Gelobet seist du, Jesu Christ, BWV 91

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalGelobet seist du, Jesu Christ, BWV 91
Títol originalGelobet seist du, Jesu Christ Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsol major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enGelobet seist du, Jesu Christ (en) Tradueix(Martí Luter) Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 91 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena25 desembre 1724 Modifica el valor a Wikidata
EscenariLeipzig, Saxònia
Musicbrainz: 25cba879-64c9-4af9-a4d2-020f6df4b89a IMSLP: Gelobet_seist_du,_Jesu_Christ,_BWV_91_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356334 Modifica el valor a Wikidata

Gelobet seist du, Jesu Christ, BWV 91 (Siguis lloat, Jesucrist),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Nadal, estrenada a Leipzig el 25 de desembre de 1724.

Origen i context[modifica]

D'autor desconegut, tota la cantata està impregnada per l'himne de Luter, contingut en el primer cançoner de Wittenberg de 1524, que li dona títol, propi del dia de Nadal. D'acord amb la solemnitat del dia, s'afegeixen trompetes i timbals al conjunt instrumental. Forma part del primer cicle de cantates corals (1724-25); i per a aquest dia es conserven, a més, les cantates BWV 63, BWV 110, BWV 191, i la primera de l'Oratori de Nadal (BWV 248).

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dues trompes, timbals, tres oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Gelobet seist du, Jesu Christ (Siguis lloat, Jesucrist)
  2. Recitatiu (soprano): Der Glanz der höchsten Herrlichkeit (L'esplendor del Déu suprem)
  3. Ària (tenor): Gott, dem der Erden Kreis zu klein (Déu, a qui li és massa petit tot el món)
  4. Recitatiu (baix): O Christenheit! (Oh cristians!)
  5. Ària (duet de soprano i contralt): Die Armut, so Gott auf sich nimmt (La pobresa que Déu s'ha carregat)
  6. Coral: Das hat er alles uns getan (Amb tot el que fa a favor nostre)

El cor inicial necessita els efectius al complet, i és un bon exemple de fusió típica d'un concertant instrumental amb el desenvolupament coral de la melodia de l'himne protagonista de la cantata. Des del punt de vista instrumental hi ha tres grups, que per ordre d'actuació són: les trompes i els timbals, els oboès i la corda; el conjunt fa de fons al coral on destaca el soprano. En el número 2, el soprano alterna passatges en recitatiu secco en el text inventat i seqüències d'arioso quan canta les estrofes de l'himne de Luter. L'ària de tenor següent, amb ritme de dansa, té un acompanyament instrumental gens habitual, tres oboès i continu, que li dona un clima pastoral. El recitatiu de baix, número 4, acompanyat de tota la corda, condueix al duet de soprano i contralt amb els violins a l'uníson, on Bach exposa musicalment dues idees, cromatismes per a la pobresa i vocalitzacions per a la salut eterna. En el coral final se sent la setena estrofa de l'himne de Luter, on els tres oboès i el primer violí reforcen el soprano, mentre que el contralt, el tenor i el baix ho són pel segon violí, la viola i el continu, respectivament. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître: Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750, Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura: Bach. Guías Scherzo, Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda: Bach. Repertorio completo de la música vocal, Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr: The Cantatas of J. S. Bach, Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]