Ich habe genug, BWV 82

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióIch habe genug, BWV 82
Títol originalIch habe genug Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Creació1727 Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV Modifica el valor a Wikidata 82 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena2 febrer 1727 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Ich_habe_genug,_BWV_82_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002368955 Modifica els identificadors a Wikidata

Ich habe genug, BWV 82 (Ja en tinc prou),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a la festa de la Purificació de Maria, estrenada a Leipzig el 2 de febrer de 1727.

Origen i context[modifica]

D'autor anònim, el text fa referència a l'evangeli del dia (Lluc 2, 22-32) que narra la visita de Maria i Josep al temple, per tal de purificar Maria i fer-ne la presentació del seu Fill (aquesta festa es coneix, també, com la Presentació de Jesús), on es troben amb Simeó, a qui l'Esperit Sant li havia revelat que no es moriria sense haver vist el Messies. És una cantata especialment interessant, ja que a pesar dels pocs mitjans emprats, només un solista, sense cor i sense cap referència a un coral, és tota ella d'una gran expressivitat. Fou objecte de diverses modificacions, l'any 1731 Bach subsistí el baix pel soprano i canvià la tonalitat a Mi menor en lloc del Do menor original; cap a l'any 1735, la interpretà el contralt i la flauta travessera substituí l’oboè; finalment, entre 1745 i 1748 es cantà, de nou, amb el baix com a solista. Per a aquesta festivitat de la Candelera es conserven la BWV 83, la BWV 125 i la BWV 200 , si bé les BWV 157, BWV 158 i la BWV 161, s’interpretaren, ocasionalment, aquest dia.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a baix, oboe da caccia, corda i baix continu. Consta de cinc números.

  1. Ària: Ich habe genug ((Ja en tinc prou)
  2. Recitatiu: Ich habe genug (Ja en tinc prou)
  3. Ària: Schlummert ein, ihr matten Augen (Dormiu ja, ulls fatigats)
  4. Recitatiu: Mein Gott! wann kömmt das schöne: Nun! (Déu meu! Quan vindrà allò sublim: "Ara!")
  5. Ària: Ich freue mich auf meinen Tod (M’alegro de la meva mort)

La primera ària comença amb una introducció orquestral en què l'oboè fa de solista, el tema s'assembla molt a l'ària Erbarme dich mein Gott de la Passió segons Sant Mateu (BWV 244). El segon i tercer números, recitatiu i ària, foren inclosos posteriorment al segon quadern d'Anna Magdalena, l'ària, de llargada considerable, és una peça de gran serenor, més adequada per a baix que no pas per a soprano o contralt. En el recitatiu següent, destaca el punt molt baix de la tessitura a què s'arriba en el mot erde (terra), i l'airoso final en què el fidel s'acomiada del món amb un senzill Gutte Nacht (Bona nit). A l'ària final, es reclama la mort Ich freue mich auf meinen Tod (m’alegro de la meva mort), amb la confiança d'obtenir el consol, i l'obra pren un aire de dansa. Té una durada aproximada d'uns vint minuts llargs.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Núria Ayats. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]