Entfliehet, verschwindet, entweichet, ihr Sorgen, BWV 249a

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióEntfliehet, verschwindet, entweichet, ihr Sorgen, BWV 249a
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llibretista Picander
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 249a
Estrena
Data 23 febrer 1725
Modifica les dades a Wikidata

Entfliehet, verschwindet, entweichet, ihr Sorgen, BWV 249a (Fugiu, preocupacions, desapareixeu, escapeu) és una cantata profana de Johann Sebastian Bach, per a l'aniversari de Christian de Saxònia-Weiβenfels, estrenada a Weißenfels el 23 de febrer de 1725.[1]

Origen i context[modifica]

El text és de Picander, publicat el 1727 en la primera sèrie del recull Ernst-Scherzhaffte und Satyrische Gedicthe (Poemes seriosos, graciosos i satírics), està dedicada al 43è aniversari del duc Christian de Saxònia-Weiβenfels. És una obra, -coneguda també com a Cantata pastoral- perduda que ha estat possible reconstruir a patir de la primera versió de l'Oratori de Pasqua, BWV 249, composta cinc setmanes més tard a Leipzig, si bé no fou estrenada fins al 1735, que és una paròdia d'aquesta cantata. Amb posterioritat fou adaptada a l'ambient religiós i interpretada com a Haupt-Music el diumenge de Pasqua, l'1 d'abril de 1725 amb el títol Kommt, gehet und eilet; el 25 d'agost de l'any següent, fou interpretada a Leipzig, de nou com a profana, per a la felicitació del comte Joachim Friedrich von Flemming, amb el títol Verjaget, zerstreuet, zerrüet, ihr Sterne i subtítol Die Freier des Genius, BWV 249b. No es conserva cap partitura ni particel·la, conté deu números, una simfonia inicial, quatre parelles ària-recitatiu, i una ària final. Escrita per a soprano, contralt, tenor, baix; tres trompetes, timbals, dues flautes de bec, dos oboès, corda i baix continu amb fagot. Inspirada en les Bucòliques de Virgili descriu la conversa entre els pastors, Menalcas (baix) i Dametas (tenor) i les pastores Doris (soprano) i Sílvia (contralt); entre tots s'animen a deixar la feina pròpia de tenir cura del ramats i participar en la festa d'homenatge al duc.

Referències[modifica]

  1. Bach Home Page [1]

Bibliografia[modifica]

  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]