Ach Gott, wie manches Herzeleid, BWV 3

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióAch Gott, wie manches Herzeleid, BWV 3
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Idioma alemany
Moviment música barroca
Catalogació BWV 3
Estrena
Estrena 14 gener 1725
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002356197
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Ach Gott, wie manches Herzeleid, BWV 3 (Ah, Senyor, quanta angoixa suporto ara!),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach, estrenada el 14 de gener de 1725 a Leipzig, destinada al segon diumenge després de l'Epifania.

Origen i context[modifica]

Pertany al segon cicle de cantates, denominades “cantates corals”; les altres dues conservades per aquest diumenge són la BWV 13 i la BWV 155. D'autor desconegut, està basada en un himne de Martin Moller (1587), que és una traducció lliure de l'himne llatí Jesu dulcis memoria, atribuït a Sant Bernat (1090-1153). L'evangeli del dia, relata el miracle de Jesús de la Conversió de l'aigua en vi en unes noces a Canà (Joan 2, 1-11), encara que la cantata no hi té un vincle gaire intens; es troba més propera a l'Epístola, que exhortava a ser pacient davant de l'adversitat.

Anàlisi[modifica]

Escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa, trombó, dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de sis moviments:

  1. Cor : Ach Gott, wie manches Herzeleid (Ah, Senyor, quanta angoixa suporto ara!)
  2. Cor i Recitatiu (solistes): Wie schwerlich lässt sich Fleisch und Blut (Penosament la carn i la sang)
  3. Ària (baix): Empfind ich Höllenangst und Pein (Encara que pateixi turments i angoixes infernals)
  4. Recitatiu (tenor): Es mag mir Leib und Geist verschmachten (El meu cos i esperit poden sucumbir)
  5. Ària (duet de soprano i contralt): Wenn Sorgen auf mich dringen (Quan les preocupacions m'angoixin voldré)
  6. Coral: Erhalt mein Herz im Glauben rein (Conserva el meu cor dins la puresa de la Fe).

El cor inicial està basat en la melodia del coral O Jesu Christ, meins Lebens Licht i no està assignada, com passa sovint, al soprano sinó al baix reforçat pel trombó. En el segon número, el cor canta, frase a frase, el coral, mentre que els quatre solistes ho van comentant en els corresponents recitatius. La primera ària del baix té un acompanyament en ostinato del baix continu, i la segona, que de fet és un duet de soprano i contralt, va acompanyada pels oboès i els violins. Com és habitual el coral, en la seva forma polifònica més senzilla, tanca la cantata. Té una durada aproximada d'uns vint-i-cinc minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]

Informació detallada sobre aquesta cantata a: