Vés al contingut

Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, BWV 12

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalWeinen, Klagen, Sorgen, Zagen, BWV 12
Títol originalWeinen, Klagen, Sorgen, Zagen (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 12 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena22 abril 1714 Modifica el valor a Wikidata
EscenariWeimar
Musicbrainz: a5058c10-1d60-44a1-921c-e1c6c2a168fb IMSLP: Weinen,_Klagen,_Sorgen,_Zagen,_BWV_12_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002372668 Modifica el valor a Wikidata
Cor d'entrada.

Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, BWV 12 (Els plors, els planys, els turments, el descoratjament),[1] és una cantata de Johann Sebastian Bach per al tercer diumenge després de Pasqua, estrenada a Weimar el 22 d'abril de 1714.

Origen i context

[modifica]

La data de composició és fruit d'un estudi aprofundit de diversos especialistes, basada, entre altres aspectes, en l'ús que es fa de dues violes, típic de les obres de joventut; el seguit d'àries sense recitatius intercalats; i les melodies del coral que a Leipzig no s'haguessin emprat mai aquest diumenge. Probablement fou la segona cantata composta després del seu nomenament com a konzertmeister de Weimar. L'obra fou reposada a Leipzig, el 30 d'abril de 1724, i és cronològicament la primera, seguida de la BWV 103 i la BWV 106 per a aquest diumenge. El text, amb molta seguretat, és de Salomon Franck, secretari i bibliotecari de la cort de Weimar, basat en l'Evangeli del dia (Joan 16, 16-23) i acaba amb l'estrofa final de l'himne Was Gott tut, das ist wohlgeta de Samuel Rodigast. El text expressa l'encontre entre la tristesa que produeix la separació de Crist i la joia de la seva retrobada. És un bon exemple d'un nou model de cantata, basat en la combinació de textos bíblics i de composicions poètiques lliures.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; trompeta, oboè, corda i baix continu. Consta de set números, sense que s'observi cap mena de simetria, el primer dels quals és una simfonia, i de les tres àries que conté, cap n'és per a soprano.

  1. Simfonia
  2. Cor: Weinen, Klagen (Els plors, els planys)
  3. Recitatiu (contralt): Wir müssen durch viel Trübsal in das Reich Gottes eingehen (Hem de passar per grans tribulacions Per entrar al reialme de Déu)
  4. Ària (contralt): Kreuz und Krone sind verbunden (Així com la corona succeeix a la creu)
  5. Ària (baix): Ich folge Christo nach (Jo segueixo el camí de Crist)
  6. Ària (tenor): Sei getreu, alle Pein (Sigues fidel, perquè tot el patiment)
  7. Coral: Was Gott tut, das ist wohlgetan (Allò que Déu fa està bé)

El número 1 és una simfonia de corda i oboè, típica de les cantates de Weimar, que inicialment està del tot separada del cor, però que més endavant s'hi fusiona; té un caràcter de lamentació i tristesa, destacat per la veu de l'oboè que canta per sobre de la corda. El cor del número 2 és una passacaglia o xacona esplèndida, amb un tema de cinc compassos i dotze notes es repeteix dotze vegades, amb la particularitat que a l'última el cor calla i queda a càrrec dels instruments; aquest motiu de la xacona, Bach l'aprofitarà més endavant, per al Crucifixus de la Missa en si menor, BWV 232. El recitatiu de contralt que segueix, va acompanyat per tota la corda i el primer violí canta unes notes llargues en una escala en Do major, reflectint l'ascensió al regne de Déu que narra el text; el to sever del contralt expressa la tristor del tema. A continuació hi ha tres àries consecutives d'acord amb el pla temàtic de l'obra; la primera per a contralt, és un gran exemple d'escriptura en trio en què l'oboè rivalitza amb la veu en una estructura da capo; a la segona, quan el baix canta "segueixo el camí de Crist", les cordes n'imiten la veu indicant que la humanitat prendrà aquest camí. El número 6 és una ària molt interessant de tenor en què elements ben dispersos s'enllacen d'una manera harmònica; per un costat el baix continu toca insistent el seu tema, però el tenor no li fa cas i sobre la seva veu la trompeta toca la melodia del coral, símbol del triomf: Jesu meine Freude (Jesús la meva alegria). A l'últim número, es canta l'himne Was Gott tut, das ist wohlgetan i sobre les quatre veus, doblades pels instruments, hi flota lliurement una cinquena a càrrec de la trompeta o l'oboè. Té una durada aproximada d'uns 25 minuts.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Traducció de Rosa Fàbregas. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Weinen,_Klagen,_Sorgen,_Zagen,_BWV_12&oldid=33416346»