Wer da gläubet und getauft wird, BWV 37

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióWer da gläubet und getauft wird, BWV 37
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 37
Estrena
Data 18 maig 1724
Més informació
Allmusic mc0002356252
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Wer da gläubet und getauft wird, BWV 37 (Aquell qui cregui i sigui batejat, se salvarà),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de l’Ascensió, estrenada a Leipzig, el 18 de maig de 1724.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

D’autor anònim, probablement un teòleg que escrigué diverses cantates per al temps comprés entre Pasqua i Pentecosta, utilitza el versicle de l’evangeli de Marc (16,18) que dóna títol a l’obra, la cinquena estrofa de Wie schön leuchtet der Morgenstern de Phillip Nicolai (1599) i la quarta de Ich dank wier, lieber Herre de Johann Kolrose (ca. 1535). En tractar-se d’una cantata per a una de les grans festes de la litúrgia, sorprèn el seu dispositiu instrumental molt modest, sobretot si es compara amb les altres cantates conservades per a aquest dia BWV 43, BWV 128 i l’Oratori de l’Ascensió (BWV 11).

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dos oboès d’amor, corda i baix continu. Consta de només sis números.

  1. Cor: Wer da gläubet und getauft wird, der wird selig werden (Aquell qui cregui i sigui batejat, se salvarà)
  2. Ària (tenor): Der Glaube ist das Pfand der Liebe (La Fe és la penyora d'amor)
  3. Coral (duet de soprano i contralt): Herr Gott Vater, mein starker Held (Senyor, Déu Pare, el meu poderós heroi)
  4. Recitatiu (baix): Ihr Sterblichen, verlanget ihr, mit mir (Vosaltres, mortals! Desitgeu veure amb mi)
  5. Ària (baix): Der Glaube schafft der Seele Flügel (La Fe dóna ales a l'Ànima)
  6. Coral: Den Glauben mir verleihe (Concedeix-me la Fe)

El número més important és el cor inicial, amb vint-i-sis compassos d’introducció orquestral que es fusionen amb el cor i presenten tres temes superposats. El primer, que és el tema propi de la cantata, expressa la fermesa de la fe i està exposat per l’oboè d’amor i desenvolupat pel cor; el segon, amb els violins recordant el coral de Luter Dies sind die heilgen zehn Gebot; i el tercer tema a càrrec del continu amb la melodia d’un altre coral Wie schön leuchtet der Morgenstern que se sentirà en el número 3; un cop exposats, els tres temes s’escampen per tot el conjunt instrumental. L’ària de tenor del número 2, s’ha conservat incompleta, sense les parts dels instruments solistes, segurament violins, i se’n toca una versió elaborada modernament. El número 3 és el coral comentat, i sorprèn la seva col·locació al mig de la cantata fet que fa pensar en què, inicialment, estigués dividida en dues parts, a pesar de la seva brevetat, ja que la segona part constaria només d’un recitatiu i una ària, ambdós de baix. Un breu coral, a cappella, amb aire de pregària, clou l’obra. Té una durada d’una mica més d’un quart d’hora.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]