Nun ist das Heil und die Kraft, BWV 50

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióNun ist das Heil und die Kraft, BWV 50
Títol originalNun ist das Heil und die Kraft Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Gènerecantata Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV Modifica el valor a Wikidata 50 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Nun_ist_das_Heil_und_die_Kraft,_BWV_50_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356099 Modifica els identificadors a Wikidata

Nun ist das Heil und die Kraft, BWV 50 (Ara s’ha esdevingut la Salvació),[1] és un fragment d’una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a la festivitat de Sant Miquel, estrenada a Leipzig, probablement el 1723.

Origen i context[modifica]

Obra controvertida, molt probablement es tracta del cor inicial d'una cantata perduda; altres opinions s'inclinen per suposar que és una versió reelaborada d'una obra anterior de Bach, o bé que ni és de Bach. Està clar que l'obra era per al dia de Sant Miquel, ja que el text està basat en Apocalipsi (12,10) que es llegia en l'epístola d'aquesta festivitat. Per al dia de Sant Miquel es conserven, a més, les cantates BWV 19, BWV 130 i la BWV 149.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a doble cor a quatre veus; tres oboès, tres trompetes, timbals, corda i baix continu.

  1. Cor: Nun ist das Heil und die Kraft (Ara s’ha esdevingut la Salvació)

La composició consta d'un sol moviment, una fuga complexa i poderosa, que comença amb una secció declamatòria, seguida d'un joc concertant entre els dos cors. Obra molt efectista, ha estat considerada com una de les obres corals més poderoses de Bach. Té una durada aproximada d’uns cinc minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]