Laßt uns sorgen, laßt uns wachen, BWV 213
| Títol original | Laßt uns sorgen, laßt uns wachen  |
|---|---|
| Forma musical | cantata |
| Compositor | Johann Sebastian Bach |
| Llengua | alemany |
| Moviment | música barroca |
| Parts | 13 satz (en)  |
| Catalogació | BWV 213 |
  | |
Laβt uns sorgen, laβt uns wachen, BWV 213 (Anem amb compte, vetllem),[1] és una cantata profana de Johann Sebastian Bach, en honor del Príncep de Saxònia Friedrich Christian, estrenada a Leipzig el 5 de setembre de 1733.
Origen i context[modifica]
El llibret és de Picander i forma part de la quarta i última sèrie d'escrits diversos Ernst-Scherzhaffte und Satyrische Gedichte (Poemes seriosos, graciosos i satírics), aparegut l'any 1737. Està dedicada a l'onzè aniversari de Friedrich Christian, hereu de Frederic August II príncep elector de Saxònia, fou interpretada a l'aire lliure en els jardins del Cafè Zimmermann, la tarda del 5 de setembre de 1733. Desenvolupa un tema mitològic narrat per Xenofont: Hèrcules, encara jove, ha de decidir en una cruïlla de dos camins, entre un dur i ple de dificultats que, finalment, porta a la virtut i l'honor, i un altre pla i fàcil que condueix al plaer sense glòria; el jove tria el primer i és proposat com a model de príncep; això fa que la cantata es conegui, també, amb el títol de Die Wahl des Herkules (L'elecció d'Hèrcules) i Hercules am Scheidewege (Hèrcules en una cruïlla). El seu contingut moral i pedagògic fa aquesta obra molt pròxima al de les cantates religioses. El cor i les cinc àries les aprofità Bach, l'any següent, en la composició de l'Oratori de Nadal (BWV 248).
Anàlisi[modifica]
Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix, dues trompes, dos oboès, oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de tretze números
- Cor: Laβt uns sorgen, laβt uns wachen (Anem amb compte, vetllem)
- Recitatiu (contralt): Und wo? Wo ist die rechte Bahn (Però quin? Quin és el bon camí)
- Ària (soprano): Schlafe, mein Liebster, und pflege der Ruh (Dorm, estimat, dorm i reposa)
- Recitatiu (soprano i tenor): Auf! folge meiner Bahn (Au, vinga! agafa el meu viarany)
- Ària (contralt): Treues Echo dieser Orten (Eco fidel d'aquests paratges)
- Recitatiu (tenor): Mein hoffnungsvoller Held! (O heroi meu, tant ple d'esper!)
- Ària (tenor): Auf meinen Flügeln sollst du schweben (A les meves ales aniràs suspès)
- Recitatiu (tenor): Die weiche Wollust locket zwar (La luxúria és temptació regalada)
- Ària (contralt): Ich will dich nicht hören (No et puc veure, de tu no en vull saber res)
- Ària (duet de contralt i tenor): Ich bin deine (Jo sóc teu)
- Recitatiu (baix): Schaut, Götter, dieses ist ein Bild (Mireu, aquesta és la imatge, oh déus)
- Cor: Lust der Völker, Lust der Deinen (Joia del poble, goig dels teus)
Dos cors amb tot el conjunt instrumental emmarquen l'obra, el primer – que també obre la quarta cantata de l'Oratori de Nadal– té una forma concertant, i l'últim, el cor de les muses, entona les alabances del Príncep incorpora dos ariosi del baix, que representa Mercuri, el missatger dels déus, acompanyat només pel continu; la peça té un aire de gavota amb la participació dels oboès i les trompes. Aquesta peça, que Bach no aprofità en l'Oratori de Nadal, procedeix d'una cantata d'Any Nou, de l'època de Köthen, la BWV 184a, possiblement de 1722 o 1723, i que posteriorment parodià en la BWV 184 per al tercer Diumenge de Trinitat. L'obra conté, a més, sis recitatius i cinc àries, on destaca la del número 5, amb un eco del contralt. Dues al·legories completen l'obra, una del tenor, la virtut, i l'altra del soprano, la voluntat, expressades en una música simbòlica, una fuga la de tenor, número 7, i un acompanyament suau i juganer de les cordes en la de soprano del número 3. És la cantata conservada més llarga, té una durada aproximada de gairebé tres quarts d'hora.
Discografia seleccionada[modifica]
- J.S. Bach: Secular Cantatas BWV 211 & 213. Gustav Leonhardt, Orchestra of the Age of Enlightenment, Barbara Bonney, Ralf Popken, Chrsitoph Prégardien, David Wilson-Johnson. (Philips), 1994.
- J.S. Bach: Cantatas BWV 201, 205 & 213. René Jacobs, Akademie für Alte Musike Berlin, Erfrat Ben-Nun, Andreas Scholl, James Taylor, Klaus Häger. (Harmonia Mundi), 2002.
- J.S. Bach: Secular Cantatas BWV 212 & 213. Helmuth Rilling, Bach-Collegium Stuttgart, Sibylla Rubens, Ingeborg Danz, Constanze Schumacher, Marcus Ullmann. (Hänssler), 1999.
- J.S. Bach: Secular Cantatas, BWV 213 & 214.Vol. VII. Peter Schreier, Kammerorchester Berlin, Edith Mathis, Carolyn Watkinson, Peter Schreier, Sigfried Lorenz. (Berlin Classics), 1981.
- J.S. Bach: Complete Cantatas Vol. 5. Ton Koopman, Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, Anne Grimm, Elisabeth von Magnus, Christoph Prégardien, Klaus Mertens. (Challenge Classics), 2006.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
- Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
- Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
- Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.
