Herr, wie du willt, so schicks mit mir, BWV 73

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióHerr, wie du willt, so schicks mit mir, BWV 73
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 73
Estrena
Data 23 gener 1724
Més informació
Allmusic mc0002372919
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Herr, wie du willt, so schicks mit mir, BWV 73 (Senyor, fes de mi, el que en vulguis),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al tercer diumenge després de Reis, estrenada a Leipzig, el 23 de gener de 1724.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

D'autor desconegut, empra la primera estrofa de l'himne de Kaspar Bienemann (1582) que dóna nom a la cantata i l'acaba amb l'última estrofa de Von Gott will ich nicht lassen de Ludwig Helmbold (1563). Aborda un tema, molt proper a Bach, la debilitat de l'home davant la voluntat divina que ha decidit que és mortal. Al·ludeix a l'evangeli del dia, (Mateu 8, 1-3), que narra la curació d'un leprós després del Sermó de la muntanya, el qual s'acostà a Jesús i li digué “Senyor, si vols, em pots purificar”, reflectit en el títol de la cantata. Aquestes paraules són portades a les últimes conseqüències, fins i tot l'acceptació plaent de la mort, com entrada a la vida eterna, tot dins d'un concepte luterà de la vida. Es va interpretar en l'església de Sant Nicolau, a la missa major, i forma part del primer cicle de cantates, escrites el primer any d'estada de Bach a Leipzig que fou un dels prolífics pel que fa a la música religiosa. Per a aquest diumenge es conserven, a més, l'anterior BWV 72, la BWV 111 i la BWV 156.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, tenor, baix i cor; trompa o orgue, dos oboès, corda i baix continu. Consta de cinc números.

  1. Cor: Herr, wie du willt, so schicks mit mir (Senyor, fes de mi, el que en vulguis )
  2. Ària (tenor): Ach senke doch den Geist der Freuden (Ah, fes entrar al meu cor)
  3. Recitatiu (baix): Ach, unser Wille bleibt verkehrt (Ah! la nostra voluntat com s’erra)
  4. Ària (baix): Herr, so du willt (Senyor, si és el teu voler )
  5. Coral: Das ist des Vaters Wille (Aquesta és la voluntat del Pare )

El cor inicial és una fantasia sobre un melodia d'un coral del cançoner de Wittenberg de Luter (1529), desenvolupada en quatre seccions, entre les que s'intercalen recitatius dels solistes, tenor, baix i soprano. La trompa de la versió inicial fou substituïda per l'orgue en interpretacions posteriors. L'ària de tenor, número 2, acompanyat de l'oboè i el continu, aporta un moment de relaxació a l'ambient un pel angoixat que busca l'alliberament, amb vocalitzacions sobre els mots freuden (alegria) i zaghaft (trasbalsen). L'únic recitatiu, de baix, agafa de nou el discurs entre el temor i l'esperança i dóna pas a l'ària, també de baix, amb el tema Herr, so du willt (Senyor, si és el teu voler), que repeteix tres cops més, i amb unes onomatopeies del toc mortuori de les campanes. Acaba la cantata amb el text indicat. Té una durada aproximada d'uns setze minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]