Wär Gott nicht mit uns diese Zeit, BWV 14

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióWär Gott nicht mit uns diese Zeit, BWV 14
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV Modifica el valor a Wikidata 14 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena30 gener 1735 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Wär_Gott_nicht_mit_uns_diese_Zeit,_BWV_14_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356087 Modifica els identificadors a Wikidata

Wär Gott nicht mit uns diese Zeit, BWV 14 (Si Déu no hagués estat amb nosaltres),[1] és una cantata per al quart diumenge després de l'Epifania, estrenada a Leipzig el 30 de gener de 1735 i és, probablement, l'última que Bach escrigué.

Origen i context[modifica]

D'autor desconegut, Bach aprofita per als números extrems la primera i la tercera estrofa de l'himne homònim de Luter de 1524, que és una traducció lliure del salm 124; té una relació evident amb l'evangeli del dia (Mateu 8, 23-27) que narra com Jesús calmà la tempesta que el sorprengué amb els deixebles al llac de Genesaret i explica que només la protecció de Déu ens pot salvar del desastre. Tan sols es conserva una altra cantata per a aquest diumenge, la BWV 81 de l'any 1724.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, tenor, baix i cor; trompa, dos oboès, corda i baix continu. Consta de cinc números, amb un únic recitatiu al mig.

  1. Cor: “Wär Gott nicht mit uns diese Zeit” (Si Déu no hagués estat amb nosaltres)
  2. Ària (soprano): “Unsre Stärke heißt zu schwach” (Les nostres forces són febles)
  3. Recitatiu (tenor): “Ja, hätt es Gott nur zugegeben” (Si Déu ho hagués realment volgut)
  4. Ària (baix): “Gott, bei deinem starken Schützen” (Déu, amb la vostra protecció potent)
  5. Coral: “Gott Lob und Dank, der nicht zugab” (Lloances i gràcies al Senyor)

El cor inicial és una pàgina extraordinària amb un gran refinament tècnic, un motet concertant a quatre veus amb una cinquena, entonada com a cantus firmus a càrrec de la trompa i els oboès. L'ària per a soprano, el número 2, té tres seccions però la tercera no és la repetició habitual, a capo, sinó que és un resum escrit detalladament per Bach. El recitatiu de tenor al·ludeix a les imatges del text, sobre el fort onatge i la tempestat, que es troben també en l'ària del baix. El coral final, entona a cappella la melodia de l'himne luterà. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Rosa Fàbregas. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]