Der Herr denket an uns, BWV 196

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióDer Herr denket an uns, BWV 196
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 196
Més informació
Allmusic mc0002405576
IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Der Herr denket an uns, BWV 196 (El Senyor ens té presents),[1] és una cantata de Johann Sebastian Bach, estrenada a Arnstadt el 5 de juny de 1708.

Origen i context[modifica]

El text correspon als versicles 12 a 15 del salm 115: “Dóna la glòria al teu nom”,[2] més un “Amén” final. Cada un dels versicles dóna lloc a un moviment, precedits d'una introducció orquestral. No es disposa de l'original d'aquesta cantata, però l'estructura, l'estil musical i la brevetat mostren que es tracta d'una de les primeres cantates de Bach, de l'època de Mülhausen. Tradicionalment s'ha acceptat que estava dedicada a una boda, en concret al casament, que tingué lloc a Arnstadt el 5 de juny de 1708, del pastor Johann Lorentz Stauber i Regina Wedemann, que era tia de la dona de Bach. Precisament aquest pastor havia casat Bach amb la seva cosina Maria Bàrbara, a Dornheim el 17 d'octubre de l'any anterior. Recentment s'ha qüestionat que sigui una cantata nupcial en considerar, entre altres raons, que el text és més adient per a una cerimònia de pregària o d'acció de gràcies. Altres cantates conservades per a cerimònies nupcials són, BWV 34a, BWV 120 a i BWV 197.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, tenor, baix i cor; corda i baix continu. Consta de cinc números,

  1. Cor: Der Herr denket an uns und segnet uns (El Senyor pensa en nosaltres i ens beneeix)
  2. Ària (soprano): Er segnet, die den Herrn fürchten (Ell beneeix aquells qui són temorosos del Senyor)
  3. Ària (duet de tenor i baix): Der Herr segne euch je mehr und mehr (Que el senyor us multipliqui les gràcies)
  4. Cor: Ihr seid die Gesegneten des Herrn (Sou els beneïts del Senyor)

El primer número és una simfonia que pot veure's com a una peça independent amb un aire d’obertura francesa i sense gaire relació amb la resta de moviments. El cor del segon número comença amb un plantejament de motet amb una fuga a la part central. L'ària de soprano del tercer moviment, molt breu, ja té un aire modern, que contrasta amb l'arcaisme del cor anterior, i una estructura tripartita amb la repetició de la primera secció. El duet de tenor i baix del quart número torna a l'estil arcaïtzant i en el text s'al·ludeix a la progenitura dels esposos: “Que el senyor us multipliqui les gràcies, A vosaltres i als vostres infants”. El cor final està dividit en dues parts, en la primera sobre una corda brillant i alegre el cor canta, de manera homòfona, les aclamacions i en la segona hi ha una doble fuga amb la participació de tot els instruments. Té una durada de gairebé un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

John Eliot Gardiner no la inclou en la The complete live recordings from the Bach Cantata Pilgrimage per a (Soli Deo Gloria).

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]
  2. Bíblia Intercofessional Catalana, Barcelona, 2011

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]