Wo Gott der Herr nicht bei uns hält, BWV 178

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióWo Gott der Herr nicht bei uns hält, BWV 178
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV Modifica el valor a Wikidata 178 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Wo_Gott_der_Herr_nicht_bei_uns_hält,_BWV_178_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356162 Modifica els identificadors a Wikidata

Wo Gott der Herr nicht bei uns hält, BWV 178 (Quan Déu nostre Senyor no és amb nosaltres),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al vuitè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 30 de juliol de 1724.

Origen i context[modifica]

L'autor, desconegut, es basa en l'himne del mateix títol que és una paràfrasi de la versió de Justus Jonas (1524) del salm 124, salm que Luter havia traduït i incorporat al cançoner de Wittenberg amb el títol Wär Gott nicht mit uns diese Zeit, i que Bach emprà en la BWV 14. Les estrofes 1, 2, 4, 5, 7 i 8 s'incorporen literalment, mentre que les 3 i 6 s'aprofiten per a les àries del tercer i cinquè números de la cantata. L'evangeli del dia Mateu (7, 15-23) conté el passatge en què Jesús adverteix dels falsos profetes, tal com fa el text contra els enemics del cristianisme. Per a aquest diumenge es conserven altres dues cantates, la BWV 45 i la BWV 136.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; dos oboès, dos oboès d’amor, corda i baix continu. Consta de set números.

  1. Coral: Wo Gott der Herr nicht bei uns hält (Quan Déu nostre Senyor no és amb nosaltres)
  2. Recitatiu i coral (contralt): Was Menschenkraft und -witz anfäht (Quan ens fustiga el poder i la vilesa dels homes)
  3. Ària (baix): Gleichwie die wilden Meereswellen (Com les rabents onades del mar)
  4. Coral (tenor): Sie stellen uns wie Ketzern nach (Ells ens tenen per heretges)
  5. Coral i recitatiu (baix, tenor i contralt): Auf sperren sie den Rachen weit (Tenen ben obertes les seves gorges)
  6. Ària (tenor): Schweig, schweig nur, taumelnde Vernunft! (Calla, calla doncs, desassenyada raó!)
  7. Coral: Die Feind sind all in deiner Hand (Tots els enemics són a les teves mans)

El primer número és un motet cantus firmus sobre la melodia del coral amb una gran participació instrumental, la melodia, a càrrec dels soprano, va acompanyada del text literal, el qual es glossa lliurement en els altres números. Aquesta melodia s'empra en cinc dels set números i prové del cançoner de Joseph Klug, publicat a Wittenberg l’any 1529. En el número 2 es combina el recitatiu amb el cant de la melodia del coral, en un tractament molt interessant. A l'ària de baix del tercer número, la música plena de fúria i violència, amb solos dels violins a l’uníson i el continu, recolza el text “Com les rabents onades del mar”, té un aire de dansa però conté uns vocalitzacions destacades sobre Meereswellen (onades), zerschellen (rompen) i zerscheitern (enfonsen). En el número 4 torna de nou el text i la melodia del coral, la veu del tenor es fon amb les dues veus concertants de l'oboè d'amor i del continu. En el número 5 es torna a imposar el coral tropat a càrrec del cor; l'expressió musical dels conceptes de venjança i lluita li donen un caràcter mot dramàtic. També és molt dramàtica l'ària de tenor següent amb l'acompanyament de tota la corda i el continu, on s'expressa la crítica a la raó que dubta amb síncopes i el silenci com a única actitud digna del fidel. El coral final té la disposició habitual a cappella amb les veus duplicades per l'orquestra. La cantat té una durada aproximada d'uns vint-i-dos minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]