Bereitet die Wege, bereitet die Bahn!, BWV 132

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalBereitet die Wege, bereitet die Bahn!, BWV 132
Títol originalBereitet die Wege, bereitet die Bahn Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Lletra deSalomon Franck Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 132 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 038510b7-816d-4326-9f7c-9e11723e71f6 IMSLP: Bereitet_die_Wege,_bereitet_die_Bahn,_BWV_132_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356041 Modifica el valor a Wikidata

Bereitet die Wege, bereitet die Bahn!, BWV 132 (Prepareu el camí, prepareu la calçada!),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al quart diumenge d'Advent, estrenada a Weimar, el 22 de desembre de 1715.

Origen i context[modifica]

El llibret és de Salomo Franck, a la partitura hi falta el coral final, possiblement perquè es copià en un full a part que es perdé, fet que comportaria una cantata sense participació del cor; però el mateix text de Franck proposa la cinquena estrofa de l'himne Herr Christ, der einig Gotes Sohn d'Elisabeth Kreuziger (1524), que el mateix Bach emprà com a coral final de la cantata BWV 164 i que acostuma a cloure l'obra. El text està molt relacionat amb l'evangeli del dia, Joan (1, 19-28), que narra el testimoni que Joan Baptista va donar als sacerdots i levites de Jerusalem, quan li preguntaren Qui ets tu? i contestà amb les paraules del profeta Isaïes (40, 3): Soc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor,[2] paraules amb què comença la cantata. És l'única cantat conservada per a aquest diumenge, cal recordar que a Leipzig no era permesa la música figurada durant el període d'Advent i de Quaresma.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; oboè, corda i baix continu amb fagot. Consta de sis números.

  1. Ària (soprano): Bereitet die Wege, bereitet die Bahn! (Prepareu el camí, prepareu la calçada!)
  2. Recitatiu (tenor): Willst du dich Gottes Kind und Christi Bruder nennen (Si vols ser anomenat Fill de Déu i Germà de Crist)
  3. Ària (baix): Wer bist du? Frage dein Gewissen (Qui ets tu? Pregunta la consciència)
  4. Recitatiu (contralt): Ich will, mein Gott, dir frei heraus bekennen (Desitjo, Déu meu, reconèixer-te lliurement)
  5. Ària (contralt): Christi Glieder, ach bedenket (Fidels de Crist, Ah! Penseu)
  6. Coral: Ertöt uns durch deine Güte (Fes-nos morir per la teva bondat)

L'obra no comença amb un cor com és habitual, sinó que ho fa amb una ària de soprano acompanyada de la corda i de l'oboè que hi té un paper destacat. És un moviment a ritme de siciliana que proclama la pròxima arribada del Messies, on hi sobresurten una vocalització molt llarga sobre Bahn (camí) i les explosions d'alegria sobre Messias komnt an! (el Messies ja ve!). El recitatiu de tenor, número 2, és característic de l'època de Weimar, amb un estil arioso i jugant, sovint, amb imitacions entre la veu i el continu. L'ària de baix, número 3, acompanyat per un violoncel, combinació que Bach no empra pràcticament en cap altra cantata, fa la pregunta Qui ets tu?, presentada com a pregunta de Jesús als creients Un recitatiu de contralt, molt ajustat al text, porta a l'ària següent, també de contralt, breu però plena de virtuosismes, tant de la veu com del violí que l'acompanya. Com s'ha indicat, la cantata s'acostuma a cloure amb el text d'Elisabeth Kreuger, i té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]
  2. Bíblia Catalana Interconfessional, Barcelona, 2011

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]