Ach wie flüchtig, ach wie nichtig, BWV 26

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióAch wie flüchtig, ach wie nichtig, BWV 26
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Font literària Q30303950 (Michael Franck)
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 26
Estrena
Data 19 novembre 1724
Més informació
Allmusic mc0002356354
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Ach wie flüchtig, ach wie nichtig, BWV 26 (Oh, com n'és de fugaç i vana),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al vint-i-quatrè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 19 de novembre de 1724.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

D'autor anònim, empra la primera i l'última estrofa de l'himne del mateix títol de Michael Franck (1652) per als números 1 i 6 de la cantata, mentre que els altre quatre números són d'elaboració lliure. Quan al mes de novembre, l’any litúrgic arriba als darrers diumenges i l'any es va acabant, es parla molt més de la inconsistència de la condició humana, l'efímer de la vida i la rapidesa del seu pas. Té una relació llunyana amb l'evangeli (Mateu 9, 18-26) que narra la resurrecció de la filla de Jaire, la idea que es transmet és que Jesús com a Senyor de la vida i la mort, ressuscitarà els bons cristians, i que dipositar la confiança en els tresors terrenals és una pura vanitat, davant de l'esperança de la resurrecció. Per a aquest diumenge només es conserva una altra cantata, la BWV 60.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa, flauta de bec, tres oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Ach wie flüchtig, ach wie nichtig (Oh, com n'és de fugaç i vana)
  2. Ària (tenor): So schnell ein rauschend Wasser schießt (Tan ràpid com l'aigua )
  3. Recitatiu (contralt): Die Freude wird zur Traurigkeit (L'alegria esdevé tristor)
  4. Ària (baix): An irdische Schätze das Herze zu hängen (Lligar el Cor a les riqueses terrenals)
  5. Recitatiu (soprano): Die höchste Herrlichkeit und Pracht (La més gran pompa i fastuositat)
  6. Coral: Ach wie flüchtig, ach wie nichtig (Oh, com n'és de fugaç i vana)

El cor inicial és esplèndid, amb una gran força i un caràcter polifònic; la imatge d'allò fugisser i efímer de la vida, s'expressa en unes ràfegues d'escales que recorden el passar del vent; per sobre el soprano reforçat amb la trompa, canta la melodia del coral, mentre que les altres veus canten en ràfegues violentes. Els passatges ràpids de l'ària de tenor següent, tenen el mateix sentit, descriuen el fluir esbojarrat de la vida com ho fan les aigües dels torrents, el tenor vocalitza les paraules que indiquen rapidesa, schnel i eilen. El recitatiu de contralt, número 3, arrenca amb una vocalització àmplia i ràpida sobre la paraula fraude (alegria), bastant habitual en les obres de Bach. Al número 4, una ària de baix, la relació amb el text és una mica diferent, ja que té un ritme de dansa, de bourré o borreia en concret, que evidencia els perills de la seducció del món insensat, el costat fosc de la diversió, simbolitzades pel ball, que s'accentuen per unes escales descendents molt ràpides. Un recitatiu secco de soprano fa la transició al número final on se sent a cappella el coral que protagonitza la cantata. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]