Vergnügte Ruh, beliebte Seelenlust, BWV 170

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióVergnügte Ruh, beliebte Seelenlust, BWV 170
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 170
Més informació
Allmusic mc0002356126
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Vergnügte Ruh, beliebte Seelenlust, BWV 170 (Plaent repòs, benvolgut goig de l’ànima),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al sisè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 28 de juliol de 1726.

Origen i context[modifica]

El text és obra de Georg Christian Lehms (1684-1717), bibliotecari, poeta i conseller de la cort de Darmstadt, que va publicar un conjunt de textos de cantates per a tots els diumenges i festivitats de l'any litúrgic, que Bach aprofità per a un bon nombre de cantates com aquesta. Aquest diumenge s'interpretaren dues cantates, una abans del sermó, del seu cosí de Meiningen Johann Ludwig Bach i la present després de l'homilia. L'evangeli del dia Mateu (5, 20-26), que correspon al passatge del Sermó de la muntanya, és tractat en la primera cantata fet pel qual en el text de Lehm no hi ha cap cita bíblica, encara que d'alguna manera fa referència al punt en què Jesús diu que qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal, el que li digui “racha” – que apareix literalment en el text – serà condemnat pel sanedrí. És una de les tres cantates que Bach escrigué per a contralt, conjuntament amb la BWV 35 i la BWV 169, en totes tres hi té una paper destacat l'orgue amb parts obligades com a solista. Per aquest diumenge només es conserva una altra cantata la BWV 9.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a contralt, oboè d’amor, orgue obligat, corda i baix continu. Consta de cinc números amb el contralt com a única veu solista i sense cap coral ni la participació del cor.

  1. Ària (contralt): Vergnügte Ruh, beliebte Seelenlust (Plaent repòs, benvolgut goig de l’ànima)
  2. Recitatiu (contralt): Die Welt, das Sündenhaus (El món, la casa del pecat)
  3. Ària (contralt): Wie jammern mich doch die verkehrten Herzen (Que em fan de pena els cors esgarriats)
  4. Recitatiu (contralt): Wer sollte sich demnach (Qui, doncs, hauria de)
  5. Ària (contralt): Mir ekelt mehr zu leben (Em fastigueja viure més)

A l'ària inicial, que té un aire pastoral amb un solo de l'oboè, les primeres paraules Vergnügte Ruh (Plaent repòs) en determinen el caràcter de la música, amb una nota molt llarga precisament sobre Ruh. En el recitatiu del segon número, on es parafraseja l'evangeli amb l'insult racha (beneït), fa de pont a l'ària següent que és una peça molt particular amb la participació de l'orgue acompanyat dels violins i violes a l'uníson; dividida en dues parts, a la primera hi destaca una gran agitació sobre les paraules Rach’s und Hass (venjança i odi) i a la segona unes vocalitzacions sobre verlacht (fan befa). Un segon recitatiu porta a l'ària de l'últim número amb la participació de tota l'orquestra i l'orgue que introdueix una figuració ràpida, possiblement com a presentació del text que convida a abandonar de pressa aquesta vida. Té una durada aproximada d'uns vint-i-dos minuts.

Discografia seleccionada[modifica]



Referències[modifica]

  1. Traducció de Gabriel Sampol. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]