Tue Rechnung! Donnerwort, BWV 168

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióTue Rechnung! Donnerwort, BWV 168
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 168
Més informació
Allmusic mc0002356112
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Tue Rechnung! Donnerwort, BWV 168 (Passa comptes, paraula retronat!),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al novè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 29 de juliol de 1725.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

El llibret és de Salomo Franck, secretari major i poeta oficial de Weimar, la seva ciutat natal, aparegut en el Evangelisches Andachts-Opfer de l'any 1715, i en el coral final empra la vuitena estrofa de l'himne Herr Jesu Christ, dü höchstes de Bartholomaüs Ringwaldt (1588). Molt probablement la versió actual d'aquesta cantata estrenada a Leipzig és basada en una d'anterior de l'època de Weimar, ja que conté moltes analogies ––nombre i seqüència dels moviments, el cor només participa en l’últim número i tampoc no conté cap citació bíblica – amb la BWV 164. El llibret al·ludeix a l'evangeli del dia Lluc (16, 1-9), que narra la Paràbola de l'administrador astut, en què un administrador que malversava els béns del seu senyor, en ser descobert perdonà als deutors per tal que l'ajudessin quan el seu amo el fes fora de la feina; el Senyor lloà la seva actitud perquè havia actuat amb astúcia, dient: "Guanyeu-os amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quant to s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes".[2] El passatge es pren com a exemple del menyspreu al diner i a la riquesa material, al déu Mammon, citat en els números 4 i 5 del text. Per a aquest diumenge es conserven, a més, les cantates BWV 94 i la BWV 105.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Ària (baix): Tue Rechnung! Donnerwort (Passa comptes, paraula retronat!)
  2. Recitatiu (tenor): Es ist nur fremdes Gut (Només són que béns impropis)
  3. Ària (tenor): Kapital und Interessen (El capital, fins i tot l'interès)
  4. Recitatiu (baix): Jedoch, erschrocknes Herz, leb und verzage nicht! (Emperò, cor commòs, viu i no et desanimis!)
  5. Ària (duet de soprano i contralt): Herz, zerreiß des Mammons Kette (Les cadenes del diner desfés-me, O cor!)
  6. Coral: Stärk mich mit deinem Freudengeist (Que em reforci el teu esperit joiós )

El primer número és una ària de baix molt expressiva i amb unes imatges sonores d'acord amb el text que parla de trons que destrossen les roques i congelen la sang. Segueix un recitatiu de tenor acompanyat pels dos oboès, situació poc freqüent en les cantates de Bach, que es converteix en arioso a partir de Ihr Berge fallt! (muntanyes enfonseu-vos!). El número 3 és una ària, també de tenor, en què els dos oboès toquen a l'uníson, dividida en dues parts de tres versos cadascuna, separades per un ritornello. El recitatiu de baix, número 4, no té gaire aspectes a destacar, a no ser l'ascens al punt més alt de la tessitura sobre Himmemlshütten (estança celestial). El número 5 és un duet per a soprano i contralt només amb el continu, sense cap altre acompanyament instrumental, en la que es destaquen, mitjançant diferents formes musicals retòriques, els mots Kette (cadena), Sterbebette (jaç de la mort) i ewig bleiben (per sempre). El coral final amb el text indicat, dóna gràcies al Senyor i al seu sacrifici, clou la cantata que té una durada aproximada d'una mica més d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]
  2. Bíblia Interconfessional Catalana, Barcelona, 2011

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]