Ich bin ein guter Hirt, BWV 85

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalIch bin ein guter Hirt, BWV 85
Títol originalIch bin ein guter Hirt Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 85 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena15 abril 1725 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 55aff653-04cf-413f-87da-7ad449971979 IMSLP: Ich_bin_ein_guter_Hirt,_BWV_85_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356321 Modifica el valor a Wikidata

Ich bin ein guter Hirt, BWV 85 (Estic satisfet de la meva sort),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al segon diumenge després de Pasqua, estrenada a Leipzig el 15 d'abril de 1725.

Origen i context[modifica]

Aquest diumenge segon després de Pasqua es coneix també, en la litúrgia luterana, com a Misercordias Domini les primeres paraules de l'Introit de la missa del dia. D'autor anònim, en el primer número s'empra un versicle de l'evangeli de (Joan 10, 12), en el número 3 la primera estrofa de l'himne Der Herr ist mein getreuer Hirt de Cornelius Becker (1598) i una paràfrasi de la quarta estrofa de Ist Gott mein Schild und Helfersmann d'Ernst Christoph Homburg (1658), en el coral final. L'evangeli del dia (Joan 10, 12-16) conté la paràbola del pastor en què Jesús es presenta com a tal: Jo sóc el bon pastor que cuida i dona vida als creients. Per a aquest diumenge es conserven dues altres cantates, la BWV 104 i la BWV 112.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dos oboès, violoncel piccolo, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Ària (baix): Ich bin ein guter Hirt (Estic satisfet de la meva sort)
  2. Ària (contralt): Jesus ist ein guter Hirt (Jesús és un bon pastor)
  3. Coral: Der Herr ist mein getreuer Hirt” (El Senyor és mon pastor fidel)
  4. Recitatiu (tenor): Wenn die Mietlinge schlafen” (Quan dormen els rabadans)
  5. Ària (tenor): Seht, was die Liebe tut (Mireu, que gran és l'amor)
  6. Coral: Ist Gott mein Schutz und treuer Hirt (Déu és el meu recer i pastor fidel)

L'ària inicial té un cert caràcter d'obertura amb un extens ritornello de l'oboè recolzat per la corda, és una ària serena que expressa la conformitat amb el destí que narra el text i que vocalitza sobre els “petits dons” (kleine Gaben) rebuts. Un recitatiu secco dona pas a l'altra ària, número 3, protagonitzada per l'oboè, el violí solista i el continu, que desenvolupa una idea de consciència tranquil·la i d'esperit joiós mitjançant un ritme de dansa, d'acord amb el contingut el text: “Una consciència tranquil·la, una ànima feliç, un cor agraït”. L'últim recitatiu, amb el suport de la corda evoca greument “l'ocàs de la vida”. Un coral amb el text indicat i la melodia de Wer nur den lieben Gott läst walten, utilitzat sovint per Bach, tanca la cantata que té una durada aproximada de gairebé un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]