Ihr Menschen, rühmet Gottes Liebe, BWV 167

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióIhr Menschen, rühmet Gottes Liebe, BWV 167
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Idioma alemany
Moviment música barroca
Catalogació BWV 167
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002382924
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Ihr Menschen, rühmet Gottes Liebe, BWV 167 (Homes, exalceu l'amor a Déu),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Sant Joan, estrenada a Leipzig el 24 de juny de 1723.

Origen i context[modifica]

El llibret, d'autor desconegut, es basa en l'evangeli del dia Lluc (1, 57-80) que narra el naixement i circumcisió de Joan Baptista, en què el seu pare Zacaries exposa el càntic conegut com a Benedictus, del que la cantata en conté cites literals. Per a aquesta festivitat de Sant Joan, una de les poques festes que s'interpretava una cantata a Leipzig, es conserven dues altres cantates la BWV 7 i la BWV 30.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; clarino, oboè, oboe da caccia, corda i baix continu. Consta de cinc números.

  1. Ària (tenor): Ihr Menschen, rühmet Gottes Liebe (Homes, exalceu l'amor a Déu)
  2. Recitatiu (contralt): Gelobet sei der Herr Gott Israel (Lloat sigui el Senyor, Déu d'Israel)
  3. Ària (duet de soprano i contralt): Gottes Wort, das trüget nicht (La paraula de Déu jamai decep)
  4. Recitatiu (baix): Des Weibes Samen kam (La dona lliurà el seu fruit)
  5. Coral: Sei Lob und Preis mit Ehren (Sigui lloat, alabat i glorificat)

La corda i el continu inicien la cantata – una ària de tenor d'estil pastoral– amb una música mot melòdica, tranquil·la i amb una joia continguda. El segon número és un recitatiu de contralt que comença secco i acaba arioso sobre el text de Zacaries. El número 3 és una ària en forma de duet de soprano i contralt amb la participació destacada de l'oboè da caccia. El baix declama el recitatiu número 4, i acaba exhortant a cantar un himne d'agraïment a Déu, moment en què entra el coral, format per la cinquena estrofa de l'himne Nun lob, mein Seel, den Herren de Johann Gramann (1548); en la melodia d'aquest coral hi participa un clarino que no designa cap instrument concret, sinó més aviat una funció que pot fer un instrument de metall, generalment una trompeta. Té una durada aproximada d'uns divuit minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]