Er rufet seinen Schafen mit Namen, BWV 175

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióEr rufet seinen Schafen mit Namen, BWV 175
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 175
Més informació
Allmusic mc0002356043
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Er rufet seinen Schafen mit Namen, BWV 175 (Ell crida les seves ovelles pel seu nom ),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dimarts de Pentecosta, estrenada a Leipzig el 22 de maig de 1725.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

El llibret és de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler –amb nombroses modificacions del mateix Bach– i forma part del recull que publicà l'any 1728 amb el títol Andächtige Gedichte (Poesies devots). Bach posà música a altres vuit textos de von Ziegler, corresponents a les cantates BWV 68, BWV 74, BWV 87, BWV 103, BWV 108, BWV 128, BWV 176 i la BWV 183, totes elles destinades al temps de Pasqua de l'any 1725. El llibret fa referència a l'evangeli del dia, Joan (10, 1-11) que narra la Paràbola del pastor, on Jesús diu: el pastor crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir,[2] que dóna títol a la cantata. Per a aquest dimarts de Pentecosta només s'ha conservat una altra cantata, la BWV 184.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; dues trompetes, tres flautes de bec, violoncel piccolo, corda i baix continu. Consta de set números.

  1. Recitatiu (tenor): Er rufet seinen Schafen mit Namen (Ell crida les seves ovelles pel seu nom)
  2. Ària (contralt): Komm, leite mich (Vine, emmena'm)
  3. Recitatiu (tenor): Wo find ich dich? (On ets que no et veig?)
  4. Ària (tenor): Es dünket mich, ich seh dich kommen (Em sembla que ja et veig venir)
  5. Recitatiu (contralt i baix): Sie vernahmen aber nicht, was es war, das er zu ihnen gesaget hatte (Però ells no van entendre res del que ell els havia dit)
  6. Ària (baix): Öffnet euch, ihr beiden Ohren (Obriu bé ambdues orelles)
  7. Coral: Nun, werter Geist, ich folg dir (Des d'ara et seguiré, Esperit plaent)

El primer número és un recitatiu on es declamen les paraules de Crist, però no ho fa el baix, l'habitual Vox Christi, sinó el tenor, acompanyat de les tres flautes que confereixen al moviment un aire pastoral. Aquest aire es reforça encara més en el número següent, una ària de contralt, amb un ritme de siciliana. Els dos números següents van a càrrec del tenor, en el recitatiu destaca una inflexió plena d'emoció sobre sehne (deleja); segueix una ària, amb un violoncel piccolo, que és una paròdia del setè número de la cantata profana BWV 173a, amb un aire de bourrée inconfusible. El recitatiu del número 5 conté una altra citació de l'evangeli, el contralt declama els versicles i el baix el contesta amb un estil arioso. En l'ària de baix del número 6, comença amb la citació bíblica Öffnet euch, ihr beiden Ohren (Obriu bé ambdues orelles), amb dues trompetes concertants i el continu –una disposició molt rara en Bach– que proclama el triomf de Jesús sobre la mort i el dimoni. El coral final procedeix del tercer número de la cantata BWV 59 amb una instrumentació nova; conté la novena estrofa de l'himne O Gottes Geist, mein Trost und Rat de Johann Rist (1651), harmonitzada amb la melodia de Komm, Heiliger Geist, Herre Gott de Johann Walter, que ja apareix en el cançoner de Wittenberg de l'any 1524. Té una durada aproximada d'uns divuit minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]
  2. Bíblia Intercofessional Catalana, Barcelona, 2011

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]