Christum wir sollen loben schon, BWV 121

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióChristum wir sollen loben schon, BWV 121
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 121
Més informació
Allmusic mc0002388672
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Christum wir sollen loben schon, BWV 121 (Cal que lloem Jesucrist),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Sant Esteve, estrenada a Leipzig, el 26 de desembre de 1724.

Origen i context[modifica]

Aquesta cantata coral d'autor desconegut està basada en la versió alemanya de Luter, de l'himne A solis ortus cardine, conegut des dels primers segles del cristianisme (ca. 430), inclòs en Erfurter Enchiridion una de les primeres col·leccions de cants de la Reforma luterana. Els cors dels números inicial i final corresponen a la primera i a l'última estrofa de l'himne, i els altre números de la cantata, dos recitatius i dues àries, són adaptacions lliures de les altres sis estrofes. Si bé el segon dia de Nadal és el dia de Sant Esteve, el primer màrtir del cristianisme, el text no hi fa cap al·lusió, i parla de la festivitat de Nadal, d'acord amb l'himne que anuncia la vinguda de Jesús i destaca la puresa de Maria; no té, tampoc, cap relació amb les lectures del dia. Per al segon dia de Nadal, es conserven les cantates BWV 40, BWV 57 i la segona de l’Oratori de Nadal (BWV 248).

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; cornetto, tres trombons, oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Christum wir sollen loben schon (Cal que lloem Jesucrist)
  2. Ària (tenor): O du von Gott erhöhte Kreatur” (Oh tu, criatura enaltida de Déu,)
  3. Recitatiu (contralt): Der Gnade unermesslich's Wesen (L'Ésser de la infinita Gràcia)
  4. Ària (baix): Johannis freudenvolles Springen (Quan Joan saltà joiós)
  5. Recitatiu (soprano): Doch wie erblickt es dich in deiner Krippe? (Doncs, què hi trobo en el teu Pessebre?)
  6. Coral: Lob, Ehr und Dank sei dir gesagt (Lloança, gratitud i honor et sien donats)

El cor inicial és un motet a cappella sobre la melodia del coral d'estil arcaïtzant en què el soprano fa el cantus firmus doblat pel cornetto, mentre que les altres veus vénen reforçades pels trombons. Amb l'ària de tenor del número 2, comença la part moderna de la cantata, la veu va acompanyada de l'oboè d'amor que juga un paper concertant remarcable. Dos recitatius emmarquen l'ària de baix, el del número 3, un recitatiu secco de contralt, presenta un enllaç harmònic interessant amb l'ària següent, sobre Was wunder (un prodigi), quan parla del prodigiós naixement de Jesús. El número 4 és un concertant a quatre veus de la corda i continu amb la veu de baix, d'una durada notable, més de vuit minuts, el text del qual al·ludeix a l'evangeli segons Lluc (1, 39-56) que explica com Elisabet sent saltar d'alegria en el seu si al seu fill Joan, en rebre la visita de la seva cosina Maria, i les paraules freudensvolles Springen (salta joiós) són destacades amb una vocalització de cinc compassos i mig. El recitatiu secco del soprano, on hi destaca un gest onomatopeic sobre jauchzend (càntic joiós) porta al coral a cappella final on les veus són duplicades pel instruments de la mateixa tessitura. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]