Barmherziges Herze der ewigen Liebe, BWV 185

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióBarmherziges Herze der ewigen Liebe, BWV 185
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Lletra Salomon Franck
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 185
Més informació
Allmusic mc0002356193
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Barmherziges Herze der ewigen Liebe, BWV 185 (Cor misericordiós de l’amor etern),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al quart diumenge després de la Trinitat, estrenada a Weimar el 14 de juliol de 1715.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Text de Salomo Franck – secretari major i poeta oficial de la cort de Weimar – aparegut a Evangelisches Andachts-opffer publicat l'any 1715, que inclou una cita quasi literal de Lluc (6, 41) en el quart número, referida a la capacitat de veure la brossa a l'ull d'un altre i no adonar-se de la biga que hi ha en el propi, i clou amb l'estrofa inicial de l'himne Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ de Johann Agricola (ca. 1530). El llibret està molt relacionat amb la l'evangeli del dia, en concret el passatge del Sermó de la muntanya (Lluc 6, 36-42), i en particular al versicle (6, 38) “Tal com mesureu sereu mesurats”.[2] Fou interpretada de nou a Leipzig el 20 de juny de 1723, i possiblement una altra vegada l'any 1746 o 1747; amb una tonalitat diferent, fa sostingut menor en lloc de sol menor. Per a aquest diumenge es conserven, a més, les cantates BWV 24 i la BWV 177.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

[Obra escrita a soprano, contralt, tenor, baix i cor; oboè, corda i baix continu amb fagot. Consta de sis números, el cor només participa en el coral final

  1. Ària (duet de soprano i tenor): Barmherziges Herze der ewigen Liebe (Cor misericordiós de l’amor etern)
  2. Recitatiu (contralt): Ihr Herzen, die ihr euch (Vosaltres, Oh cors)
  3. Ària (contralt): Sei bemüht in dieser Zeit (Ànima, afanyat al present)
  4. Recitatiu (baix): Die Eigenliebe schmeichelt sich! (L'amor propi, ell mateix, fa el tifa!)
  5. Ària (baix): Das ist der Christen Kunst (Així és com cal ser un Cristià!)
  6. Coral: Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ (Senyor Jesucrist, sies clement)

El primer número és un duet de soprano i tenor amb l'oboè, substituït per la trompeta en la versió de Leipzig, que entona el tema del coral mentre les dues veus imiten el tema proposat pel continu. En el recitatiu de contralt del segon número, la veu acompanyada per la corda s'entreté sobre Zerfliesst (ablaniu-vos) i Barmherzigkeit (compassió), al final es converteix en arioso amb l'únic acompanyament del continu. A l'ària de contralt del número següent, de gran virtuosisme, la veu amb tota la corda dóna un protagonisme destacat a l'oboè doblat pel primer violí, fet que comporta la presència del fagot en el continu. A continuació un recitatiu de baix sense res a destacar i una ària, també de baix, amb l'acompanyament únic del continu en la versió de Weimar, mentre que en la de Leipzig es fa intervenir les cordes per doblar-lo. En el coral final es canta la melodia que l'oboè entona en el primer número, amb una harmonització a cappella amb l'afegitó del violí. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]
  2. Bíblia Intercofessional Catalana, Barcelona, 2011

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]