O ewiges Feuer, o Ursprung der Liebe, BWV 34

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióO ewiges Feuer, o Ursprung der Liebe, BWV 34
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 34
Més informació
Allmusic mc0002356055
IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

O ewiges Feuer, o Ursprung der Liebe, BWV 34 (Oh, Foc Etern, Oh, Príncep de l’Amor),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al diumenge de Pentecosta, estrenada a Leipzig, probablement, l'any 1746 o 1747.

Origen i context[modifica]

És una paròdia d'una cantata profana, en concret d'una nupcial –probablement per a les noces d'un pastor protestant – de l'any 1726 amb el mateix títol (BWV 34a); només la música dels recitatius és original. La Pentecosta, amb el Nadal i la Pasqua, són les tres grans festes de la litúrgia cristiana que se celebraven durant tres dies, cadascun d'ells amb la seva cantata; per a aquest diumenge o primer dia de Pentecosta es conserven, a més d'aquesta, les BWV 59, BWV 74 i la BWV 172.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; tres trompetes, timbals, dues flautes travesseres, dos oboès, corda i baix continu. Consta de cinc números, amb una sola ària i sense coral

  1. Cor: O ewiges Feuer, o Ursprung der Liebe (Oh, Foc Etern, Oh, Príncep de l'Amor)
  2. Recitatiu (tenor): Herr, unsre Herzen halten dir (Els nostres cors creuen, Senyor)
  3. Ària (contralt): Wohl euch, ihr auserwählten Seelen (Benaurades les Ànimes escollides)
  4. Recitatiu (baix): Erwählt sich Gott die heilgen Hütten (Si Déu escull les sagrades llars)
  5. Cor: Friede über Israel (Pau sobre Israel)

El cor inicial, llarg i brillant, s'avé a la narració del llibre dels Fets dels apòstols referent a l'aparició de les llengües de foc sobre els deixebles, i presenta un contrast molt fort entre la idea de Ewiges (eternitat) i la de Feuer (foc). El recitatiu de tenor, número 2, fa al·lusió a l'evangeli (Joan 14,23); segueix l'única ària de contralt, amb una instrumentació delicada de les flautes i els violins amb sordina, que canta un text relacionat amb el Bon Pastor (Benaurades les ànimes escollides, que Déu ha convertit en sa llar). El recitatiu de baix dóna pas al cor final, que reprèn l'orquestració brillant de l'obertura, una acció de gràcies que acaba amb la melodia de Friede über Israel (Pau sobre Israel). Té una durada d'uns 20 minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]