Wo gehest du hin?, BWV 166

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Wo gehest du hin? BWV 166)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióWo gehest du hin?, BWV 166
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 166
Més informació
Allmusic mc0002356151
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Wo gehest du hin?, BWV 166 (Cap a on vas?),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al quart diumenge després de Pasqua, estrenada a Leipzig el 7 de maig de 1724.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

D'autor desconegut, que empra en el tercer número la tercera estrofa de l'himne Herr Jesu Christ, ich weiss gar wohl de Bartholomäus Ringwaldt (1582), i la primera estrofa de Wer weiss, wie nahe mir mein Ende d’Ämile Juliane von Schwarzburg-Rudolstadt (1686) en el coral final. El text està inspirat en el final del discurs que Jesús fa als apòstols dient-los-hi que se n'ha d'anar per poder enviar l'Esperit Sant (Joan 16, 5-15). El llibretista canvia el sentit de "Cap a on vas?” del títol i el recondueix cap a una sèrie de consells per tal d'orientar la vida del fidel. Aquest quart diumenge després de Pasqua es coneix, també, com a Domingo Cantate, ja que l'introit de la missa llatina comença amb: Cantate Domino canticum novum (Canteu a l'enyor un càntic nou), i de les cinc cantates que probablement compongué Bach, només se'n conserva aquesta i la BWV 108.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; oboè, corda i baix continu. Consta de sis números

  1. Ària (baix): Wo gehest du hin? (Cap a on vas?)
  2. Ària (tenor): Ich will an den Himmel denken (Pensaré en el Cel)
  3. Coral (soprano): Ich bitte dich, Herr Jesu Christ (Et prego, Senyor Jesucrist)
  4. Recitatiu (baix): Gleichwie die Regenwasser bald verfließen (Així com l'aigua de la pluja aviat s'escola)
  5. Ària (contralt): Man nehme sich in acht (Cal ser prudent)
  6. Coral: Wer weiß, wie nahe mir mein Ende! (Qui sap com n'és, de propera, la meva Fi!)

En el número 1, a mig camí entre ària i arioso, el baix – amb l'acompanyament de tots els instruments – com a Vox Christi planteja de manera interrogant i punyent la pregunta del títol. El segon número és una ària de tenor amb el suport del continu i en concertant amb l'oboè i un altre instrument, probablement un violí, del que s'ha perdut la particel·la i se n'ha fet una reconstrucció agafant com a model el trio per a orgue BWV 584. El tercer número és un coral amb el soprano com a solista sobre el fons del continu i en contrapunt amb les cordes a l’uníson amb el text indicat, tot el moviment agafa un to molt d'acord amb el text. Del recitatiu de baix següent se'n pot destacar la vocalització sobre Freude (plaers); segueix una ària de contralt que canvia l'aire dur del número anterior per un de festiu amb estil de dansa per tal de descriure la joia del text. En el coral final es torna a l'aire sever amb el text indicat i la melodia de Wer nur den lieben Gott lässt walten de Georg Neumark (1640), en una de les harmonitzacions més verticals i homòfones mai escrites per Bach. La cantata té una durada aproximada d'un quart d'hora llarg.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]