Ich bin vergnügt mit meinem Glücke, BWV 84

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalIch bin vergnügt mit meinem Glücke, BWV 84
Títol originalIch bin vergnügt mit meinem Glücke Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaPicander Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts5 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 84 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena9 febrer 1727 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 62fde156-1143-4a97-a0b6-4bb9552ac3fa IMSLP: Ich_bin_vergnügt_mit_meinem_Glücke,_BWV_84_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002372669 Modifica el valor a Wikidata

Ich bin vergnügt mit meinem Glücke, BWV 84 (Estic satisfet de la meva sort),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al diumenge de Septuagèsima, estrenada a Leipzig el 9 de febrer de 1727.

Origen i context[modifica]

D'autor desconegut, sense descartar que sigui de Picander, en el coral final s'inclou la dotzena estrofa de l'himne Wer weiss, wie nahe mir mein Ende d'Ämile Juliane von Schwarburg-Rudolstadt (1686). El text té present l'evangeli del dia (Mateu 20, 1-16) que narra la paràbola dels treballadors de la vinya, en la que els veremadors es queixen d'haver rebut el mateix sou independentment del temps treballat, la lliçó que se n'extreu queda ben palesa en el títol de la cantata. És una obra d'una gran simplicitat, amb una única veu solista, que recorda les cantates de cambra italianes, de fet la partitura porta el títol cantata, terme que Bach no emprava gaire sovint. El diumenge de septuagèsima era el tercer abans de la quaresma i per a aquest dia es conserven, a més, la cantata BWV 92 i la BWV 144.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, cor, oboè, corda i baix continu. Consta de cinc números.

  1. Ària: Ich bin vergnügt mit meinem Glücke (Estic satisfet de la meva sort)
  2. Recitatiu: Gott ist mir ja nichts schuldig (Déu no em deu res)
  3. Ària: Ich esse mit Freuden mein weniges Brot (Menjo amb alegria el meu trosset de pa)
  4. Recitatiu: Im Schweiße meines Angesichts” (Amb la suor del front)
  5. Coral: Ich leb indes in dir vergnüget (Mentrestant viuré satisfet en Tu)

L'ària inicial té un cert caràcter d'obertura amb un extens “ritornello” de l'oboè recolzat per la corda, és una ària serena que expressa la conformitat amb el destí que narra el text i que vocalitza sobre els "petits dons” (kleine Gaben) rebuts. Un recitatiu secco dona pas a l'altra ària, número 3, protagonitzada per l'oboè, el violí solista i el continu, que desenvolupa una idea de consciència tranquil·la i d'esperit joiós mitjançant un ritme de dansa, d'acord amb el contingut el text “Una consciència tranquil·la, una ànima feliç, un cor agraït”. L'últim recitatiu, amb el suport de la corda evoca greument “l'ocàs de la vida”. Un coral amb el text indicat i la melodia de Wer nur den lieben Gott läst walten, utilitzat sovint per Bach, tanca la cantata que té una durada aproximada de gairebé un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Traducció de Núria Ayats. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ich_bin_vergnügt_mit_meinem_Glücke,_BWV_84&oldid=29950860»