Nun komm, der Heiden Heiland, BWV 62

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióNun komm, der Heiden Heiland, BWV 62
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Font literària Saviour of the Nations Tradueix (Martí Luter)
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 62
Estrena
Data 3 desembre 1724
Més informació
Allmusic mc0002356367
IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Nun komm, der Heiden Heiland, BWV 62 (Vine ja, Salvador dels pagans),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al primer diumenge d'Advent, estrenada a Leipzig, el 3 de desembre de 1724.

Origen i context[modifica]

Pertany al cicle de les cantates corals i l’autor, anònim, utilitza la primera i l’última estrofa de l’himne que dóna títol a la cantata, Wie Redemptor gentium, traduït per Luter l’any 1524; els números intermedis són adaptacions lliures de les altres estrofes de l'himne. És la segona cantata per a aquest primer diumenge d’Advent, amb el mateix títol que la BWV 61, estrenada el 1714; l’altra conservada és la BWV 36 de l’any 1731.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa, dos oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Nun komm, der Heiden Heiland (Vine ja, Salvador dels pagans)
  2. Ària (tenor): Bewundert, o Menschen, dies grosse Geheimnis (Admireu, Oh gent del món, aquest gran Misteri)
  3. Recitatiu (baix): So geht aus Gottes Herrlichkeit und Thron (Ha baixat del Tron i la Glòria de Déu)
  4. Ària (baix): Streite, siege, starker Held! (Escomet, venç, Heroi poderós!)
  5. Recitatiu (soprano i contralt): Wir ehren diese Herrlichkeit (Honorem aquesta Meravella)
  6. Coral: Lob sei Gott, dem Vater, ton (Lloat sia Déu Pare, el Verb)

En el primer número, les melodies del coral les canten els sopranos doblats pel cor i les parts instrumentals; a pesar de la tonalitat en Si menor emprada, el conjunt expressa un goig contingut que en alguns moments es desborda amb una empenta i una força irresistibles. El número 2, una ària de tenor amb els oboès a ritme de siciliana, té un aire tranquil d’acord amb el text que parla del naixement del Salvador. El recitatiu i l’ària següents són per al baix, veu assignada habitualment als papers representatius del poder, aquí parla el fill de Judà que és rebut per l’ària, amb l’acompanyament dels violins i la viola a l’uníson, que ressalten la força devastadora de la música que parla de combats i victòries. El recitatiu del número 5, és un duo de soprano i contralt, situació no gaire freqüent, que vol destacar el plural del text. Conclou la cantata el coral a quatre veus, duplicades pels instruments segons la seva tessitura. Té una durada aproximada d’uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]