Liebster Jesu, mein Verlangen, BWV 32

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióLiebster Jesu, mein Verlangen, BWV 32
Títol original Liebster Jesu, mein Verlangen
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Lletra Georg Christian Lehms
Llengua original alemany
Gènere Cantata
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 32
Estrena
Data 13 gener 1726
Més informació
Allmusic mc0002356306
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Liebster Jesu, mein Verlangen, BWV 32(Estimat Jesús, desig meu),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al primer diumenge després del dia de Reis, estrenada a Leipzig el 13 de gener de 1726.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Pertany al tercer cicle de cantates compostes a Leipzig i el llibret és de Georg Christian Lehms (1684-1717), bibliotecari i poeta de la cort de Darmstadt. És, de fet, un diàleg entre l'ànima creient i Jesús, cantats com és habitual pel soprano i el baix, respectivament, que vol simbolitzar que l'allunyament de Déu i el consol en Déu, són els estats fonamentals de la vida humana. Segueix l'evangeli del dia Lluc(2, 40-52), que narra l'episodi de Jesús nen en el Temple discutint amb els doctors de la Llei. El llibretista no havia previst el coral final i Bach hi afegí la dotzena estrofa de l'himne Weg, mein Herz, mit den Gedanken de Paul Gerhardt (1647). Probablement Bach aprofità materials d'una cantata profana composta a Köthen. Les altres dues cantates conservades per a aquest diumenge són la BWV 124 i la BWV 154.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, baix i cor; oboè, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Ària (soprano): Liebster Jesu, mein Verlangen (Estimat Jesús, desig meu)
  2. Recitatiu (baix): Was ists, dass du mich gesuchet? (Per què em busques?)
  3. Ària (baix): Hier, in meines Vaters Stätte (Aquí, a la Llar de mon Pare)
  4. Recitatiu (duet de soprano i baix): Ach! heiliger und großer Gott (Ah, Sant i Gran Déu!)
  5. Ària (duet de soprano i baix): Nun verschwinden alle Plagen (Ja se'n van tots els dolors)
  6. Coral: Mein Gott, öffne mir die Pforten (Déu meu, obre'm les portes)

L'ària de soprano que obre l'obra, té un cert aire d'obertura, l'oboè desenvolupa un diàleg intens amb la veu, sobre el fons harmònic dels violins i la viola; dues idees, umfange mich (abraça'm) i erfreue mich (fes-me content) trenquen el discurs melòdic amb uns melismes. El recitatiu de baix, número 2, és pràcticament la resposta que, segons l'evangeli, dóna Jesús als seus pares, quan el troben en el temple. El diàleg místic entre l'anima i Jesús, comença en el recitatiu número 4, sostingut per la corda i el continu, i porta a l'ària que amb la incorporació de l'oboè arrodoneix la sensació de joia i exaltació. El coral que clou la cantata és obra del mateix Bach, i ressalta l'ambient d'alegria amb la melodia de Freu dich sehr, o meine Seele que es troba, també, en altres cantates. Té una durada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]