Ich glaube, lieber Herr, hilf meinem Unglauben, BWV 109

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióIch glaube, lieber Herr, hilf meinem Unglauben, BWV 109
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Tonalitat Re menor
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 109
Estrena
Data 17 octubre 1723
Més informació
Allmusic mc0002378526
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Ich glaube, lieber Herr, hilf meinem Unglauben, BWV 109 (Jo crec, Senyor estimat, ajudeu-me que en manca fe),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al vint-i-unè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 17 d'octubre de 1723.

Origen i context[modifica]

L'autor, desconegut, empra un versicle de l'evangeli de Marc (9, 24) en el cor inicial i la setena estrofa de Durch Adams Fall ist ganz verderbt de Lazarus Spengler (1524) en el coral final. Per a aquest diumenge es conserven altres tres cantates, BWV 38, BWV 98 i BWV 188, totes quatre agafen la idea principal de l'evangeli del dia (Joan 4, 47-54) que narra la guarició del fill d'un funcionari reial, la confiança del qual en el poder de Jesús es proposa com a model del comportament dels cristians i es contraposa als perills que aguaiten els que dubten de la fe.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor i cor; trompa natural, dos oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor:Ich glaube, lieber Herr, hilf meinem Unglauben (Jo crec, Senyor estimat, ajudeu-me que en manca fe)
  2. Recitatiu (tenor): Des Herren Hand ist ja noch nicht verkürzt (La mà del Senyor que no ha deixat de ser generosa)
  3. Ària (tenor): Wie zweifelhaftig ist mein Hoffen (Quant incerta és la meva esperança)
  4. Recitatiu (contralt): O fasse dich, du zweifelhafter Mut (Aixeca l’ànim, coratge desconfiat)
  5. Ària (contralt): Der Heiland kennet ja die Seinen (El Salvador, ben segur, coneix els seus)
  6. Coral: Wer hofft in Gott und dem vertraut (Aquell que espera i posa confiança en Déu)

El primer número presenta una confrontació dels recursos concertants, el primer oboè i el primer violí agafen un cert paper de solistes, i conjuntament amb el cor representen la lluita entre la fe i la incredulitat, el tema de tota la cantata. A continuació hi ha dues parelles de recitatiu i ària, de tenor i contralt, respectivament. El recitatiu de tenor alterna frases secco amb altres arioso, és un exemple del dubte, que arriba al registre més alt en la frase final Ach, Herr, wie Lange? (O Senyor, fins quan?). A l'ària següent, número 3, el violí agafa el protagonisme amb girs acusats cap a la secció greu o l'aguda, que expressen les vacil·lacions de la fe, que arriben a un màxim en la frase wie wanket mein geängstigt Herz (Com tremola el meu cor esbalaït!); a la segona part de l'ària el tenor només és acompanyat pel continu. El recitatiu de contralt, número 4, no té res a destacar i dóna pas a l'ària amb la veu acompanyada pels dos oboès, el panorama s'aclareix i la música s'acosta a un minuet com a signe d'esperança. El coral final té una melodia que fa de cantus firmus inicialment un himne militar dels lansquenets en la campanya militar de la batalla de Pavia (1525), que posteriorment fou adaptat al servei litúrgic. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]