Ich habe genug, BWV 82

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióIch habe genug, BWV 82
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Composició 1727
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 82
Estrena
Data 2 febrer 1727
Més informació
Allmusic mc0002368955
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Ich habe genug, BWV 82 (Ja en tinc prou),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a la festa de la Purificació de Maria, estrenada a Leipzig el 2 de febrer de 1727.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

D'autor anònim, el text fa referència a l'evangeli del dia (Lluc 2, 22-32) que narra la visita de Maria i Josep al temple, per tal de purificar Maria i fer-ne la presentació del seu Fill (aquesta festa es coneix, també, com la Presentació de Jesús), on es troben amb Simeó, a qui l'Esperit Sant li havia revelat que no es moriria sense haver vist el Messies. És una cantata especialment interessant, ja que a pesar dels pocs mitjans emprats, només un solista, sense cor i sense cap referència a un coral, és tota ella d'una gran expressivitat. Fou objecte de diverses modificacions, l'any 1731 Bach subsistí el baix pel soprano i canvià la tonalitat a Mi menor en lloc del Do menor original; cap a l'any 1735, la interpretà el contralt i la flauta travessera substituí l’oboè; finalment, entre 1745 i 1748 es cantà, de nou, amb el baix com a solista. Per a aquesta festivitat de la Candelera es conserven la BWV 83, la BWV 125 i la BWV 200 , si bé les BWV 157, BWV 158 i la BWV 161, s’interpretaren, ocasionalment, aquest dia.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a baix, oboe da caccia, corda i baix continu. Consta de cinc números.

  1. Ària: Ich habe genug ((Ja en tinc prou)
  2. Recitatiu: Ich habe genug (Ja en tinc prou)
  3. Ària: Schlummert ein, ihr matten Augen (Dormiu ja, ulls fatigats)
  4. Recitatiu: Mein Gott! wann kömmt das schöne: Nun! (Déu meu! Quan vindrà allò sublim: "Ara!")
  5. Ària: Ich freue mich auf meinen Tod (M’alegro de la meva mort)

La primera ària comença amb una introducció orquestral en què l'oboè fa de solista, el tema s'assembla molt a l'ària Erbarme dich mein Gott de la Passió segons Sant Mateu (BWV 244). El segon i tercer números, recitatiu i ària, foren inclosos posteriorment al segon quadern d'Anna Magdalena, l'ària, de llargada considerable, és una peça de gran serenor, més adequada per a baix que no pas per a soprano o contralt. En el recitatiu següent, destaca el punt molt baix de la tessitura a què s'arriba en el mot erde (terra), i l'airoso final en què el fidel s'acomiada del món amb un senzill Gutte Nacht (Bona nit). A l'ària final, es reclama la mort Ich freue mich auf meinen Tod (m’alegro de la meva mort), amb la confiança d'obtenir el consol, i l'obra pren un aire de dansa. Té una durada aproximada d'uns vint minuts llargs.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Núria Ayats. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]