Gelobet seist du, Jesu Christ, BWV 91

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióGelobet seist du, Jesu Christ, BWV 91
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Tonalitat Sol major
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 91
Estrena
Data 25 desembre 1724
Escenari Leipzig
Més informació
Allmusic mc0002356334
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Gelobet seist du, Jesu Christ, BWV 91 (Siguis lloat, Jesucrist),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Nadal, estrenada a Leipzig el 25 de desembre de 1724.

Origen i context[modifica]

D'autor desconegut, tota la cantat està impregnada per l'himne de Luter, contingut en el primer cançoner de Wittenberg de 1524, que li dóna títol, propi del dia de Nadal. D'acord amb la solemnitat del dia, s'afegeixen trompetes i timbals al conjunt instrumental. Forma part del primer cicle de cantates corals (1724-25) i per a aquest dia es conserven, a més, les cantates BWV 63, BWV 110, BWV 191, i la primera de l'Oratori de Nadal (BWV 248).

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dues trompes, timbals, tres oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Gelobet seist du, Jesu Christ (Siguis lloat, Jesucrist)
  2. Recitatiu (soprano): Der Glanz der höchsten Herrlichkeit (L’esplendor del Déu suprem )
  3. Ària (tenor): Gott, dem der Erden Kreis zu klein (Déu, a qui li és massa petit tot el món)
  4. Recitatiu (baix): O Christenheit! (Oh cristians!)
  5. Ària (duet de soprano i contralt): Die Armut, so Gott auf sich nimmt (La pobresa que Déu s’ha carregat)
  6. Coral: Das hat er alles uns getan (Amb tot el que fa a favor nostre)

El cor inicial necessita els efectius al complet, i és un bon exemple de fusió típica d'un concertant instrumental amb el desenvolupament coral de la melodia de l'himne protagonista de la cantata. A nivell instrumental hi ha tres grups, que per ordre d'actuació són: les trompes i els timbals, els oboès i la corda; el conjunt fa de fons al coral on hi destaca el soprano. En el número 2, el soprano alterna passatges en recitatiu secco en el text inventat, i seqüències d'arioso quan canta les estrofes de l'himne de Luter. L'ària de tenor següent, amb ritme de dansa, té un acompanyament instrumental gens habitual, tres oboès i continu, que li dóna un clima pastoral El recitatiu de baix, número 4, acompanyat de tota la corda, condueix al duet de soprano i contralt amb els violins a l’uníson, on Bach exposa musicalment dues idees, cromatismes per a la pobresa i vocalitzacions per a la salut eterna. En el coral final se sent la setena estrofa de l'himne de Luter, on els tres oboès i el primer violí reforcen el soprano, mentre que el contralt, el tenor i el baix ho són pel segon violí, la viola i el continu, respectivament. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]