Der Himmel dacht auf Anhalts Ruhm und Glück, BWV 66a

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalDer Himmel dacht auf Anhalts Ruhm und Glück, BWV 66a
Títol originalDer Himmel dacht auf Anhalts Ruhm und Glück Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalserenata
cantata Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts8 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 66a Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena10 desembre 1718 Modifica el valor a Wikidata
EscenariKöthen, Anhalt-Bitterfeld
IMSLP: Der_Himmel_dacht_auf_Anhalts_Ruhm_und_Glück,_BWV_66a_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Der Himmel dacht auf Anhalts Ruhm und Glück, BWV 66a és una cantata profana de Johann Sebastian Bach, estrenada a Köthen el 10 de desembre de 1718.

Origen i context[modifica]

Aquesta cantata profana, avui perduda, fou escrita a Köthen; en aquesta petita ciutat, amb una cort de confessió calvinista, no es tocaven cantates a l'església, però un parell de cops a l'any, el 10 de desembre per celebrar l'aniversari del Príncep Leopold i per a Cap d'Any, se n'interpretaven de profanes. El text és de Christian Friedrich Hunold, publicat l'any 1719, amb el pseudònim de Menantes, i amb el títol de Serenata. Presenta una forma de diàleg entre la Felicitat (contralt) i la Fama (tenor). L'obra té vuit números.

  1. Recitatiu: Der Himmel dacht' auf Anhalts Ruhm und Glück
  2. Ària: Traget ihr Lüffte den Jubel von hinnen
  3. Recitatiu (duet): Die Klugheit auf dem Thron zu sehn
  4. Ària (duet): Ich weiche nun; ich will der Erden sagen
  5. Recitatiu (duet): Wie weit bist du mit Anhälts Götter-Ruhm
  6. Ària: Beglücktes Land von süsser Ruh und Stille!
  7. Recitatiu (duet): Nun theurer Fürst! der seinen Purpur schmücket
  8. Cor: Es strahle die Sonne

Discografia seleccionada[modifica]

  • J.S. Bach: Cantatas 36a & 66a. Alexander Grychtolik, Mitteldeutsche Hofmusik. Wiebke Lehmkul, Hans Jörg Mammel. (Randeau), 2013.

Bibliografia[modifica]

  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.

Enllaços externs[modifica]