Herr Christ, der einge Gottessohn, BWV 96

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióHerr Christ, der einge Gottessohn, BWV 96
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Tonalitat Fa major
Compositor Johann Sebastian Bach
Llibretista anònim
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 96
Estrena
Data 8 octubre 1724
Més informació
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Herr Christ, der einige Gottessohn BWV 96 (Crist Senyor, l’únic fill de Déu),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al divuitè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 8 d’octubre de 1724.

Origen i context[modifica]

D’autor anònim, empra l'himne que dóna títol a la cantata d'Elisabeth Kreuziger (1524); utilitza directament la primera i l'última estrofa per als números extrems, mentre que les altre estrofes són reelaborades en els altres números de la cantata. El text fa poca referència a l'epístola del dia Primera carta als Corintis (1, 4-9) i més a l'evangeli Mateu (22, 34-46), que tracta del primer manament i de la pregunta que fan els fariseus a Jesús, de qui és fill el Messies. En el coral el fidels canten la seva fe en Jesús, com a fill de Déu. La presència de la flauta és deguda, molt probablement, a què Bach disposava en aquella època d’un bons solista atès el virtuosisme exigit. Per a aquest diumenge es conserva només una altra cantata, la [Gott soll allein mein Herze haben, BWV|BW 169, BWV 169]].

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa, flauta travessera, flauta picolo, dos oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Herr Christ, der einige Gottesshon (Crist Senyor, l'únic fill de Déu)
  2. Recitatiu (contralt): O Wunderkraft der Liebe (O meravellós poder de l’amor)
  3. Ària (tenor): Ach, ziehe die Seele mit Seilen der Liebe (Ai! Estira l’ànima amb la sirga de l’amor)
  4. Recitatiu (soprano): Ach, führe mich, o Gott, zum rechten Wege (Ah, porta’m, dret camí, O Déu)
  5. Ària (baix): Bald zur Rechten, bald zur Linken (Adés cap a la dreta, adés cap a l’esquerra)
  6. Coral: Ertöt uns durch dein Güte (Per la teva bondat fes-nos morir)

El cor inicial, com és habitual en les cantates corals, es basa en un himne de la tradició luterana; la veu predominant és el contralt, situació rara en Bach, duplicat per la trompa en un moviment que és quasi una pastoral; per sobre se sent al flauta que toca Es ist der Moorgenstern, (l’astre del matí), que simbolitza a Crist; a vegades la flauta és substituïda per un violí piccolo. En el recitatiu de contralt, destaca el figuralisme sobre Erde senket (baixar a la terra). L'ària de tenor següent, té una durada considerable, hi ha un solo de flauta que dialoga amb la veu sobre les “santes flamerades”. Del recitatiu de soprano, número 4, sobresurt l'arribada al registre més agut sobre l'última paraula, Himmel (cel). L'ària següent de baix és menys interessant i de naturalesa molt descriptiva, dóna pas al coral final. Té una durada aproximada d’una mica més d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

J.S. Bach: Cantatas for the Liturgical Year Vol. 12. Sigiswald Kuijken, La Petite Bande, Gerlinde Säman, Petra Noskaiova, Christoph Genz, Jan van der Crabenn. (Accent), 2011.

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]