Lobe den Herrn, meine Seele, BWV 69a

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióLobe den Herrn, meine Seele, BWV 69a
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach
CompositorJohann Sebastian Bach
Idiomaalemany
Movimentmúsica barroca
CatalogacióBWV 69a
Estrena
Estrena15 agost 1723
Allmusic: mc0002356199
Modifica les dades a Wikidata

Lobe den Herrn, meine Seele, BWV 69a (Beneeix ànima meva el Senyor),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dotzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, el 15 d'agost de 1723.

Origen i context[modifica]

Igual que la cantata homònima BWV 69, és d'autor desconegut. Al número 1, es canta, també, el segon versicle del salm 103 i clou amb un coral que conté la sisena estrofa de l'himne Was Gott tit, da ist wohlgetan de Samuel Rodigast (1674). El cor inicial i les àries número 3 i 5, es mantenen en les dues versions. El nucli del text fa referència a l'evangeli del dia Marc (7, 31-37), que explica la curació d'un sordmut per Jesús en dir el mot arameu éfeta (obre’t), que era l'idioma general de Palestina en temps de Jesús, a què al·ludeix el text del recitatiu de contralt, número 4. Per a aquest diumenge es conserven, la BWV 35 i la BWV 137.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; tres trompetes, timbal, flauta de bec tres oboès, oboè d'amor, oboe da caccia, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Lobe den Herrn, meine Seele (Beneeix ànima meva el Senyor)
  2. Recitatiu (soprano): Ach, dass ich tausend Zungen hätte! (Ah, si posseís mil Llengües!)
  3. Ària (tenor): Meine Seele (Ànima meva)
  4. Recitatiu (contralt): Gedenk ich nur zurück (Si pogués recordar)
  5. Ària (baix): Mein Erlöser und Erhalter (Salvador i protector meu)
  6. Coral: Was Gott tut, das ist wohlgetan (Allò que Déu disposa, ben fet està )

El número inicial és un dels gran cors de Bach, interessant per la simetria que presenta en cinc seccions, al voltant d'una doble fuga, amb una simfonia instrumental i un motet. El recitatiu del soprano, número 2, amb un text diferent de l'altra versió, dóna pas a l'ària de tenor, plena de serenitat i de felicitat íntima, on la veu va acompanyada de la flauta de bec, l'oboè da caccia i el continu. En el recitatiu del número 4, de contralt en aquesta versió, s'ha de destacar l'èmfasi que es posa a l'últim vers so wird mein Mund voll Dankens sein (per omplir-me la boca d'agraïments); segueix l'ària de baix amb oboè d'amor, corda i continu amb fagot. En el coral final amb el text indicat, és el mateix de la BWV 12. Té una durada aproximada d'uns vint-i-cinc minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera i de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]