Der Friede sei mit dir, BWV 158

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióDer Friede sei mit dir, BWV 158
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 158
Més informació
Allmusic mc0002356052
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Der Friede sei mit dir, BWV 158 (Sia la pau amb tu),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dimarts de Pasqua, estrenada probablement a Leipzig entre 1730 i 1735.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

L'autor, les circumstàncies i la data de composició d'aquesta cantata són desconegudes, sembla clar que ens ha arribat incompleta, i la portada de la còpia coneguda més antiga la destina al dimarts de Pasqua i a la Candelera, sense saber-se quina fou la destinació inicial; la seva brevetat i la successió de moviments: recitatiu, ària-coral, recitatiu, coral, la fan una de les cantates de Bach més rara. Sembla que fou composta a Leipzig entre 1730 i 1735, sense descartar, però, que sigui anterior, de l'època de Weimar. En el segon número s'intercala, en forma de trop, la primera estrofa de l'himne Welt, ade, ich bin dein müde de Johann Georg Albinus (1649), per al coral final s'empra la cinquena estrofa de Christ lag in Todes Banden de Luter (1524). Els dos números centrals al·ludeixen al passatge bíblic en què Siméo (Lluc 2,29) troba Jesús al Temple, complint-se així la revelació que l'Esperit Sant li havia fet quan li anuncià que no moriria sense haver vist el Messies. Per al dimarts de Pasqua es conserven dues cantates més, la BWV 134 i la BWV 145.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, baix i cor; oboè, violí i baix continu. Consta de quatre números; aparentment és tan sols per a baix, ja que el soprano només intervé en el coral del segon número.

  1. Recitatiu (baix): Der Friede sei mit dir (Sia la pau amb tu)
  2. Ària (baix) i coral (soprano): Welt, ade, ich bin dein müde (Món, adéu, n'estic cansat de tu)
  3. Recitatiu i “arioso” (baix): Nun, Herr, regiere meinen Sinn (Ara, Senyor, regiu el meu esperit)
  4. Coral: Hier ist das rechte Osterlamm (Vet aquí el veritable Anyell pasqual)

L'obra comença amb un recitatiu secco de baix que entona les paraules inicials de la cantata. El segon número és molt rellevant, és la combinació d'una ària de baix i un coral, amb el text esmentat, a càrrec del soprano acompanyat de l'oboè, si bé en algunes gravacions ho interpreta el cor. El moviment comença amb un ritornello del violí de gran virtuosisme, a continuació apareix el baix que repeteix diverses vegades Welt, ade, ich bin dein müde (Món, adéu, n'estic cansat de tu) i, paral·lelament, se superposa i intercala el coral; el simbolisme i la força expressiva recorden la cèlebre ària Erbarme dich de la Passió segons Sant Mateu (BWV 244). En el recitatiu del número 3 el baix associa la pau amb el nom de Simeó i dóna pas al coral final, que és un dels clàssics de la Pasqua amb el text indicat de Luter, i un melodia coneguda des del segle XII. És una de les cantates més breus de Bach i té una durada d'uns dotze minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Gabriel Sampol. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]