary Bypass Ischemic Hepatitis Reported in Five Patients» (en anglès). Braz J Cardiovasc Surg, 2016 Jul-Set; 31 (4), pp: 330-333. DOI: 10.5935/1678-9741.20160059. PMC: 5094419. PMID: 27849307 [Consulta: 5 juliol 2017].
  204. ↑ dos Santos, VM; Villaça, RB; et al «Rupture of hepatic artery aneurysm associated with ischemic hepatitis» (en anglès). An Sist Sanit Navar, 2010 Maig-Ag; 33 (2), pp: 221-225. PMID: 20927149 [Consulta: 19 gener 2016].
  205. ↑ Gunsar, F; Rolando, N; et al «Late hepatic artery thrombosis after orthotopic liver transplantation» (en anglès). Liver Transpl, 2003 Jun; 9(6), pp: 605-611. DOI: 10.1053/jlts.2003.50057. PMID: 12783403 [Consulta: 19 gener 2016].
  206. ↑ Goñi Esarte S, Zozaya Urmeneta JM, Goñi Esarte M, Úriz Otano JI, et al «Hepatitis isquémica secundaria a taponamiento cardiaco, una causa poco frecuente» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2016 Des 30; 39 (3), pp: 439-442. DOI: 10.23938/ASSN.0240. ISSN: 1137-6627. PMID: 28032880 [Consulta: 12 juliol 2018].
  207. ↑ Davis, BC; Tillman, H; Chung, RT; Stravitz, RT; et al «Heat stroke leading to acute liver injury & failure: A case series from the Acute Liver Failure Study Group» (en anglès). Liver Int, 2017 Abr; 37 (4), pp: 509–513. DOI: 10.1111/liv.13373. PMC: 5516922. PMID: 28128878 [Consulta: 12 juliol 2018].
  208. ↑ Schreyer, KE; Otter, J; Johnston, Z «Aortic Thrombus Causing a Hypertensive Emergency» (en anglès). Clin Pract Cases Emerg Med, 2017 Nov 3; 1 (4), pp: 387–390. DOI: 10.5811/cpcem.2017.6.33876. PMC: 5965222. PMID: 29849347 [Consulta: 21 agost 2018].
  209. ↑ Grech, V; Buttigieg, T; Portelli, A; Kotes, S; et al «Kawasaki disease presenting as hepatitis» (en anglès). Ann Trop Paediatr, 2007 Des; 27 (4), pp: 303-306. DOI: 10.1179/146532807X245706. PMID: 18053348 [Consulta: 21 abril 2017].
  210. ↑ Vázquez Gomis R, Izquierdo Fos I, López Yañez A, Mendoza Durán M, et al «Hepatitis colestásica en la enfermedad de Kawasaki resistente a inmunoglobulinas» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2016 Abr; 39 (4), pp: 301-302. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2015.10.012. ISSN: 0210-5705. PMID: 26749080 [Consulta: 10 novembre 2017].
  211. ↑ Mathurin P, Durand F, Ganne N, Mollo JL, et al «Ischemic Hepatitis Due to Obstructive Sleep Apnea» (en anglès). Gastroenterology, 1995 Nov; 109 (5), pp: 1682-1684. ISSN: 0016-5085. PMID: 7557154 [Consulta: 9 octubre 2017].
  212. ↑ Blich M, Edelstein S, Mansano R, Edoute Y «Ischemic hepatitis induced by severe anemia» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2003 Mar; 5 (3), pp: 208-209. ISSN: 1565-1088. PMID: 12725148 [Consulta: 9 octubre 2017].
  213. ↑ Watson, A; Williams, R «Anoxic hepatic and intestinal injury from carbon monoxide poisoning» (en anglès). Br Med J (Clin Res Ed), 1984 Oct 27; 289 (6452), pp: 1113. ISSN 0267-0623. PMID: 6435797 [Consulta: 9 octubre 2017].
  214. ↑ Bouchecareilh, M «Alpha-1 Antitrypsin Deficiency-Mediated Liver Toxicity: Why Do Some Patients Do Poorly? What Do We Know So Far?» (en anglès). Chronic Obstr Pulm Dis, 2020 Jul; 7 (3), pp: 172-181. DOI: 10.15326/jcopdf.7.3.2019.0148. PMC: 7857713. PMID: 32558486 [Consulta: 25 setembre 2022].
  215. ↑ Fairbanks, KD; Tavill, AS «Liver disease in alpha 1-antitrypsin deficiency: a review» (en anglès). Am J Gastroenterol, 2008 Ag; 103 (8), pp: 2136-2141. DOI: 10.1111/j.1572-0241.2008.01955.x. PMID: 18796107 [Consulta: 20 setembre 2016].
  216. ↑ O'Reilly, LP; Perlmutter, DH; et al «α1-antitrypsin deficiency and the hepatocytes - an elegans solution to drug discovery» (en anglès). Int J Biochem Cell Biol, 2014 Feb; 47, pp: 109-112. DOI: 10.1016/j.biocel.2013.12.006. PMID: 24355812 [Consulta: 30 gener 2016].
  217. ↑ Kelly, E; Greene, CM; et al «Alpha-1 antitrypsin deficiency» (en anglès). Respir Med, 2010 Jun; 104 (6), pp: 763-772. DOI: 10.1016/j.rmed.2010.01.016. PMID: 20303723 [Consulta: 30 gener 2016].
  218. ↑ Reilkoff, R; Stephenson, L «Fulminant hepatic failure in the setting of progressive ANCA-associated vasculitis associated with a rare alpha-1 antitrypsin phenotype, 'PiEE'» (en anglès). BMJ Case Rep, 2018 Mar 28; 2018, pii: bcr-2017-222036. DOI: 10.1136/bcr-2017-222036. PMC: 5878378. PMID: 29592975 [Consulta: 29 abril 2018].
  219. ↑ Stoller, JK; Lacbawan, FL; Aboussouan, LS «Alpha-1 Antitrypsin Deficiency. A: Pagon, RA; Adam, MP; Ardinger, HH; et al (Eds.)» (en anglès). GeneReviews® [Internet]. Seattle (WA): University of Washington, Seattle; 1993-2017, 2006; Oct 27 [actualitzat 2017; Gen 19], pàgs: 31. PMID: 20301692 [Consulta: 10 febrer 2017].
  220. ↑ Macher, R; Tod W. Burke, TW; Owen, SS «Synthetic Marijuana» (en anglès). FBI Law Enforcement Bulletin, 2012; Maig 1, pàgs: 13 [Consulta: 29 abril 2018].
  221. ↑ Knowles KJ, Wei EX, Seth A, Bienvenu J, et al «Synthetic Cannabinoid Abuse and a Rare Alpha-1-Antitrypsin Mutant Causing Acute Fulminant Hepatitis: A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Case Reports Hepatol, 2017 Des 3; 2017, pp: 9627452. DOI: 10.1155/2017/9627452. PMC: 5733121. PMID: 29333304 [Consulta: 29 abril 2018].
  222. ↑ Ceresa, S; Rossel, M; Las Heras, J; Toro, L; Curotto, D «Hepatitis Neonatal por Virus Rubéola» (en castellà). Rev Chil Pediat, 1983; 54 (6), pp: 424-427. DOI: 10.4067/S0370-41061983000600008. ISSN: 0370-4106 [Consulta: 18 agost 2018].
  223. ↑ Mohanty, S; Shah, I; Bhatnagar, S «Neonatal hepatitis with toxoplasmosis» (en anglès). J Clin Neonatol, 2012 Abr; 1 (2), pp: 96-97. DOI: 10.4103/2249-4847.96772. PMC: 3743144. PMID: 24027699 [Consulta: 1r novembre 2021].
  224. ↑ Correa, KK; Nanjundiah, P; Wirtschafter, DD; Alshak, NS «Idiopathic neonatal giant cell hepatitis presenting with acute hepatic failure on postnatal day one» (en anglès). J Perinatol, 2002 Abr 11; 22 (3), pp: 249-251. ISSN 1476-5543. DOI: 10.1038/sj.jp.7210670. PMID: 11948391 [Consulta: 2 agost 2021].
  225. ↑ Giriyan, SS; Marathe, A «Idiopathic Neonatal Hepatitis- A Case Report» (en anglès). Global Journal For Research Analysis, 2015 Set; 4 (9), pp: 13-14. ISSN 2277-8160 [Consulta: 2 febrer 2016].
  226. ↑ Lough, J; Metrakos, JD «Idiopathic neonatal hepatitis: discordance in monozygotic twins» (en anglès). Can Med Assoc J, 1967 Maig 6; 96 (18), pp: 1258-61. PMC: 1922885. PMID: 6022303 [Consulta: 29 febrer 2016].
  227. ↑ Tricarico, A; Bianco, V; Di Biase, AR; Iughetti, L; et al «Lotus Birth Associated With Idiopathic Neonatal Hepatitis» (en anglès). Pediatr Neonatol, 2016; Jun 22, pii: S1875-9572(16)30075-4. DOI: 10.1016/j.pedneo.2015.11.010. ISSN: 2212-1692. PMID: 27423760 [Consulta: 10 desembre 2016].
  228. ↑ Matta, B; Cabello, R; Rabinovitz, M; Minervini, M; Malik, S «Post-infantile giant cell hepatitis: A single center's experience over 25 years» (en anglès). World J Hepatol, 2019 Des 27; 11 (12), pp: 752-760. DOI: 10.4254/wjh.v11.i12.752. PMC: 6960295. PMID: 31966907 [Consulta: 13 octubre 2022].
  229. ↑ Bihari, C; Rastogi, A; Sarin, SK «Postinfantile giant cell hepatitis: an etiological and prognostic perspective» (en anglès). Hepat Res Treat, 2013 Mar 11; 2013, pp: 601290. DOI: 10.1155/2013/601290. PMC: 3608114. PMID: 23555054 [Consulta: 31 març 2017].
  230. ↑ Molera Busoms, C; Quintero Bernabeu, J; Martín de Carpi, J «Hemocromatosis neonatal: otra entidad que deja de ser huérfana. Avances en el diagnóstico y manejo de la principal causa de fallo hepático agudo neonatal» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2015 Set; 83 (3), pp: 218.e1-3. DOI: 10.1016/j.anpedi.2015.02.009. ISSN: 1695-4033. PMID: 25801288 [Consulta: 15 juliol 2017].
  231. ↑ Costaguta, A; Álvarez, F «El nuevo paradigma de la hemocromatosis neonatal: hepatitis fetal aloinmunitaria» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2012 Maig-Jun; 110 (3), pp: 237-243. ISSN 0325-0075. DOI: 10.1590/S0325-00752012000300008. PMID: 22760751 [Consulta: 15 juliol 2017].
  232. ↑ Vanier, MT «Niemann-Pick disease type C» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2010 Jun 3; 5, pp: 16. DOI: 10.1186/1750-1172-5-16. PMC: 2902432. PMID: 20525256 [Consulta: 15 juliol 2017].
  233. ↑ Pedrosa, C; Lage, MJ; Virella, D «Congenital echovirus 21 infection causing fulminant hepatitis in a neonate» (en anglès). BMJ Case Rep, 2013 Abr 9; 2013, pii: bcr2012008394. DOI: 10.1136/bcr-2012-008394. PMC: 3644906. PMID: 23576650 [Consulta: 13 setembre 2018].
  234. ↑ De Ritis, F; Mallucci, L; Coltorti, M; et al «Anicteric virus hepatitis in a closed environment as shown by serum transaminase activity» (en anglès). Bull World Health Organ, 1959; 20, pp 589-602. PMID: 13814987 [Consulta: 11 juny 2016].
  235. ↑ Ahmed, A; Ahmed, B «Jaundice in typhoid patients: Differentiation from other common causes of fever and jaundice in the tròpics» (en anglès). Ann Afr Med, 2010 Jul-Set; 9 (3), pp: 135-140. DOI: 10.4103/1596-3519.68361. PMID: 20710103 [Consulta: 15 octubre 2016].
  236. ↑ Cifuentes, Y; Vallejo, C «Hepatitis anictérica como manifestación de sífilis congénita» (en castellà). Infectio, 2013 Jul-Set; 17 (3), pp: 163–166. DOI: 10.1016/S0123-9392(13)70724-0. ISSN: 0123-9392 [Consulta: 11 setembre 2018].
  237. ↑ Hadgu, FB; Alemu, HT «Pleural Effusion Associated with Anicteric Hepatitis A Virus Infection - Unusual Manifestation of a Common Disease: A Case Report» (en anglès). Pediatric Health Med Ther, 2020 Jun 16; 11, pp: 189-192. DOI: 10.2147/PHMT.S251393. PMC: 7305842. PMID: 32607052 [Consulta: 22 setembre 2022].
  238. ↑ Schauer, DB «Enterohepatic Helicobacter Species» (en anglès). A: Helicobacter pylori Physiology and Genetics (Mobley HLT, Mendz GL, Hazell SL; Eds.) ASM Press, 2001; Cap. 43, NBK2448, pàgs: 21. PMID: 21290746 [Consulta: 19 gener 2017].
  239. ↑ Boutin, SR; Shen, Z; Rogers, AB; Feng, Y; et al «Different Helicobacter hepaticus strains with variable genomic content induce various degrees of hepatitis» (en anglès). Infect Immun, 2005 Des; 73 (12), pp: 8449-8452. DOI: 10.1128/IAI.73.12.8449-8452.2005. PMC: 1307073. PMID: 16299349 [Consulta: 19 gener 2017].
  240. ↑ Mateos Muñoz, B; Pérez de la Serna, J; Ruiz de León, A; Serrano Falcón, B; et al «Helicobacter enterohepáticos distintos de Helicobacter pylori» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2013 Set; 105 (8), pp: 477-485. DOI: 10.4321/s1130-01082013000800006. ISSN: 1130-0108. PMID: 24274445 [Consulta: 17 agost 2021].
  241. ↑ Nam C, Ohmachi Y, Kokubo T, Nishikawa T, et al «Histopathological studies on cases of chronic mouse hepatitis by natural Helicobacter infections» (en anglès). J Vet Med Sci, 2013; 75 (9), pp: 1231-123521. ISSN: 1347-7439. PMID: 23615172 [Consulta: 19 gener 2017].
  242. ↑ Delic D, Nesic Z, Prostran M, Simonovic J, Jankovic S «Anicteric hepatitis in an adult associated with coxsackie b4 virus infection» (en anglès). Infection, 2006 Ag; 34 (4), pp: 236-237. DOI: 10.1007/s15010-006-5004-0. ISSN: 0300-8126. PMID: 16896586 [Consulta: 11 setembre 2018].
  243. ↑ Philips, CA; Paramaguru, R; Alex, G «Odd cause for acute anicteric hepatitis in a woman with systemic lupus erythematosus» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Abr 4; 12 (4), pp: e229230. DOI: 10.1136/bcr-2019-229230. PMC: 6453333. PMID: 30948416 [Consulta: 11 desembre 2021].
  244. ↑ Hirschfield, GM; Heathcote, EJ; Gershwin, ME «Pathogenesis of cholestatic liver disease and therapeutic approaches» (en anglès). Gastroenterology, 2010 Nov; 139 (5), pp: 1481-1496. DOI: 10.1053/j.gastro.2010.09.004. PMID: 20849855 [Consulta: 15 març 2016].
  245. ↑ Ratnayake, EC; Shivanthan, C; Wijesiriwardena, BC «Cholestatic hepatitis in a patient with typhoid fever - a case report» (en anglès). Ann Clin Microbiol Antimicrob, 2011 Oct 8; 10, pp: 35. DOI: 10.1186/1476-0711-10-35. PMID: 21982051 [Consulta: 15 març 2016].
  246. ↑ Yudhishdran, J; Navinan, R; et al «Dengue haemorrhagic fever presenting with cholestatic hepatitis: two case reports and a review of literature» (en anglès). BMC Res Notes, 2014 Ag 26; 7, pp: 568. DOI: 10.1186/1756-0500-7-568. PMID: 25159536 [Consulta: 15 març 2016].
  247. ↑ Arslan, F; Batirel, A; Samasti, M; Tabak, F; Mert, A; Özer, S «Fascioliasis: 3 cases with three different clinical presentations» (en anglès). Turk J Gastroenterol, 2012 Jun; 23 (3), pp: 267-271. DOI: 10.4318/tjg.2012.0388. ISSN: 2148-5607. PMID: 22798118 [Consulta: 15 març 2016].
  248. ↑ Jeong HT, Oh JY, Song JE, Kim BS, Lee CH «Mycoplasma pneumoniae-associated Hepatitis without Lung Involvement» (en anglès). Korean J Gastroenterol, 2017 Jul 25; 70 (1), pp: 50-53. DOI: 10.4166/kjg.2017.70.1.50. ISSN: 1598-9992. PMID: 28728317 [Consulta: 12 octubre 2017].
  249. ↑ Tosoni A, Mirijello A, Ciervo A, Mancini F, Rezza G, Damiano F, Cauda R, et al «Human Rickettsia aeschlimannii infection: first case with acute hepatitis and review of the literature» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2016 Jun; 20 (12), pp: 2630-2633. ISSN: 2284-0729. PMID: 27383315 [Consulta: 7 maig 2018].
  250. ↑ Pizzarossa, AC; Rebella, M «Hepatitis in patients with syphilis: an overlooked association» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Gen 28; 12 (1), pp: bcr-2018-226918. DOI: 10.1136/bcr-2018-226918. PMC: 6350734. PMID: 30696640 [Consulta: 17 agost 2018].
  251. ↑ Kim, GH; Kim, BU; Lee, JH; Choi, Y; et al «Cholestatic hepatitis and thrombocytosis in a secondary syphilis patient» (en anglès). J Korean Med Sci, 2010 Nov; 25 (11), pp: 1661-1664. DOI: 10.3346/jkms.2010.25.11.1661. PMC: 2967006. PMID: 21060758 [Consulta: 28 gener 2017].
  252. ↑ Prieto de Paula, JM; Cepedello Pérez, S; Martín-Luquero Ibáñez, M; Franco Hidalgo, S; Uzcátegui Urdaneta, MG «Hepatitis por sífilis secundaria» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2014 Nov; 37 (9), pp: 546-549. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2014.02.008. ISSN: 0210-5705. PMID: 25131317 [Consulta: 15 abril 2018].
  253. ↑ Mezzano, G; Rondón, F; Cid, A; Parra, F; et al «Hepatitis sifilítica: reporte de una serie de casos» (en castellà). Rev Med Chil, 2019 Feb; 147 (2), pp: 251-255. DOI: 10.4067/s0034-98872019000200251. ISSN: 0034-9887. PMID: 31095176 [Consulta: 18 maig 2018].
  254. ↑ Lee, CF; Chen, CH; Wen, YC; Chang, TY; et al «Copper-associated hepatitis in a patient with chronic myeloid leukemia following hematopoietic stem cell transplantation: A case report» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2017 Des; 96 (49), pp: e9041. DOI: 10.1097/MD.0000000000009041. PMC: 5728916. PMID: 29245301 [Consulta: 4 gener 2018].
  255. ↑ Dursun, F; Gerenli, N; Kırmızıbekmez, H «Cholestasis and hypercalcemia secondary to panhypopituitarism in a newborn» (en anglès). Turk J Pediatr, 2017; 59 (1), pp: 100-103. DOI: 10.24953/turkjped.2017.01.020. ISSN: 0041-4301. PMID: 29168375 [Consulta: 3 maig 2018].
  256. ↑ Hogan T, Kao KT, Tung J «A Rare Case of Severe Acute Hepatitis Associated with Adult-Onset Still Disease Dramatically Improved by High-Dose Steroid Therapy» (en anglès). Gastroenterol Hepatol (NY), 2011 Des; 7 (12), pp: 841–844. ISSN: 1554-7914. PMC: 3280420. PMID: 22347827 [Consulta: 13 juliol 2018].
  257. ↑ Wadhawan, M; Tyagi, P; Malhotra, V; Sakhuja, P; Puri, AS «Reversible cholestatic hepatitis due to carbamazepine in an adolescent» (en anglès). Indian J Gastroenterol, 2005 Jul-Ag; 24 (4), pp: 172-173. PMID: 16204911 [Consulta: 25 gener 2017].[Enllaç no actiu]
  258. ↑ Altuntaş, Y; Oztürk, B; Erdem, L; Günes G; et al «Phenytoin-induced Toxic Cholestatic Hepatitis in a Patient with Skin Lesions: Case Report» (en anglès). South Med J, 2003 Feb; 96 (2), pp: 201-203. DOI: 10.1097/01.SMJ.0000051269.23361.4A. PMID: 12630649 [Consulta: 25 gener 2017].
  259. ↑ Minondo Amuchasteguia, L; Egiguren Urrosolo, L; Zapata Morcillo, E; Castiella Eguzkiza, A «Hepatitis colostásica por clorpromacina en el hipo incoercible» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2007 Feb; 30 (2), pp: 103. DOI: 10.1157/13099270. ISSN: 1578-9519. PMID: 17335721 [Consulta: 9 setembre 2021].
  260. ↑ Jiménez-Sáenz, M; Arroyo, Q, Sanjuan, M; Herrerías, JM «Hepatitis colestática por candesartan. Reporte de un caso» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2010 Gen; 33 (1), pp: 66-67. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2009.06.003. ISSN: 0210-5705 [Consulta: 1r novembre 2021].
  261. ↑ PubChem «Terbinafine» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2021 Jul 28; CID 1549008 (rev), pàgs: 50 [Consulta: 4 setembre 2021].
  262. ↑ Burstein, Z; Vildósola, H; Lozano, Z; Verona, R; Vargas, G «Hepatitis tóxica colestásica por terbinafina: Reporte de caso» (en castellà). Rev Gastroenterol Per, 2004 Oct-Des; 24 (4), pp: 357-362. ISSN: 1022-5129 [Consulta: 12 octubre 2018].
  263. ↑ Keshmiri H, Behal A, Shroff S, Berkelhammer C «Clopidogrel-Induced Severe Hepatitis: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Case Reports Hepatol, 2016 Jun; 2016, pp: 8068276. DOI: 10.1155/2016/8068276. PMC: 4939341. PMID: 27429813 [Consulta: 12 juliol 2018].
  264. ↑ Mambelli E, Mancini E, Casanova S, Di Felice A, Santoro A «Severe ticlopidine-induced cholestatic syndrome» (en anglès). Blood Purif, 2007; 25 (5-6), pp: 441-445. DOI: 10.1159/000111033. ISSN: 1421-9735. PMID: 18004066 [Consulta: 12 juliol 2018].
  265. ↑ Chahla, E; Hammami, MB; Befeler, AS «Hepatotoxicity Associated with Anabolic Androgenic Steroids Present in Over-The-Counter Supplements: a Case Series» (en anglès). International Journal of Applied Science and Technology, 2014 Maig; 4 (3), pp: 179-183. ISSN: 2221-0997 [Consulta: 17 desembre 2017].
  266. ↑ Vargas Roca, I; Ortiz Oliete, O; Reche, MB; Vázquez Delgado, MR; et al «Hepatitis aguda asociada a anabolizantes, a propósito de un caso» (en castellà). SEMERGEN-Medicina de família, 2015; 41 (Espec Congr), pp: 1886. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 17 desembre 2017].
  267. ↑ Qureshi, K; Sarwar, U; Khallafi, H «Severe Aplastic Anemia following Acute Hepatitis from Toxic Liver Injury: Literature Review and Case Report of a Successful Outcome» (en anglès). Case Reports Hepatol, 2014 Gen; 2014, pp: 216570. DOI: 10.1155/2014/216570. PMC: 4283356. PMID: 25587471 [Consulta: 31 març 2018].
  268. ↑ Haddaden, M; Hanna, A; Odish, F; Husami, S; et al «Cholestatic Hepatitis in Graves' Disease: A Diagnostic Challenge» (en anglès). ACG Case Rep J, 2021 Gen 14; 8 (1), pp: e00526. DOI: 10.14309/crj.0000000000000526. PMC: 7810504. PMID: 33490298 [Consulta: 9 setembre 2018].
  269. ↑ Huntley, AL; Coon, JT; Ernst, E «The safety of herbal medicinal products derived from Echinacea species: a systematic review» (en anglès). Drug Saf, 2005; 28 (5), pp: 387-400. ISSN 0114-5916. DOI: 10.2165/00002018-200528050-00003. PMID: 15853441 [Consulta: 24 desembre 2021].
  270. ↑ Gabranis, I; Koufakis, T; Papakrivos, I; Batala, S «Echinacea-associated acute cholestatic hepatitis» (en anglès). J Postgrad Med, 2015 Jul-Set; 61 (3), pp: 211-212. DOI: 10.4103/0022-3859.159430. PMC: 4943419. PMID: 26119446 [Consulta: 24 desembre 2021].
  271. ↑ Guckian, JC; Perry, JE «Granulomatous Hepatitis: An Analysis of 63 Cases and Review of the Literature» (en anglès). Ann Intern Med, 1966 Nov; 65 (5), pp: 1081-100. DOI: 10.7326/0003-4819-65-5-1081. PMID: 5923091 [Consulta: 6 setembre 2016].
  272. ↑ Nada, KM; El Husseini, I; Abu Hishmeh, ME; Shah, NS; et al «A Rare Case of Septic Shock Secondary to Emphysematous Hepatitis» (en anglès). Case Rep Crit Care, 2017 Maig 30; 2017, pp: 3020845. DOI: 10.1155/2017/3020845. PMC: 28638665. PMID: 28638665 [Consulta: 1r octubre 2021].
  273. ↑ Francois, S; Aerts, M; Reynaert, H; Van Lancker, R; et al «Step-up approach in emphysematous hepatitis: A case report» (en anglès). World J Hepatol, 2022 Feb 27; 14 (2), pp: 464-470. DOI: 10.4254/wjh.v14.i2.464. PMC: 8891666. PMID: 35317184 [Consulta: 11 octubre 2022].
  274. ↑ Calderon, H; Serfin, J «13-Hour progression of emphysematous hepatitis as depicted on repeat computerized tomography» (en anglès). J Surg Case Rep, 2020 Abr 30; 2020 (4), pp: rjaa089. DOI: 10.1093/jscr/rjaa089. PMC: 7191883. PMID: 32373313 [Consulta: 5 octubre 2021].
  275. ↑ Bell, D; Rasuli, B; Weerakkody, Y; Al Kabbani, A «Emphysematous hepatitis» (en anglès). Radiopaedia.org, 2021 Gen 8; rID 80917 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 5 octubre 2021].
  276. ↑ Dimitriou, C; Papadimitriou, A; Nalmpantidou, C; Katsiba, D; et al «Emphysematous hepatitis in a diabetic patient» (en anglès). Eurorad, 2014; Des 13, págs: 12. DOI: 10.1594/EURORAD/CASE.12307. ISSN: 1563-4086 [Consulta: 1r octubre 2021].
  277. ↑ Estébanez-Ferrero, B; Fuentes-Porcel, E; Lorenzo-Liñán, MÁ; Rico-Morales, MM «Hepatitis enfisematosa: una entidad muy infrecuente y de mal pronóstico» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2021 Ag ;113 (8), pp: 612-614. DOI: 10.17235/reed.2021.7795/2021. ISSN: 1130-0108. PMID: 33733799 [Consulta: 1r octubre 2021].
  278. ↑ Echevarría-Mayo, JM «Etiología y patogenia de las hepatitis víricas» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2006 Gen; 24 (1), pp: 45-56. DOI: 10.1157/13083375. ISSN: 1578-1852. PMID: 16537063 [Consulta: 20 març 2016].
  279. ↑ Cullen, JM; Lemon, SM «Comparative Pathology of Hepatitis A Virus and Hepatitis E Virus Infection» (en anglès). Cold Spring Harb Perspect Med, 2019 Abr 1; 9 (4), pp: a033456. DOI: 10.1101/cshperspect.a033456. PMC: 6444697. PMID: 29712683 [Consulta: 26 setembre 2022].
  280. ↑ Reshetnyak, VI; Karlovich, TI; Ilchenko, LU «Hepatitis G virus» (en anglès). World J Gastroenterol, 2008 Ag 14; 14 (30), pp: 4725-4734. DOI: 10.3748/wjg.14.4725. PMC: 2739332. PMID: 18720531 [Consulta: 10 gener 2016].
  281. ↑ Yu, Z; Zhang, Y; Cao, Y; Xu, M; et al «A dynamic prediction model for prognosis of acute-on-chronic liver failure based on the trend of clinical indicators» (en anglès). Sci Rep, 2021 Gen 19; 11 (1), pp: 1810. DOI: 10.1038/s41598-021-81431-0. PMC: 7815739. PMID: 33469110 [Consulta: 10 agost 2021].
  282. ↑ Liangpunsakul, S; Qi, R; Crabb, DW; Witzmann, F «Relationship between alcohol drinking and aspartate aminotransferase:alanine aminotransferase (AST:ALT) ratio, mean corpuscular volume (MCV), gamma-glutamyl transpeptidase (GGT), and apolipoprotein A1 and B in the U.S. population» (en anglès). J Stud Alcohol Drugs, 2010 Mar; 71 (2), pp: 249-252. DOI: 10.15288/jsad.2010.71.249. PMC: 2841735. PMID: 20230722 [Consulta: 28 març 2016].
  283. ↑ Neuman, MG; French, SW; French, BA; et al «Alcoholic and non-alcoholic steatohepatitis» (en anglès). Exp Mol Pathol, 2014 Des; 97 (3), pp: 492-510. DOI: 10.1016/j.yexmp.2014.09.005. PMID: 25217800 [Consulta: 23 juliol 2016].
  284. ↑ Mannan, AASR «Acute hepatitis - general» (en anglès). PathologyOutlines.com, Inc, 2017; Oct 30, pàgs: 3 [Consulta: 9 desembre 2017].
  285. ↑ Ishak, KG «Pathologic features of chronic hepatitis. A review and update» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2000 Gen; 113 (1), pp: 40-55. DOI: 10.1309/42D6-W7PL-FX0A-LBXF. ISSN: 0002-9173. PMID: 10631857 [Consulta: 9 desembre 2017].
  286. ↑ March, J; Evason, KJ «Chronic hepatitis» (en anglès). PathologyOutlines.com, Inc, 2021; Oct 8 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 10 novembre 2021].
  287. ↑ Krishna, M «Histological Grading and Staging of Chronic Hepatitis» (en anglès). Clin Liver Dis (Hoboken), 2021 Maig 1; 17 (4), pp: 222–226. DOI: 10.1002/cld.1014. PMC: 8087941. PMID: 33968379 [Consulta: 18 octubre 2022].
  288. ↑ Yu, C; Boon, D; McDonald, SL; Myers, TG; et al «Pathogenesis of Hepatitis E Virus and Hepatitis C Virus in Chimpanzees: Similarities and Differences» (en anglès). J Virol, 2010 Nov; 84 (21), pp: 11264-11278. DOI: 10.1128/JVI.01205-10. PMC: 2953165. PMID: 20739520 [Consulta: 29 desembre 2016].
  289. ↑ Behzadi, P; Ranjbar, R; Alavian, SM «Nucleic Acid-based approaches for detection of viral hepatitis» (en anglès). Jundishapur J Microbiol, 2014 Des 10; 8 (1), pp: e17449. DOI: 10.5812/jjm.17449. PMC: 4350052. PMID: 25789132 [Consulta: 29 desembre 2016].
  290. ↑ Wu, CS; Lee, TY; Chou, RH; Yen, CJ; et al «Development of a highly sensitive glycan microarray for quantifying AFP-L3 for early prediction of hepatitis B virus-related hepatocellular carcinoma» (en anglès). PLoS One, 2014 Jun 13; 9 (6), pp: e99959. DOI: 10.1371/journal.pone.0099959. PMC: 4057280. PMID: 24927126 [Consulta: 7 març 2017].
  291. ↑ Song, Q; Liu, G; Hu, S; Zhang, Y; Tao, Y; Han, Y; Zeng, H; Huang, W; et al «Novel autoimmune hepatitis-specific autoantigens identified using protein microarray technology» (en anglès). J Proteome Res, 2010 Gen; 9 (1), pp: 30-39. DOI: 10.1021/pr900131e. PMC: 2801765. PMID: 19545157 [Consulta: 27 setembre 2022].
  292. ↑ Granade, TC; Kodani, M; Wells, SK; Youngpairoj, AS; Masciotra, S; Curtis KA; Kamili, S; Owen, SM «Characterization of real-time microarrays for simultaneous detection of HIV-1, HIV-2, and hepatitis viruses» (en anglès). Journal of Virological Methods, 2018 Set; 259, pp: 60-65. DOI: 10.1016/j.jviromet.2018.06.001. ISSN: 1879-0984. PMID: 29874550 [Consulta: 4 març 2018].
  293. ↑ Kim DH, Kang HS, Hur SS, Sim S, Ahn SH, Park YK, Lee AR, Park S, Kwon SY, Lee JH, Kim KH «Direct Detection of Drug-Resistant Hepatitis B Virus in Serum Using a Dendron-Modified Microarray» (en anglès). Gut Liver, 2017; Des 26, pàgs: 11. DOI: 10.5009/gnl17336. ISSN: 2005-1212. PMID: 29271185 [Consulta: 4 març 2018].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hepatitis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hepatitis&oldid=34011197»