Jesu, nun sei gepreiset, BWV 41

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalJesu, nun sei gepreiset, BWV 41
Títol originalJesu, nun sei gepreiset Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica
cantata coral Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 41 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1r gener 1725 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 754b7b10-4c18-477e-972c-99d00136bdf2 IMSLP: Jesu,_nun_sei_gepreiset,_BWV_41_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002659151 Modifica el valor a Wikidata

Jesu, nun sei gepreseit, BWV 41 (Jesús, sigues glorificat),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Cap d'any, estrenada a Leipzig, el primer de gener de 1725.

Origen i context[modifica]

Forma part del denominat cicle de les “cantates corals”, atesa la seva vinculació textual i musical amb un coral, que normalment els hi dona el nom; aquest cicle comença el primer diumenge després de la Trinitat (11 de juny de 1724) i acaba per Pasqua de l'any següent; d'aquest període de deu mesos es conserven quaranta-nou cantates. D'autor desconegut, s'inspira en un himne d'Any Nou de Johannes Hermann (1593) de tres versos, manté el primer i l'últim per als números extrems, l'1 i el 6, de la cantata, i fa una reelaboració del vers del mig, que forneix el text per als quatre números interiors. En el número 5, es reconeix una lletania de Luter. Cronològicament, per a aquest dia es conserven les cantates BWV 190, BWV 41, BWV 16, BWV 171 i la quarta de l'Oratori de Nadal (BWV 248).

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; tres trompetes, tres oboès, violoncel piccolo, timbals corda i baix continu. Consta de sis números .

  1. Cor: Jesu, nun sei gepreseit (Jesús, sigues glorificat)
  2. Ària (soprano): Lass uns, o höchster Gott, das Jahr vollbringen (Oh, Déu Suprem, fes que l'any conclogui)
  3. Recitatiu (contralt): Ach! deine Hand, dein Segen muss allein (Senyor, solament la teva mà)
  4. Ària (tenor): Woferne du den edlen Frieden (Així com atorgues la noble pau)
  5. Recitatiu (baix i cor): Doch weil der Feind bei Tag und Nacht (Ja que l'enemic, en contra nostra)
  6. Coral: Dein ist allein die Ehre (Només a Tu és l'Honor)

Tant el text com la música reflecteixen l'alegria i l'exultació pròpies del primer dia de l'any que es mostra especialment bé al començament de la cantata, amb la participació de les trompetes i els timbals. El motiu que executen reapareix en cadascuna de les seccions del coral, entonats pels sopranos i sostinguts per les altres veus i el conjunt instrumental. A la segona secció el metall calla, en un moviment adagio i homòfon, d'acord amb la “dolça serenitat” del text; a continuació un coral amb un tempo presto que contrasta amb els compassos anteriors, i el número acaba tal com comença, amb un ambient de confiança exposat de nou per les trompetes i els timbals. L'ària de soprano, número 2, acompanyada pels oboès i amb un compàs 6/8 assoleix un aire pastoral tan típic de l'època. A continuació, un recitatiu breu de contralt condueix a l'altra ària, ara de tenor, acompanyat d'un violoncel piccolo, tocant en un estil molt florit. L'últim recitatiu de baix, número 5, no tindria cap cosa especial a no ser per la irrupció de la massa coral cantant, en to de súplica, la lletania de Luter: que Satanàs sigui esclafat als nostres peus. En el coral final se sent, fins a quatre vegades, la fanfara del cor inicial, amb les trompetes i els timbals. Té una durada aproximada d'una mitja hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Knabenchor Hannover, Heinz hennig (director del cor), Concentus Musicus Wien, Paul Esswood Kurt Equiluz, Rud van der Meer. (Teldec), 1994.

Referències[modifica]

  1. ↑ Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jesu,_nun_sei_gepreiset,_BWV_41&oldid=31349875»