Nach dir, Herr, verlanget mich, BWV 150

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióNach dir, Herr, verlanget mich, BWV 150
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 150
Més informació
Allmusic mc0002391331
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Nach dir, Herr, verlanget mich, BWV 150 (Vers Tu, Senyor, m’elevo),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach, sense cap destinació específica, estrenada a Weimar entre els anys 1708 i 1709.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

D'autor anònim, empra versicles del Salm 25, els dos primers per al segon número, el cinquè per al número 4 i el quinzè per al número 6. El tema literari de la cantata al·ludeix al del salm que li dóna títol, la imploració de la misericòrdia divina per aquells que segueixen la llei de Déu. Aquesta cantata ens ha arribat per vies secundàries i s'ha dubtat de l'autoria de Bach; avui s'accepta que fou composta a Weimar i estrenada, probablement, el 19 d'abril de 1708, el tercer diumenge abans de Pasqua conegut com a Diumenge Jubilate. Podria tractar-se de la cantata coneguda més antiga de Bach.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; fagot, dos violinsi baix continu. Consta de set números, de les quatre veus només el soprano fa de solista, les tres altres canten el tercet del número 5.

  1. Simfonia
  2. Cor: Nach dir, Herr, verlanget mich (Vers Tu, Senyor, m’elevo)
  3. Ària (soprano): Doch bin und bleibe ich vergnügt (Però sóc i seré content)
  4. Cor: Leite mich in deiner Wahrheit und lehre mich (Condueix-me en la Veritat)
  5. Ària (tercet de contralt, tenor i baix): Zedern müssen von den Winden (Els Cedres reben sovint)
  6. Cor: “Meine Augen sehen stets zu dem Herrn” (Els meus ulls miren sempre al Senyor)
  7. Cor: Meine Tage in dem Leide (Els meus dies de patiment)


L'obra comença amb una simfonia, fet típic en les primeres cantates de Bach, un breu preludi instrumental que exposa els temes del següent moviment, el primer dels quatre cors de la cantata, que és un motet on hi alternen blocs imitatius amb altres d'homòfons. El número 3 és, de fet, l'única ària pròpiament dita de la cantata, molt breu, a càrrec del soprano amb el violins a l'uníson i el continu. El número 4, el segon cor, és també un motet, introdueix un seguit de passatges corals articulats en unitats petites; en la part final es proclama la fe en un Déu auxiliador, mitjançant una nota repetida amb tot el text täglich harre ich dein (al qual espero cada dia), que passa per tos les veus del soprano al baix. El número 5 és un tercet de contralt, tenor i baix, amb una melodia plena de reminiscències de coral. A continuació apareix el tercer cor, que torna a ser un motet, amb connotacions de preludi i fuga. La cantata es clou amb un altre cor esplèndid, un xacona impressionant amb un tema basat en un passatge de Corelli. El tema fou aprofitat per Brahms com a base de l'últim moviment de la seva quarta simfonia. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]