Nimm, was dein ist, und gehe hin, BWV 144

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióNimm, was dein ist, und gehe hin, BWV 144
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 144
Més informació
Allmusic mc0002356150
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Nimm, was dein ist, und gehe hin, BWV 144 (Agafa el que és teu, i vés-te’n!), [1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al diumenge de Septuagèsima, estrenada a Leipzig, el 6 de febrer de 1724.

Origen i context[modifica]

L'autor anònim – ha estat atribuïda a Picander – utilitza en el cor inicial un versicle de l'evangeli del dia, Mateu (20, 14), que narra la Paràbola dels treballadors de la vinya; per al tercer número empra la primera estrofa de l'himne Was Gott tut, das ist wohlgetan de Samuel Rodigast (1674) i per al coral final la primera estrofa de l'himne Was mein Gott will, d’Albrecht von Preusen, marcgravi de Brandenburg (1547). Inicialment es dubtà de l'autenticitat d'aquesta cantata, però avui dia se sap que fou composta per Bach i estrenada el 6 de febrer de 1724, dia en què caigué el diumenge de Septuagèsima, és a dir, el diumenge de la setmana de carnaval, tres diumenges abans de l'inici de la Quaresma. Per aquest dia es conserven dues altres cantates, la BWV 84 i la BWV 92.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor i cor; dos oboès, oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Nimm, was dein ist, und gehe hin (Agafa el que és teu, i vés-te’n!)
  2. Ària (contralt): Murre nicht (No et queixis)
  3. Coral: Was Gott tut, das ist wohlgetan (Tot el que Déu fa, està ben fet)
  4. Recitatiu (tenor): Wo die Genügsamkeit regiert (Allí on la moderació)
  5. Ària (soprano): Genügsamkeit (La moderació)
  6. Coral: Was mein Gott will, das gscheh allzeit (El que el meu Déu vol, sempre es fa)

El cor inicial és una fuga clàssica, en què els instruments doblen les veus, amb el tema del primer versicle, i un contrapunt sobre gehe hin (vés-te'n). El número 2, és una ària de contralt amb els violins i els oboès, amb un aire de dansa clar, un minuet. Segueix el coral que canta el text indicat amb una melodia de Severus Gastorius (1681). El recitatiu de tenor següent, comença en secco i acaba en arioso; l'ària de soprano, número 5, és el passatge més important, amb l'oboè d'amor i el baix continu, es repeteix de manera insistent la paraula Genügsamkeit (moderació) i presenta una vocalització sobre allen (tota). L'obra acaba amb el coral habitual, que canta el text indicat amb la melodia de Claude de Sermisy (1529). Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.



Enllaços externs[modifica]