Ich armer Mensch, ich Sündenknecht, BWV 55

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióIch armer Mensch, ich Sündenknecht, BWV 55
Manuscript-BWV55-5.png
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 55
Estrena
Data 17 novembre 1726
Més informació
Allmusic mc0002356224
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Ich armer Mensch, ich Sündenknecht, BWV 55 (Sóc un infeliç esclau del pecat),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al vint-i-dosè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, el 17 de novembre de 1726.

Origen i context[modifica]

D'autor anònim, empra per al coral final la sisena estrofa de Werde mutter, mein Gemüte de Johann Rist de l'any 1642. L'evangeli del dia Mateu (18, 23-25), narra la paràbola del servent despietat a qui el rei li va perdonar un deute molt gran i en canvi, ell no ho va fer amb un company seu. El llibretista ho aprofita per enfrontar la idea de la duresa del cor de l'home (números 1 i 2) amb la de la misericòrdia de Déu (números 3 i 4). Els tres últims números són adaptacions d'una cantata anterior perduda, possiblement de l'època de Weimar. L'obra pertany al grup de cantates per a una sola veu que Bach compongué aquest any. Per a aquest diumenge es conserven, a més, la cantata BWV 89 i la BWV 115.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a tenor i cor (només en el coral final); flauta travessera, oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de cinc números i és l'única cantata de Bach només per a tenor solista.

  1. Ària: Ich armer Mensch, ich Sündenknecht (Sóc un infeliç esclau del pecat)
  2. Recitatiu: Ich habe wider Gott gehandelt (Jo he obrat en contra de Déu)
  3. Ària: Erbarme dich! (Tingues pietat!)
  4. Recitatiu: Erbarme dich! (Tingues pietat!)
  5. Coral: Bin ich gleich von dir gewichen (Encara que em separés de Tu)

Com s'ha apuntat els dos primers números, ària i recitatiu, expressen el sentiment de culpabilitat de l'home; en l'ària inicial, la flauta i l'oboè, en dos plans sonors, dialoguen amb els violins que actuen de la mateixa manera, representant l'enfrontament entre els dos mons explicat en el text. El recitatiu, diu cada paraula de la manera més expressiva possible i, així, en mencionar la “mà del Totpoderós” arriba a l'extrem agut de la tessitura. La segona part implora la misericòrdia de Crist; a l'ària el tenor acompanyat de la flauta travessera desenvolupa una melodia molt àmplia. Un recitatiu, sostingut per tota la corda, dóna pas al coral indicat, que asserena completament l'ambient. Té una durada aproximada que no arriba al quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]