Gelobet sei der Herr, mein Gott, BWV 129

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióGelobet sei der Herr, mein Gott, BWV 129
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enGelobet sei der Herr (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata ()
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV Modifica el valor a Wikidata 129 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Gelobet_sei_der_Herr,_mein_Gott,_BWV_129_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356124 Modifica els identificadors a Wikidata

Gelobet sei der Herr, mein Gott, BWV 129 (Lloat sigui el Senyor),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a la festa de la Trinitat, estrenada a Leipzig, probablement el 16 de juny de 1726.

Origen i context[modifica]

No es coneix amb seguretat la data de l'estrena i hi ha qui proposa el 8 de juny de 1727; en tot cas sí que se sap que fou interpretada de nou, almenys els anys 1732 i 1744. És una cantata coral típica, ja que el text copia les cinc estrofes de l'himne del mateix nom de Johann Olearius de l'any 1665; els cinc números resultants són dos motets, en el primer i el darrer coral i tres àries en els números interiors. Tots ells van dedicats a exaltar, successivament, a Déu Pare com a creador, a Déu Fill com a redemptor i a l’Esperit Sant com a consolador; els dos últims es refereixen a la Trinitat, pròpiament dita. Llevat de l'últim moviment, tots els altres comencen amb el títol de la cantata. Cal destacar l'absència de recitatiu i la presència de tres trompetes, clara al·lusió a la Trinitat, que donen un caràcter festiu a la cantata. Per a aquesta festa es conserven, a més, les cantates BWV 165, BWV 176 i BWV 194 la qual havia estat estrenada el 2 de novembre de 1723, amb motiu de la consagració de l'església de Störmthal –a la vora de Leipzig– i la inauguració del seu orgue.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, baix i cor; tres trompetes, timbals, tres flautes travesseres, dos oboès, oboè d’amor, corda i baix continu. Consta de cinc números.

  1. Cor: Gelobet sei der Herr (Lloat sigui el Senyor)
  2. Ària (baix): Gelobet sei der Herr (Lloat sigui el Senyor)
  3. Ària (soprano): Gelobet sei der Herr (Lloat sigui el Senyor)
  4. Ària (contralt): Gelobet sei der Herr (Lloat sigui el Senyor)
  5. Coral: Dem wir das Heilig itzt (Per a aquell qui és Sant)

El cor inicial és un motet immers en un concert instrumental, amb la melodia del coral O Gott, du frommer Gott, que clou la cantata anterior (BWV 128), amb l'addició, ja comentada, de trompetes i timbals. En el número 2, l'ària de baix en dues seccions, canta al Fill com a redemptor, hi destaca un melisma de deu compassos, a l'estil dels antics al·leluia eclesiàstics, sobre el terme gelobet sei (lloat sigui). El soprano canta, en l'ària següent, les alabances a l'Esperit Sant, una autèntica pàgina de música de cambra constituïda per la veu, la flauta, el violoncel i el continu. L'última ària, número 4, va a càrrec del contralt i l'oboè amb el continu, la música expressa un sentiment de joia suau i íntima plena de lirisme. El coral final, cantat pel cor sense la típica duplicació instrumental, té una envergadura superior a l'habitual, clou la cantata que té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]