Vés al contingut

Schau, lieber Gott, wie meine Feind, BWV 153

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSchau, lieber Gott, wie meine Feind, BWV 153
Títol originalSchau, lieber Gott, wie meine Feind (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts9 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 153 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 182eb147-4c3b-46d8-9ce7-f0c66bb01621 IMSLP: Schau,_lieber_Gott,_wie_meine_Feind,_BWV_153_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356125 Modifica el valor a Wikidata

Schau, lieber Gott, wie mein Feind, BWV 153 (Mira el meus enemics, Déu estimat),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al diumenge després de Cap d'any, estrenada a Leipzig el 2 de gener de 1724.

Origen i context

[modifica]

L'autor desconegut empra la primera estrofa de l'himne de David Denicke, de l'any 1646, que dona títol a la cantata per al rimer número; per al tercer número utilitza el versicle 3, 10 del llibre d'Isaïes; per al cinquè moviment i la conclusió aprofita les estrofes 16 i 18 de l'himne Ach Gott, wie manches Herzeleid de Martin Moller del 1587. El text al·ludeix a les lectures del dia, l'epístola Primera carta de Pere (4, 12-19) que parla dels sofriments dels cristians i l'evangeli Mateu (2, 13-23), que narra la Fugida a Egipte i la matança dels infants de Betlem ordenada per Herodes. Se sospita que l'autor és el mateix dels textos de les cantates BWV 40 i BWV 64, interpretades unes setmanes abans. Consta de nou números breus amb pocs efectius i sense la participació de cap instrument de vent; el cor només canta els corals, per tal de descarregar els cantaires de la gran feinada que els queia a sobre per les festes de Nadal, ja que repetien les interpretacions a les dues grans esglésies de la ciutat, la de Sant Tomàs i la de Sant Nicolau. Per a aquest diumenge es conserven dues altres cantates, la BWV 58 i la quarta de l'Oratori de Nadal (BWV 248).

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix, cor, corda i baix continu. Consta de nou números.

  1. Coral: Schau, lieber Gott, wie mein Feind (Mira el meus enemics, Déu estimat)
  2. Recitatiu (contralt): Mein liebster Gott, ach lass dichs doch erbarmen (O Déu meu estimat, compadeix-te, doncs, de mi)
  3. Ària (baix): Fürchte dich nicht, ich bin mit dir (No temis, jo estic amb tu)
  4. Recitatiu (tenor): Du sprichst zwar, lieber Gott, zu meiner Seelen Ruh (Déu meu, el que em dius per alleujar-me l'ànima)
  5. Coral: Und ob gleich alle Teufel (Per més que tots els dimonis)
  6. Ària (tenor): Stürmt nur, stürmt, ihr Trübsalswetter (Retruny, retruny ara, fatic tempestós)
  7. Recitatiu (baix): Getrost! mein Herz (Som-hi! Cor meu)
  8. Ària (contralt): Soll ich meinen Lebenslauf (Si cal que em passi la vida)
  9. Coral: Drum will ich, weil ich lebe noch (Per tant, mentre visqui portaré)

El primer número no comença amb un cor de gran envergadura, sinó que ho fa amb un coral a cappella amb la melodia de Ach Gott, vom Himmel sieh darein, traducció alemanya del salm 12, feta per Luter. El recitatiu de contralt dona pas a l'ària de baix, que canta una exhortació, Fürchte dich nicht (no temis), un versicle del profeta Isaïes que Bach tornarà a emprar en el motet del mateix títol, BWV 228. Del recitatiu de tenor, número 4, en destaca la descripció musical del llançament de la fletxa pels arcs tibants (wird auf mich gespant) i un breu arioso sobre sterben (morir). El coral del número 5 és la versió, també a cappella, de la cèlebre melodia profana Mein Gemütt ist mir verwirret de Hans Leo Hassler (1601), que fou adaptada a l'ús religiós per la Reforma protestant. L'ària següent de tenor, amb tota la corda i el continu, és el punt àlgid de l'obra amb un to molt descriptiu sobre tempestes, inundacions i focs acompanyats d'una música trepidant, que requereix un nivell de virtuosisme alt per tal d'expressar la duresa de viure en aquest món; només sobre Ruh (repòs) la música se serena en una nota llarga rematada per un calderó. El recitatiu secco del número 7 presenta figuracions descriptives sobre Flüchtling (fugitiu), leiden (sofrir) i bescheiden (fruir). L'ària de contralt amb tota la corda, número 8, canta la joia eterna que gaudiran les ànimes al cel, acaba amb una llarga vocalització, dotze compassos sobre Freude (alegria) rematada per un solo d'orquestra. El coral final entona el text indicat amb una melodia reelaborada per Joseph Clauder. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Schau,_lieber_Gott,_wie_meine_Feind,_BWV_153&oldid=34190589»