Erhöhtes Fleisch und Blut, BWV 173

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióErhöhtes Fleisch und Blut, BWV 173
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Idioma alemany
Moviment música barroca
Catalogació BWV 173
IMSLP: Erhöhtes_Fleisch_und_Blut,_BWV_173_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002368956
Modifica les dades a Wikidata

Erhötes Fleisch und Blut, BWV 173 (Excelsa carn i sang),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dilluns de Pentecosta, estrenada a Leipzig el 29 de maig de 1724.

Origen i context[modifica]

És una paròdia d'una cantata profana composta a Köthen per a l'aniversari del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen (BWV 173a), probablement l'any 1717. El calvinisme de la cort no permetia que s'interpretessin cantates a l'església i només hi permetia en dates solemnes com l'aniversari del príncep o el dia d'Any nou. L'obra profana original constava de vuit números i la religiosa n'omet les àries del sisè i setè moviments. L'autor del text anònim parodia molt el text profà, no tan sols les àries i el cor final sinó també, cosa més rara, els dos recitatius; d'un text d'homenatge al príncep es passa a una poesia que té com a tema principal, agrair a Déu tot el que ha fet per a la humanitat. Per a aquest dilluns de Pentecosta s'han conservat dues altres cantates, la BWV 68 i la BWV 174.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dues flautes travesseres, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Recitatiu (tenor): Erhötes Fleisch und Blut (Excelsa carn i sang)
  2. Ària (tenor): Ein geheiligtes Gemüte (Una ànima beneïda)
  3. Ària (contralt): Gott will, o ihr Menschenkinder (Oh, criatura humana!)
  4. Ària (duet de baix i soprano): So hat Gott die Welt geliebt (Tant ha estimat Déu el món,)
  5. Recitatiu (duet de soprano i tenor): Unendlichster, den man doch Vater nennt (O, Déu infinit i gran, a qui fins diem Pare)
  6. Cor: Rühre, Höchster, unsern Geist (Déu Suprem, ablaneix-nos l'ànima)

El recitatiu inicial sembla que és el de la versió profana encomanat, però, al tenor en lloc del soprano. L'ària del número 2 per a tenor, té un aire de dansa i està estructurada en dues seccions emmarcades per un ritornello, la segona acaba amb una vocalització sobre ausbreiten (proclamar); el següent número és una ària de contralt en què la veu arrenca directament. Els moviments 4 i 5 són especialment interessants, el primer és un duet de baix i soprano, amb caràcter de minuet, que no és pròpiament un duo amb línies paral·leles, sinó més aviat un duo d'amor propi de l'òpera italiana, i el següent és un recitatiu en arioso a duo de soprano i tenor. La cantata no acaba amb el coral habitual, sinó que, rememorant la versió profana original, ho fa amb un cor amb aire de polonesa; té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]