Was mir behagt, ist nur die muntre Jagd, BWV 208

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióWas mir behagt, ist nur die muntre Jagd, BWV 208
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Lletra deSalomon Franck Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV Modifica el valor a Wikidata 208 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Was_mir_behagt,_ist_nur_die_muntre_Jagd,_BWV_208_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica els identificadors a Wikidata

Was mir behagt, ist nur die muntre Jagd!, BWV 208 (El que més m’agrada, és la plasent cacera),[1] és una cantata profana de Johann Sebastian Bach d’homenatge al duc Christian de Saxònia- Weißenfels, estrenada a Weißenfels el 23 de febrer de 1713.

Origen i context[modifica]

El llibret d'aquesta cantata, més coneguda com la “Cantata de la caça”, és de Salomo Franck – secretari major i poeta oficial de Weimar, la seva ciutat natal – forma part de Geist-und Weltlicher Poesin, zweyter Theil, publicat a Jena l'any 1716. La cantata s'estrenà a Weißenfels, una petita ciutat a la vora de Leipzig, a la que Bach s'hi desplaçà des de Weimar; l’homenatjat, el duc Christian, era un gran afeccionat a la cacera. Cada any se celebrava amb molta esplendor i solemnitat el seu aniversari en unes festes que duraven diversos dies – a imatge de la Cort de Versalles –, i en què la cacera jugava un paper destacat; un dia es tocà aquesta cantata, a l'estil de Musique de table, en acabar la jornada cinegètica. L'argument és un recull de lloances submises al poder, típiques de l'època, amb la participació de quatre déus: Diana (soprano I) déu de la cacera, el seu enamorat, Endimió (tenor), i Pan (baix) i Pales (soprano II), déus dels pastors i ramats. És la cantata profana conservada més antiga de les compostes per Bach; s'interpretà una altra vegada el 19 d'abril de 1716 en l'aniversari d'Ernst August de Saxònia-Weimar, i posteriorment, el 1740 o el 1742, en l'onomàstica de Frederic August de Saxònia i rei de Polònia, amb lleugeres modificacions BWV 208a. La música d'aquesta obra Bach l'aprofità posteriorment en els números 7 i 13 de la BWV 68 de 1725; en el cor final de la BWV 149 de 1728 o 1729 i, també, en els números 13 i 15 de la cantata perduda, BWV Anh. I, 193, destinada a la presa de possessió del Consell municipal l'any 1740.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a dos sopranos, tenor, baix i cor; dues trompes, dues flautes de bec, dos oboès, oboè de cacera, fagot, corda i baix continu. Consta de quinze números,

  1. Recitatiu (soprano I): Was mir behagt (El que més m'agrada)
  2. Ària (soprano I): Jagen ist die Lust der Götter (Caçar és el plaer dels déus)
  3. Recitatiu (tenor): Wie? Schönste Göttin? Wie? (Com és? bella deessa! com és?)
  4. Ària (tenor): Willst du dich nicht mehr ergötzen (És que ja no et vols regalar)
  5. Recitatiu (soprano I i tenor): Ich liebe dich zwar noch! (És ben cert t'estimo, no cal dir!)
  6. Recitatiu (baix): Ich, der ich sonst ein Gott (Jo que endemés sóc el rei)
  7. Ària (baix): Ein Fürst ist seines Landes Pan! (Un príncep és el Pan del seu país!)
  8. Recitatiu (soprano II): Soll denn der Pales Opfer hier das letzte sein? (Cal que sigui de Pales la darrera finesa?)
  9. Ària (soprano II): Schafe können sicher weiden (Els ramats pasturen serenys)
  10. Recitatiu (soprano I): So stimmt mit ein (Així doncs, ajuntem-nos tots)
  11. Cor: Lebe, Sonne dieser Erden (Visca, el sol d'aquesta terra)
  12. Ària (duet de soprano I i tenor): Entzücket uns beide (Alegrem-nos tots dos)
  13. Ària (soprano II): Weil die wollenreichen Herden (Perquè els ramats de rullat velló)
  14. Ària (baix): Ihr Felder und Auen (Vosaltres herbatges i pradells)
  15. Cor: Ihr lieblichste Blicke, ihr freudige Stunden (Amorosa divertició, joiosos moments)

L'obra no comença amb un cor, com és habitual, sinó en un recitatiu introductori del soprano I (Diana), que expressa la seva passió per la cacera, amb unes escales ascendents i descendents que descriuen el moviment de la fletxa. A l'ària del segon número el soprano I, acompanyat de les trompes, canta uns passatges de molta exigència vocal amb vocalitzacions sobre Jagen (cacera). A continuació, números 3 i 4, intervé el tenor, Endimió, l'enamorat de Diana, que es queixa que l'abandoni per anar-se a caçar i es pregunta si encara l'estima. En el cinquè número Diana explica a Endimió la gran festa que s'està preparant en honor d'August, ambdós entonen un duo en arioso i se sumen a la celebració. En els números següents, en dues parelles de recitatiu i ària, intervenen el baix (Pan), moviments 6 i 7, i el soprano II (Pales), moviments 8 i 9, que s'afegeixen contents a la glorificació d'August. Amb tots els personatges en acció, Diana els convida en un breu recitatiu a cantar les lloances al duc, cosa que fan en el cor a quatre veus del número 11, acompanyats per les trompes i els oboès, Lebe, Sonne dieser Erden (Visca, el sol d'aquesta terra). La cantata ja no conté cap altre recitatiu, i en les tres àries següents cada personatge van fent el seu homenatge particular al duc; primer un duo de Diana i Endimió amb el violí solista, número 12, després el soprano II i el baix amb el continuo que canta amb aire pastorívol de siciliana. La cantata acaba en el cor final i la participació de, pràcticament, tot el conjunt instrumental. Té una durada aproximada de gairebé quaranta minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. Bach Cantatas Website. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]