Jesus schläft, was soll ich hoffen? BWV 81

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióJesus schläft, was soll ich hoffen? BWV 81
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV Modifica el valor a Wikidata 81 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena30 gener 1724 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Jesus_schläft,_was_soll_ich_hoffen?,_BWV_81_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356241 Modifica els identificadors a Wikidata

Jesus schläft, was soll ich hoffen?, BWV 81 (Jesús dorm, jo què faré?),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al quart diumenge després de Reis estrenada a Leipzig, el 30 de gener de 1724.

Origen i context[modifica]

El llibret d’autor desconegut introdueix un versicle de l’evangeli (Mateu 8,26) en el quart número i la segona estrofa de Jesu, meine Freude (BWV 227) en el coral final. El text està clarament relacionat amb l’evangeli del dia que narra la travessia del llac de Genesaret; quan Jesús i els deixebles estaven creuant el llac, de sobte s’aixecà una tempesta, com que Jesús dormia els deixebles, plens de por, el despertaren i li demanaren ajut, Ell els respongué “Per què sou tan covards, gent de poca fe?" Tota la cantata és un diàleg entre el creient – representat pel contralt i el tenor – i Jesús – cantant com és habitual pel baix– amb poca participació del cor, que només intervé en el coral final donant veu al conjunt de fidels. Per a aquesta festivitat del dia de Reis es conserva, a més, la BWV 14

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor (només al número final); dues flautes de bec, dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de set números, centrats al voltant de l’airoso de baix

  1. Ària (contralt): Jesus schläft, was soll ich hoffen? ((Jesús dorm, jo què faré?)
  2. Recitatiu (tenor): Herr! Warum trittest du so ferne? (Senyor! Com és que pares tant lluny?)
  3. Ària (tenor): Die schäumenden Wellen von Belials Bächen (Les ones escumoses de les torrenteres de Belial)
  4. Airoso (baix): Ihr Kleingläubigen, warum seid ihr so furchtsam? (Perquè temeu, homes de poca fe?)
  5. Ària (baix): Schweig, aufgetürmtes Meer! (Asserenat mar turbulent!)
  6. Recitatiu (contralt): Wohl mir, mein Jesus spricht ein Wort (Que bé! el meu Jesús ha parlat)
  7. Coral: Unter deinen Schirmen (A redossa de ta valença )

L’ària de contralt amb què comença l’obra, té una aparença inicial de cançó de bressol que a poc a poc agafa un caràcter més angoixós i interrogatiu, és essencialment descriptiva i narra el son de Jesús, representat per l’orquestra amb els violins i les violes en un registre més baix i les flautes, a una octava més alta, a l’uníson, que genera una atmosfera de repòs, que s’accentua sobre el mot schläft (dorm). El recitatiu de tenor, número 2, angoixant, dóna pas a l’ària, també de tenor, que relata la tempesta, posant un èmfasi especial en stelm (planti cara) i trüsbal (fueteja). En el número central, el baix (Jesús) acompanyat del continu canta el conegut “per què temeu homes de poca fe”, i a l’ària següent, Jesús – amb tota l’orquestra, el continu i l’oboè– ordena que els elements meteorològics es calmin: “Asserenat mar turbulent!, tempesta i vent amolleu!”. El recitatiu de contralt i el coral final que canta la melodia Jesu, meine Freude de Johann Crüger, fan una recapitulació general d’ordre moral. Té una durada aproximada d’uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]