Unser Mund sei voll Lachens, BWV 110

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióUnser Mund sei voll Lachens, BWV 110
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llibretista Georg Christian Lehms
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 110
Estrena
Data 25 desembre 1725
Escenari Leipzig
Més informació
Allmusic mc0002378565
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Unser Mund sei voll Lachens, BWV 110 (Que la nostra boca sia plena de rialles),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Nadal, estrenada a Leipzig el 25 de desembre de 1725.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

El llibret és de Georg Christian Lehms, en el cor inicial es fa ús del salm "A tu que habites en el cel" (123, 2-3), en el tercer número d'un versicle del profeta Jeremies (10, 6) i en el cinquè d'un text de l'evangeli de Lluc (2, 14); l'última estrofa de l'himne Wir Christenleut hab’n jetzund Freud de Kaspar Füge, de l'any 1592, clou el coral. Bach es va adaptar al text de Lehms, centrat en la idea de redempció i que convida a alabar a Déu; compongué una obra extensa i solemne, com correspon al dia de Nadal, un únic recitatiu, una orquestració i unes tonalitats brillants, amb l'ús simbòlic d'alguns instruments com les flautes travesseres, que vénen a representar la humilitat del naixement de Jesús. Per a aquest dia de Nadal es conserven quatre cantates, aquesta, la BWV 63, la BWV 91 i la primera de l’Oratori de Nadal (BWV 248); a les quals es poden afegir la BWV 191, una paròdia del Glòria de la Missa en si menor (BWV 232) i la BWV 197a de la que es va perdre una bona part i fou reelaborada com la cantata de noces BWV 197.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; tres trompetes, timbals, dues flautes travesseres, tres oboès, oboè d’amor, oboe da caccia, corda i baix continu amb fagot. Consta de set números.

  1. Cor:Unser Mund sei voll Lachens (Que la nostra boca sia plena de rialles)
  2. Ària (tenor): Ihr Gedanken und ihr Sinnen (Vosaltres, pensaments i sentits)
  3. Recitatiu (baix): Dir, Herr, ist niemand gleich (Com vós, Senyor, no hi ha ningú)
  4. Ària (contralt): Ach Herr, was ist ein Menschenkind (Ah Senyor, què és un home)
  5. Duet (soprano i tenor): Ehre sei Gott in der Höhe und Friede auf Erden (Glòria a Déu a dalt del cel, i pau a la terra)
  6. Ària (baix): Wacht auf, ihr Adern und ihr Glieder (Desperteu-vos, venes i membres)
  7. Coral: Alleluja! Gelobt sei Gott (Al·leluia! Lloat sia Déu)

El sorprenent cor inicial està basat en el primer moviment de la quarta Suite orquestral (BWV 1069), a la part fugada s'intercala un cor a quatre veus que expressen, de manera real, el riure a què al·ludeix el text; en una versió posterior, entre 1728 i 1731, s'introduïren solistes. En l'ària de tenor, número 2, acompanyat de les dues flautes, amb una imitació mútua, i el continu amb fagot, sobresurt el tractament sobre Sinnen (sentits), en què les flautes volen despertar-los i pujar-los al cel. El breu recitatiu de baix, acompanyat de tota la corda, dóna pas a l'ària de contralt amb l'oboè d'amor. El número 5, un duet de soprano i contralt, havia format part d'una primera versió del Magnificat (BWV 243), però Bach l'incorporà finalment com a Glòria en aquesta cantata. La següent ària de baix, té una aire marcial pel solo de la trompeta, expressa el despertar joiós i convida als càntics a Déu del llibret. El coral amb el text indicat, duplicat per la trompeta, les flautes, els oboès clou la cantata, que té una durada aproximada d'uns vint-i-cinc minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Gabriel Sampol. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]