Erfreute Zeit im neuen Bunde, BWV 83

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióErfreute Zeit im neuen Bunde, BWV 83
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llibretista anònim
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 83
Estrena
Data 2 febrer 1724
Escenari Leipzig
Més informació
Allmusic mc0002356254
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Erfreute Zeit in neunen Bunde, BWV 83 (Temps joiós de la nova Aliança),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a la festa de la Purificació de Maria, estrenada a Leipzig el 2 de febrer de 1724.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

D'autor anònim, empra versicles del càntic Nunc dimitis de l'evangeli del dia (Lluc 2, 29-31) en el recitatiu del número 2, i la quarta estrofa de l'himne de Luter, Mit Fried und Freud ich fahr dahin de l'any 1524. Igual que la cantata anterior en el catàleg BWV 82, destinada també a la Festa de la Candelera, el tema principal és la contemplació de la mort; pertany al cicle de cantates corals de 1724/25, i el dia de la seva estrena fou interpretada al matí a l'església de Sant Nicolau i al vespre a la de Sant Tomàs. Per a aquesta festivitat de la Candelera es conserven la BWV 82, la BWV 125 i la BWV 200 , si bé les BWV 157, BWV 158 i la BWV 161, s'interpretaren, ocasionalment, aquest dia.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; dos trompes, dos oboès, corda i baix continu. Consta de cinc números.

  1. Ària (contralt): Erfreute Zeit in neunen Bunde ((Temps joiós de la nova Aliança)
  2. Ària i recitatiu (baix): Herr, nun lässest du deinen Diener in Friede fahren (Ara, Senyor, deixeu anar vostre servent en pau)
  3. Ària (tenor): Eile, Herz, voll Freudigkeit (Corre, cor, sadolla’t de joia)
  4. Recitatiu (contralt): Ja, merkt dein Glaube noch viel Finsternis” (Sí, tot i que la teva fe encara copsa molt de foscor,)
  5. Coral: Es ist das Heil und selig Licht (Aquesta és la benaurada llum salvadora)

L'ària de contralt inicial està plenament articulada amb el text i comença, per tant, amb un tema ple de joia interpretat per tota l'orquestra, després la veu, exposa l'oposició entre les paraules Erfreute Zeit (Temps joiosos) i letzen Stunden (al darrer moment), les primeres vocalitzades clarament i les segones molt més lentes. En el segon número es troben el baix, les cordes a l'uníson i el continu amb el text del càntic ben conegut de Simeó: Herr, nun lässest du deinen Diener in Friede fahren, wie du gesaget hast (Ara, Senyor, deixeu anar vostre servent en pau, segons la vostra paraula). La veu arrenca sobre la corda que entona un salm que fa de cantus firmus entre les cordes i el continu que funcionen com un cànon. El número 3 és una ària de tenor amb el violí solista el qual – al voltant de Eile, Herz, voll Freudigkeit, Vor den Gnadenstuhl zu treten (Corre, cor, sadolla’t de joia,Ves i entra al Tron del perdó!) – toca un seguit de tresets mentre que la veu fa unes vocalitzacions intenses i repetides. El recitatiu de contralt, que de fet és l'únic de la cantata, porta al coral final amb el text i música del mateix Luter indicat. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]