Wir müssen durch viel Trübsal, BWV 146

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalWir müssen durch viel Trübsal, BWV 146
Títol originalWir müssen durch viel Trübsal Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts8 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 146 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 64f82d03-c1d6-4514-ba3a-40459456db9e IMSLP: Wir_müssen_durch_viel_Trübsal,_BWV_146_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356028 Modifica el valor a Wikidata

Wir müssen durch viel Trüsbal, BWV 146 (Cal que passem molt de sofriment),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al tercer diumenge després de Pasqua, estrenada a Leipzig, probablement, el 12 de maig de 1726.

Origen i context[modifica]

No se sap amb certesa la data de composició, però no hi ha dubtes que Bach la compongué a Leipzig; atès que les altres dues cantates conegudes per a aquest diumenge s'estrenaren el 1724 i el 1725, se suposa que la primera data possible fou el 12 de maig de 1726. No pot descartar-se, però, que s'interpretés per primera vegada l'any 1728. D'autor anònim, sense descartar que sigui de Picander, empra un versicle dels Fets dels Apòstols (14, 22), per al primer número vocal; no es precisa quin és el coral que tanca la cantata, i l'elecció depèn dels intèrprets. El text fa al·lusió, en els tres moviments posteriors al cor, a l'evangeli del dia, Joan (16, 16-23), en què Jesús, anuncia la tristesa que vindrà per la seva propera desaparició; en canvi en els tres últims números, del 6 al 8, el text és ple de joia i esperança en la vida futura en el Regne de Déu. Per a aquest tercer diumenge després de Pasqua, conegut com a diumenge Jubilate per ser l'inici de l'introit de la missa llatina, es conserven altres dues cantates, la BWV 12 i la BWV 103.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; flauta travessera, dos oboès, dos oboe da caccia, dos oboès d'amor, orgue concertant, corda i baix continu. Consta de vuit números.

  1. Simfonia
  2. Cor: Wir müssen durch viel Trüsbal (Cal que passem molt de sofriment)
  3. Ària (contralt): Ich will nach dem Himmel zu (Jo vull anar al Cel)
  4. Recitatiu (soprano): Ach! wer doch schon im Himmel wär! (A! tant de bo ja fos al Cel!)
  5. Ària (soprano): Ich säe meine Zähren (Sembraré la meva angoixa)
  6. Recitatiu (tenor): Ich bin bereit (Estic ben dispost)
  7. Ària (duet de tenor i baix): Wie will ich mich freuen, wie will ich mich labe (Com m’alegraré, com em delectaré)
  8. Coral: Denn wer selig dahin fähret (Qui cap allí se’n va feliç)

Els dos primers números procedeixen del Concert per a Clavecí en re menor, BWV 1052, que al seu torn, és una adaptació d'un anterior de violí i corda, perdut. En adaptar-lo a la cantata s'introdueixen els tres oboès i la part de clavecí es confia a l'orgue. El cor del número 2 és, també, una reelaboració del concert, amb la incorporació de les quatre veus. A l'ària de contralt, número 3, la veu amb el continu i un concertant magnífic del violí solista, canta la nostàlgia de l'eternitat en un punt de quasi exaltació mística. En el recitatiu del número 4, el soprano, acompanyat de la corda i el continu, insisteix en les contraposicions entre el món terrenal i el celestial. L'ària següent, és de gran bellesa i, de fet, és el centre de l'obra; el soprano va acompanyat de la flauta travessera amb caràcter concertant, una combinació poc habitual que recorda les sonates de flauta obligada, BWV 1030-1035. El recitatiu de tenor només té la funció de preparar el següent número, el duet de tenor i baix, un passatge quasi profà, on les veus, acompanyades de tota la corda i dos oboès, comencen de manera imitativa i continuen de forma simultània. Com s'ha indicat, no es coneix el coral final interpretat a l'estrena; aquí es proposa la novena estrofa de l'himne Lasset ab von euren Tränen de Gregorius Richter, tal com fan Nikolaus Harnoncourt, John Eliot Gardiner i Helmuth Rilling a les seves versions discogràfiques integrals. Té una durada aproximada d'uns quaranta minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]