Wo soll ich fliehen hin, BWV 5

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióWo soll ich fliehen hin, BWV 5
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 5
Estrena
Data 15 octubre 1724
Més informació
Allmusic mc0002356198
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Wo soll ich fliehen hin, BWV 5 (On podré fugir),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach, estrenada a Leipzig el 15 d'octubre de 1724 i destinada al dinovè diumenge després de la Trinitat.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Cronològicament és la segona per a aquest diumenge, flanquejada per la BWV 48 i la BWV 56, estrenades els anys 1723 i 1726, respectivament. Forma part del segon cicle de les cantates corals, que s'inicia amb la BWV 20. El text és d'autor desconegut, i aprofita un himne de l'any 1630 de Johann Heerman – considerat un dels autors més destacat d'aquest tipus d'obres – que dóna nom a la cantata. Les estrofes 1 i 11 de l'himne s'empren en el primer i darrer número de la cantata, mentre que en els cinc restants es fa una glossa de les altres estrofes. El text tracta del pecat i la seva redempció per la sang de Jesús, d'acord amb l'evangeli del dia (Mateu 9,2) sobre l'episodi del paralític, a qui Jesús curà amb les paraules els teus pecats et són perdonats.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa ''de tirarsi'', dos oboès, corda i baix continu. Consta de 7 moviments:

  1. Cor: Wo soll ich fliehen hin (On podré fugir)
  2. Recitatiu (baix): Der Sünden Wust hat mich nicht nur befleckt (Els meus pecats no només m'han corromput)
  3. Ària (tenor): Ergieße dich reichlich, du göttliche Quelle (Brolla amb abundància, font divina)
  4. Recitatiu (contralt): Mein treuer Heiland tröstet mich (El meu fidel Salvador em consola)
  5. Ària (baix): Verstumme, Höllenheer (Calla, exèrcit infernal)
  6. Recitatiu (soprano): Ich bin ja nur das kleinste Teil der Welt (Només sóc una ínfima part de món)
  7. Coral: Führ auch mein Herz und Sinn (Dirigeix-me el cor i l'ànima)

La cantata s'inicia amb divuit compassos orquestrals, quasi un moviment instrumental independent, encara que presenti un material procedent del coral; les veus de soprano reforçades per la trompa de tirarsi – instrument poc freqüent que apareix de tant en tant a les cantates de Bach – entona la melodia Auf meinen liebe Gott. Sentiments oposats caracteritzen les dues àries; la primera, el número 3, il·lustra la “font divina”, mentre que la segona, el número 5, el baix, amb un ritme apassionat i vigorós, increpa el poder infernal i il·lustra “calla”. El recitatiu número 4 és l'autèntic eix de la cantata, sobre un recitat del contralt, que canta paraules de consol, se superposa l'oboè serè i confiat. Un recitatiu senzill de soprano, motiva el cant del coral final que clou la cantata amb sobrietat. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.


Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]