Schauet doch und sehet, ob irgend ein Schmerz sei, BWV 46

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióSchauet doch und sehet, ob irgend ein Schmerz sei, BWV 46
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 46
Estrena
Data 1 agost 1723
Més informació
Allmusic mc0002356366
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Schauet doch und sehet, ob irgend ein Schmerz sei, BWV 46 (Mireu i vegeu si hi ha dolor comparable al meu dolor),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al desè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, l’1 d’agost de 1723.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

D’autor desconegut, possiblement un teòleg o un predicador famós, que podria ser l’autor de la BWV 105, estrenada una setmana abans. Comença amb una cita bíblica Jeremies (1,12) i el coral final conté la novena estrofa de O grosser Gott von Macht de Johann Matthäus Mayfart (1633). El text està lligat a l’evangeli del dia Lluc (19, 41-48), que anuncia la destrucció de Jerusalem i explica l’expulsió dels mercaders del Temple. En els quatre primers números se senten temes que parlen del dolor, la còlera, els torrents de llàgrimes, l’aniquilació, etc.; en canvi, en els dos últims, l’ambient canvia i es passa a alliçonar els oients exhortant-los a la conversió i a l’esperança en el perdó. Correspon al primer any d’estada de Bach a Leipzig, i per a aquest diumenge es conserven, també, la BWV 101 i la BWV 102.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; trompeta de vares, dues flautes de bec, dos oboe da caccia, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Schauet doch und sehet, ob irgend ein Schmerz sei (Mireu i vegeu si hi ha dolor comparable al meu dolor)
  2. Recitatiu (tenor): So klage du, zerstörte Gottesstadt (Lamenta't, destruïda Ciutat de Déu )
  3. Ària (baix): Dein Wetter zog sich auf von weiten (De ben lluny s'entreveu la teva tempesta)
  4. Recitatiu (contralt): Doch bildet euch, o Sünder, ja nicht ein (Però certament no us penseu, pecadors)
  5. Ària (contralt): Doch Jesus will auch bei der Strafe (Però Jesús vol també en el càstig)
  6. Coral: O grosser Gott von Treu (Oh, gran Déu de fidelitat)

El cor inicial destaca per la seva durada, un 40% del temps total; té una disposició de motet, i aporta una idea de gran plasticitat i potència expressiva quan canta el versicle de les lamentacions de Jeremies "Mireu i vegeu si hi ha dolor comparable al meu dolor", tema seguit per una fuga plena d’angoixa a cinc veus, on la cinquena veu la fan el parell de flautes. Sembla que la primera versió no incloïa la trompeta ni els oboès, que foren introduïts en una reposició posterior. El tenor agafa, amplia i desenvolupa, en el seu recitatiu, els ecos adolorits del cor. L’ària de baix, número 3, és tempestuosa, una de les visons més espantoses que es poden donar del judici, amb l’aspra sonoritat de la trompeta, que dóna veu al Déu més venjatiu. En canvi, l’ària de contralt, número 5, és plàcida amb les flautes i els oboès, i sorprenentment sense continu, dóna una visió de Jesús com el Bon Pastor dels benaventurats. El coral final, rememora el primer temps fet que dóna a la cantata una gran unitat. Té una durada aproximada d’uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]