Nun komm, der Heiden Heiland, BWV 62

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalNun komm, der Heiden Heiland, BWV 62
Títol originalNun komm, der Heiden Heiland Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica
cantata coral Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enNun komm, der Heiden Heiland (en) Tradueix(Martí Luter) Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 62 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena3 desembre 1724 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: b622a846-eee0-4d2b-9b54-2a05c736cd48 IMSLP: Nun_komm,_der_Heiden_Heiland,_BWV_62_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356367 Modifica el valor a Wikidata

Nun komm, der Heiden Heiland, BWV 62 (Vine ja, Salvador dels pagans),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al primer diumenge d'Advent, estrenada a Leipzig, el 3 de desembre de 1724.

Origen i context[modifica]

Pertany al cicle de les cantates corals i l'autor, anònim, utilitza la primera i l'última estrofa de l'himne que dona títol a la cantata, Wie Redemptor gentium, traduït per Luter l'any 1524; els números intermedis són adaptacions lliures de les altres estrofes de l'himne. És la segona cantata per a aquest primer diumenge d'Advent, amb el mateix títol que la BWV 61, estrenada el 1714; l'altra conservada és la BWV 36 de l'any 1731.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa, dos oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Nun komm, der Heiden Heiland (Vine ja, Salvador dels pagans)
  2. Ària (tenor): Bewundert, o Menschen, dies grosse Geheimnis (Admireu, Oh gent del món, aquest gran Misteri)
  3. Recitatiu (baix): So geht aus Gottes Herrlichkeit und Thron (Ha baixat del Tron i la Glòria de Déu)
  4. Ària (baix): Streite, siege, starker Held! (Escomet, venç, Heroi poderós!)
  5. Recitatiu (soprano i contralt): Wir ehren diese Herrlichkeit (Honorem aquesta Meravella)
  6. Coral: Lob sei Gott, dem Vater, ton (Lloat sia Déu Pare, el Verb)

En el primer número, les melodies del coral les canten els sopranos doblats pel cor i les parts instrumentals; a pesar de la tonalitat en Si menor emprada, el conjunt expressa un goig contingut que en alguns moments es desborda amb una empenta i una força irresistibles. El número 2, una ària de tenor amb els oboès a ritme de siciliana, té un aire tranquil d'acord amb el text que parla del naixement del Salvador. El recitatiu i l'ària següents són per al baix, veu assignada habitualment als papers representatius del poder, aquí parla el fill de Judà que és rebut per l'ària, amb l'acompanyament dels violins i la viola a l'uníson, que ressalten la força devastadora de la música que parla de combats i victòries. El recitatiu del número 5, és un duo de soprano i contralt, situació no gaire freqüent, que vol destacar el plural del text. Conclou la cantata el coral a quatre veus, duplicades pels instruments segons la seva tessitura. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]