Ich steh mit einem Fuß im Grabe, BWV 156

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióIch steh mit einem Fuß im Grabe, BWV 156
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 156
Més informació
Allmusic mc0002389803
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Ich steh mit einem Fuβ im Grabe, BWV 156 (Ja tinc un peu dins de la fossa)[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al tercer diumenge després del dia de Reis, estrenada a Leipzig el 23 de gener de 1729.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

El llibret és de Picander inclòs en la tercera part de l'obra Picanders Ernst-Scherzhaffte und Satyrische Gedichte de l'any 1732; per a l'ària de tenor del número 2 aprofita la primera estrofa de l'himne Mach’s mit mir, Gott, nach deiner Güt de Johann Hermann Schein (1628) i en el coral final la primera estrofa de Herr, wie du willt de Kaspar Bienemann (1582). El text està relacionat amb l'evangeli del dia Mateu (8, 1-13), que narra la guarició d'un leprós i la d'un criat d'un centurió, deguda a la seva fe en la voluntat de Déu, fets que donen a la cantata un cert aire de patetisme. Per a aquest diumenge es conserven tres altres cantates, la BWV 72, BWV 73 i la BWV 111.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; oboè, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Simfonia.
  2. Ària (tenor) i coral (soprano): Ich steh mit einem Fuβ im Grabe (Ja tinc un peu dins de la fossa)
  3. Recitatiu (baix): Mein Angst und Not (Les meves pors i misèries)
  4. Ària (contralt): Herr, was du willt, soll mir gefallen (Senyor, el que tu vols, ja em plau)
  5. Recitatiu (baix): Und willst du, dass ich nicht soll kranken (I si tu vols, que no em posi malalt)
  6. Coral: Herr, wie du willt, so schicks mit mir (Fes de mi, el què en vulguis, Senyor)

El primer número és una simfonia instrumental amb un paper destacat de l'oboè, que prové del moviment lent del concert per a clavecí en Fa menor, BWV 1056, que al seu torn és una transcripció d'un concert de violí anterior, de l'època de Weimar. El primer número vocal, el número 2, és un duo on es combinen frases madrigalesques del tenor amb els versos de l'himne indicat a càrrec del soprano; el tenor canta una melodia pròpia d'una ària mentre que el soprano pren una línia més hieràtica, típica del coral. El recitatiu secco del baix en el tercer número acaba amb un airoso en cantar je länger hier, je spätter dort (Com més romangui ací, iré cap allí més tard). L'ària del quart número és un concertant de l'oboè, els violins a l'uníson i el continu amb el contralt, amb unes vocalitzacions destacades sobre Freude (alegria), Leiden (patiment) i Sterben (morir). El recitatiu del número 5 dóna pas al coral final amb el text indicat i una melodia coneguda des de l'any 1525. Té una durada aproximada d'un quart d'hora llarg.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]