Herr, deine Augen sehen nach dem Glauben, BWV 102

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióHerr, deine Augen sehen nach dem Glauben, BWV 102
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Tonalitat Sol menor
Compositor Johann Sebastian Bach
Llibretista Johann Ludwig Bach i anònim
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 102
Estrena
Data 25 agost 1726
Escenari Leipzig
Més informació
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Herr, deine Augen sehen nach dem Glauben, BWV 102 (Senyor, tu mires de trobar Fe),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al desè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 25 d’agost de 1726.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

L'autor, desconegut, fa ús d'uns versicles del Llibre de Jeremies (5,3) en el primer número, d'un text de la Carta als Romans (2,4) en el número 4, i de la sisena i setena estrofes de So whar ich lebe, spricht dein Gott de Johann Heermann (1630) en el coral final. El text té una lleugera relació amb les lectures del dia, i exposa la bondat de fer penitència i la necessitat de convertir-se a temps, davant de les desgràcies que vindran. Forma part del grup de cantates de l'any 1726 escrites sota la influència de les compostes pel seu cosí Johann Ludwig Bach (vegeu BWV 17), amb una mateixa estructura, generalment amb set números, que comença amb una cita de l'Antic Testament i una altra del Nou Testament al mig, seguides cadascuna d'ària i recitatiu; acaba com és habitual amb el coral final. Per a aquest diumenge es conserven, a més, la BWV 46 i la BWV 101.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; flauta travessera, dos oboès, corda i baix continu. Consta de set números, dividits en dues parts.

Primera part

  1. Cor: Herr, deine Augen sehen nach dem Glauben (Senyor, tu mires de trobar Fe))
  2. Recitatiu (baix): Wo ist das Ebenbild, das Gott uns eingepräget (On és la imatge que Déu va crear en nosaltres)
  3. Ària (contralt): Weh der Seele, die den Schaden (Ai, de l’ànima que no admet la seva culpa)
  4. Arioso (baix): Verachtest du den Reichtum seiner Gnade, Geduld und (Menysprees tu, la riquesa de la seva Gràcia)

Segona part

  1. Ària (tenor): Erschrecke doch (Tremola, doncs, tu ànima)
  2. Recitatiu (contralt): Beim Warten ist Gefahr (Romancejar és un perill)
  3. Coral: Heut lebst du, heut bekehre dich (Avui que encara vius, converteix-te)

El cor inicial és una altra gran obra de Bach, presenta una estructura musical ternària en estil motet i amb dues fugues, una part serà reutilitzat me endavant en el Kyrie de la Missa en Sol menor (BWV 235). El recitatiu de baix, número 2, no té res especial a destacar, dóna pas a l'ària on el contralt en un diàleg amb l'oboè, accentuen el caràcter dolorós de la cantata, aquesta música també fou reutilitzada en el Qui tollis de la Missa en Fa major (BWV 233). A l'ària del número 4, el baix, fent un cop més de Vox Christi, dóna la paraula a Jesús i canta el fragment de la Carta de Pau als romans, en un to entre el de l'"arioso" i el d'ària. La segona part comença amb una ària de tenor amb un solo virtuós de la flauta, que en interpretacions posteriors fou substituïda pel violí piccolo, amb una música perfectament adaptada al text, música que serà també utilitzada de nou en el Sanctus de la Missa en Fa major. El recitatiu de contralt acompanyat del dos oboès, número 6, descriu la urgència i necessitat de la conversió. El cor final canta el text indicat amb la melodia del “Pare Nostre” luterà, i clou, com és habitual, la cantata, que té una durada aproximada d'uns vint-i-cinc minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]