Gelobet sei der Herr, mein Gott, BWV 129

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalGelobet sei der Herr, mein Gott, BWV 129
Títol originalGelobet sei der Herr, mein Gott Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata coral
cantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enGelobet sei der Herr (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts5 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 129 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 22cd132d-a063-48fe-8c71-240efbdd451e IMSLP: Gelobet_sei_der_Herr,_mein_Gott,_BWV_129_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356124 Modifica el valor a Wikidata

Gelobet sei der Herr, mein Gott, BWV 129 (Lloat sigui el Senyor),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a la festa de la Trinitat, estrenada a Leipzig, probablement el 16 de juny de 1726.

Origen i context[modifica]

No es coneix amb seguretat la data de l'estrena i hi ha qui proposa el 8 de juny de 1727; en tot cas sí que se sap que fou interpretada de nou, almenys els anys 1732 i 1744. És una cantata coral típica, ja que el text copia les cinc estrofes de l'himne del mateix nom de Johann Olearius de l'any 1665; els cinc números resultants són dos motets, en el primer i el darrer coral i tres àries en els números interiors. Tots ells van dedicats a exaltar, successivament, a Déu Pare com a creador, a Déu Fill com a redemptor i a l'Esperit Sant com a consolador; els dos últims es refereixen a la Trinitat, pròpiament dita. Llevat de l'últim moviment, tots els altres comencen amb el títol de la cantata. Cal destacar l'absència de recitatiu i la presència de tres trompetes, clara al·lusió a la Trinitat, que donen un caràcter festiu a la cantata. Per a aquesta festa es conserven, a més, les cantates BWV 165, BWV 176 i BWV 194 la qual havia estat estrenada el 2 de novembre de 1723, amb motiu de la consagració de l'església de Störmthal –a la vora de Leipzig– i la inauguració del seu orgue.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, baix i cor; tres trompetes, timbals, tres flautes travesseres, dos oboès, oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de cinc números.

  1. Cor: Gelobet sei der Herr (Lloat sigui el Senyor)
  2. Ària (baix): Gelobet sei der Herr (Lloat sigui el Senyor)
  3. Ària (soprano): Gelobet sei der Herr (Lloat sigui el Senyor)
  4. Ària (contralt): Gelobet sei der Herr (Lloat sigui el Senyor)
  5. Coral: Dem wir das Heilig itzt (Per a aquell qui és Sant)

El cor inicial és un motet immers en un concert instrumental, amb la melodia del coral O Gott, du frommer Gott, que clou la cantata anterior (BWV 128), amb l'addició, ja comentada, de trompetes i timbals. En el número 2, l'ària de baix en dues seccions, canta al Fill com a redemptor, hi destaca un melisma de deu compassos, a l'estil dels antics al·leluia eclesiàstics, sobre el terme gelobet sei (lloat sigui). El soprano canta, en l'ària següent, les alabances a l'Esperit Sant, una autèntica pàgina de música de cambra constituïda per la veu, la flauta, el violoncel i el continu. L'última ària, número 4, va a càrrec del contralt i l'oboè amb el continu, la música expressa un sentiment de joia suau i íntima plena de lirisme. El coral final, cantat pel cor sense la típica duplicació instrumental, té una envergadura superior a l'habitual, clou la cantata que té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]