Sie werden aus Saba alle kommen, BWV 65

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióSie werden aus Saba alle kommen, BWV 65
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 65
Estrena
Data 6 gener 1724
Més informació
Allmusic mc0002356333
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Sie werden aus Saba alle kommen, BWV 65 (Tots ells vindran de Saba),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Reis, estrenada a Leipzig, el 6 de gener de 1724.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Llibret d'autor anònim, en el primer número introdueix un versicle del profeta Isaïes (60, 6), en el segon la quarta estrofa de l'himne Ein Kind geborn zu Bethlehem que apareix en el cançoner de Valentin Babst (1545), i en el coral que clou la cantata l'última estrofa de Ich habe ib Gottes Herz und Sinn de Paul Gerhardt (1647). Fa contínues referències a les lectures del dia, l'epístola amb el fragment del profeta Isaïes, que anuncia la conversió dels pagans, i l'evangeli Mateu (2, 1-12). Per a aquest dia de Reis es conserven, a més, la cantata BWV 123 i la sisena de l'Oratori de Nadal (BWV 248).

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a tenor, baix i cor; dues trompes, dues flautes de bec, dos oboe da caccia, corda i baix continu. Consta de set números.

  1. Cor: Sie werden aus Saba alle kommen (Tots ells vindran de Saba )
  2. Coral: Die Kön'ge aus Saba kamen dar (Els reis de Saba, ja són vinguts)
  3. Recitatiu (baix): Was dort Jesaias vorhergesehn (Tot el que havia predit profeta Isaïes)
  4. Ària (baix): Gold aus Ophir ist zu schlecht (L'or d'Ofir no val res)
  5. Recitatitu (tenor): Verschmähe nicht (O, llum de l'ànima meva)
  6. Ària (tenor): Nimm mich dir zu eigen hin (Rep el meu cor, que t'ofreno)
  7. Coral: Ei nun, mein Gott, so fall ich dir (Ah, Déu meu, em deixo anar)

La introducció instrumental del primer cor, amb el so llunyà de les trompes i la resposta de la resta de l'orquestra, anuncia la caravana dels Reis Mags camí de Betlem per honorar el Messies, és d'una enorme solemnitat; el número consta de tres seccions, cadascuna en forma de fuga, i aconsegueix generar una gran exaltació del Nen Jesús. En contra del costum, aquest cor es veu ampliat en el coral següent, a cappella, molt més serè. El recitatiu de baix, número 3, comenta la profecia d'Isaïes de l'oferiment d'or, encens i mirra, que representen la fe, la pregària i la paciència, respectivament, que explica el mateix baix en l'ària següent. A partir d'aquest punt, apareix l'argument alternatiu, davant dels oferiments terrenals, els creients s'inclinen pels béns espirituals; sentiment que canta el tenor acompanyat de tota l'orquestra amb una protagonisme especial de les flautes, a ritme de dansa. El coral final canta el text indicat amb la melodia de l'himne Was mein Gott will das g’scheh allzeit, que de fet és la melodia profana de Il me suffit de tous maux de Claude de Sermisy (1529). Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]