Der Herr denket an uns, BWV 196

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióDer Herr denket an uns, BWV 196
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Idioma alemany
Moviment música barroca
Catalogació BWV 196
IMSLP: Der_Herr_denket_an_uns,_BWV_196_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002405576
Modifica les dades a Wikidata

Der Herr denket an uns, BWV 196 (El Senyor ens té presents),[1] és una cantata de Johann Sebastian Bach, estrenada a Arnstadt el 5 de juny de 1708.

Origen i context[modifica]

El text correspon als versicles 12 a 15 del salm 115: “Dóna la glòria al teu nom”,[2] més un “Amén” final. Cada un dels versicles dóna lloc a un moviment, precedits d'una introducció orquestral. No es disposa de l'original d'aquesta cantata, però l'estructura, l'estil musical i la brevetat mostren que es tracta d'una de les primeres cantates de Bach, de l'època de Mülhausen. Tradicionalment s'ha acceptat que estava dedicada a una boda, en concret al casament, que tingué lloc a Arnstadt el 5 de juny de 1708, del pastor Johann Lorentz Stauber i Regina Wedemann, que era tia de la dona de Bach. Precisament aquest pastor havia casat Bach amb la seva cosina Maria Bàrbara, a Dornheim el 17 d'octubre de l'any anterior. Recentment s'ha qüestionat que sigui una cantata nupcial en considerar, entre altres raons, que el text és més adient per a una cerimònia de pregària o d'acció de gràcies. Altres cantates conservades per a cerimònies nupcials són, BWV 34a, BWV 120 a i BWV 197.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, tenor, baix i cor; corda i baix continu. Consta de cinc números,

  1. Cor: Der Herr denket an uns und segnet uns (El Senyor pensa en nosaltres i ens beneeix)
  2. Ària (soprano): Er segnet, die den Herrn fürchten (Ell beneeix aquells qui són temorosos del Senyor)
  3. Ària (duet de tenor i baix): Der Herr segne euch je mehr und mehr (Que el senyor us multipliqui les gràcies)
  4. Cor: Ihr seid die Gesegneten des Herrn (Sou els beneïts del Senyor)

El primer número és una simfonia que pot veure's com a una peça independent amb un aire d’obertura francesa i sense gaire relació amb la resta de moviments. El cor del segon número comença amb un plantejament de motet amb una fuga a la part central. L'ària de soprano del tercer moviment, molt breu, ja té un aire modern, que contrasta amb l'arcaisme del cor anterior, i una estructura tripartita amb la repetició de la primera secció. El duet de tenor i baix del quart número torna a l'estil arcaïtzant i en el text s'al·ludeix a la progenitura dels esposos: “Que el senyor us multipliqui les gràcies, A vosaltres i als vostres infants”. El cor final està dividit en dues parts, en la primera sobre una corda brillant i alegre el cor canta, de manera homòfona, les aclamacions i en la segona hi ha una doble fuga amb la participació de tot els instruments. Té una durada de gairebé un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

John Eliot Gardiner no la inclou en la The complete live recordings from the Bach Cantata Pilgrimage per a (Soli Deo Gloria).

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]
  2. Bíblia Intercofessional Catalana, Barcelona, 2011

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]