Ich will den Kreuzstab gerne tragen, BWV 56

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalIch will den Kreuzstab gerne tragen, BWV 56
Títol originalIch will den Kreuzstab gerne tragen Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts5 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 56 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena27 octubre 1726 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 8bb2d318-d12f-4761-b63b-3b15f5d9f499 IMSLP: Ich_will_den_Kreuzstab_gerne_tragen,_BWV_56_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356342 Modifica el valor a Wikidata

Ich will den Kreuzstab gerne tragen, BWV 56 (Vull portar el pal de la creu content),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dinovè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, el 27 d'octubre de 1726.

Origen i context[modifica]

El llibret, un dels millors emprats per Bach, és d'autor desconegut que aprofita la sisena estrofa de Du, o schönes Weltgebäude de Johann Franck (1653), per al coral final. És una cantata escrita en primera persona del singular, fet que, probablement, empenyé Bach a escriure-la per a una sola veu. Tracta de la meditació per sobre del sofriment, tema de l'evangeli del dia Mateu (9, 1-18), que narra la curació d'un paralític. A la partitura autògrafa de Bach s'hi pot llegir Cantata à voce sola e stromenti, és una de les poques vegades que Bach denomina expressament cantata a una obra seva. Per a aquest diumenge es conserven, a més, la BWV 5 i la BWV 48.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a baix i cor (només en el coral final); dos oboès, oboe da caccia, corda i baix continu. Consta de cinc números i amb la BWV 82 són les dues úniques cantates de Bach només per a baix solista.

  1. Ària: Ich will den Kreuzstab gerne tragen (Vull portar el pal de la creu content)
  2. Recitatiu: Mein Wandel auf der Welt (El meu singlar per la terra)
  3. Ària: Endlich, endlich wird mein Joch (Per fi, per fi, em sento franc)
  4. Recitatiu: Ich stehe fertig und bereit (Ja estic a punt i disposat)
  5. Coral: Komm, o Tod, du Schlafes Bruder (Vine, o mort, del son germana)

L'ària inicial, sense introducció i de gran bellesa, s'aparta de la convencionalitat formal per tal d'expressar millor el subjectivisme de la meditació per sobre el sofriment. El recitatiu que segueix, número 2, té el violoncel de protagonista que descriu el moviment de les onades amb arpegis de semicorxeres, alhora que el baix continu reflecteix la remor del mar; tot il·lustrant el viatge en vaixell que porta al Reialme del Cel. La segona ària, número 3, amb oboè solista, amb ritme de dansa afirma de manera exultant la certesa de la fe. Un recitatiu acompanyat de tota la corda porta al coral final, que reclama la benevolència i el consol de la mort Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ich_will_den_Kreuzstab_gerne_tragen,_BWV_56&oldid=33447887»